La Catalunya inundable que no n'aprèn: els plans urbanístics que es mantenen en plena successió de temporals          

El Pla de Ponent, a Gavà (Baix Llobregat), preveu un nou barri amb prop de 4.900 habitatges; Ribera-Salines, a Cornellà de Llobregat, en projecta 2.500; el pla de les Tres Xemeneies, entre Sant Adrià de Besòs i Badalona, planteja urbanitzar bona part del litoral; i el Parc de l'Alba de Cerdanyola del Vallès, que preveu més de 5.000 habitatges. Són quatre dels vint plans urbanístics que entitats ecologistes i veïnals, sota el paraigua de la plataforma Prou Urbanitzacions Inundables, posen en una llista vermella perquè tots ells s'han projectat en zones amb risc d'inundabilitat.

Aquesta expansió urbanística contrasta amb la decisió ara fa un any de la Generalitat i l'Ajuntament d'Alcanar, al Montsià, d'expropiar una desena d'habitatges situats al tram final del barranc del Llop, una zona també declarada inundable. Les cases han quedat exposades a inundacions cada cop més recurrents, amb episodis de pluges torrencials importants els anys 2018, 2021, 2023 i l'últim, l'any passat.

La comparació posa sobre la taula una contradicció que evidencia la falta d'una estratègia comuna i realista davant uns episodis de pluges torrencials cada cop més violents, com els darrers temporals, que van provocar inundacions en zones que fins ara no s'acostumaven a inundar de manera tan recurrent i condicionant el dia a dia de les persones que viuen al litoral tarragoní o barceloní. 

Que una part dels catalans -unes 700.000 persones segons els mapes de perillositat, risc d'inundació i danys potencials de la Generalitat, el 9% de la població catalana- viu en zones inundables no és cap novetat. Ara bé, el que resulta cada cop més difícil de justificar és que, mentre les administracions plantegen retirar habitatges d'alguns dels punts més exposats al perill, continuïn endavant amb projectes urbanístics que preveuen construir milers de pisos en terrenys inundables.

La qüestió ja no és només com protegir les zones habitades, sinó també si té sentit continuar urbanitzant espais on el risc d'inundació és conegut i on les mesures correctores poden resultar insuficients davant d'episodis extrems. Tot i que no tots els casos tenen el mateix grau de perillositat, la pregunta és fins a quin punt es pot continuar construint en un territori on els episodis de pluges torrencials obliguen a replantejar com s’ocupa el sòl?

"Caldria revisar els plans urbanístics amb aquesta nova realitat", adverteix Carles Ibáñez, director científic del Centre en Resiliència Climàtica (CRC) -un espai dedicat a impulsar la recerca i la innovació en l'adaptació a l'emergència climàtica-, en declaracions a Públic. El problema, explica, és que alguns projectes es van dissenyar sense tenir prou en compte el risc o es van mantenir malgrat que ja hi havia informació que alertava de la possibilitat d'inundacions. Per això defensa adaptar el planejament a les condicions actuals i restringir els usos en funció de la perillositat de cada terreny.

El Pla de Ponent, un barri de 4.800 habitatges

Arran de la devastadora Dana del País Valencià, ara fa dos anys, a Catalunya va sorgir la plataforma Prou Urbanisme Inundable amb l'objectiu de reclamar l'aturada de tots els projectes urbanístics en zones amb risc d'inundabilitat a Catalunya. La iniciativa, impulsada per Ecologistes en Acció, agrupa més d'una quinzena d'organitzacions ambientals i plataformes veïnals de defensa del territori. Una d'elles és Aturem el Pla de Ponent, un dels casos més paradigmàtics i polèmics d'aquest tipus d'urbanisme. El projecte preveu construir uns 4.800 habitatges entre Gavà i l'entorn de Castelldefels en una zona inundable. Un dels portaveus, Ramon Sanahuja, considera que el projecte manté un risc que les obres previstes no poden eliminar.

"La millor forma de mitigar el risc d'inundació és molt senzilla: no construir si és inundable", defensa Sanahuja. La plataforma qüestiona que s'impulsi un nou barri en un espai on l'aigua pot acumular-se durant episodis de pluges intenses, i reclama que es revisi el projecte abans que s'hi aixequin els edificis.

La tramitació no està resolta. Segons l'activista, actualment s'hi executen obres de mitigació exigides per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), incloses basses de laminació, i encara hi ha actuacions pendents, com l'ampliació de passos i ponts per facilitar el desguàs de l'aigua. La plataforma manté, a més, un contenciós administratiu contra el desenvolupament urbanístic, iniciat fa quatre anys segons el seu representant. La disputa judicial inclou arguments urbanístics i ambientals, a banda del risc d'inundació.

Sanahuja també denuncia que ja s'han començat a comercialitzar habitatges abans que s'hagin construït. Segons explica, s'ofereixen pisos d'entre 60 i 70 metres quadrats a partir de 430.000 euros. El membre de la plataforma interpreta el projecte com una mostra de les expectatives econòmiques que envolten el planeta urbanístic i critica que la promesa d'habitatge públic no estigui prou concretada. "És el negoci del totxo de sempre", lamenta Sanahuja, que considera que els interessos immobiliaris tenen un pes determinant en la continuïtat d'aquests projectes. 

Guifré Bombilà, membre de la plataforma Prou Urbanitzacions Inundables, reforça aquesta tesi i critica en una conversa amb Públic que es vulgui mantenir el creixement urbanístic malgrat els riscos. "El sentit és l'acumulació del capital. Hi ha una pressió per continuar recaptant, per continuar fomentant un sistema capitalista que no pensa en límits, sinó en el camí més fàcil per guanyar diners", apunta.      

L'activista alerta que el problema va més enllà dels terrenys que actualment apareixen als mapes oficials com a inundables. "El que veiem no només és que les obres o els plans estan en zones de risc a 10, 100 o 500 anys vista, sinó que el 40% de les zones afectades per l'episodi de la Dana estaven fora de les zones inundables", assenyala Bombilà, en referència a les dades que exposa la plataforma sobre les inundacions de València ara fa dos anys. Per això reclama revisar els mapes de risc tenint en compte els efectes de la crisi climàtica i l'augment de la superfície urbanitzada.

Per tot plegat, la plataforma defensa una moratòria que permeti revisar els projectes urbanístics i les zones de risc abans de continuar-ne la tramitació. A més llarg termini, proposa prohibir noves construccions en espais inundables i desurbanitzar i renaturalitzar determinades zones, especialment al litoral i al llarg dels cursos fluvials. "Si no hi ha una prohibició, això continuarà passant, i fins que una riuada no s'emporti les excavadores no se n'adonaran", adverteix Guifré, que considera insuficient confiar exclusivament en "les obres d'enginyeria per reduir el perill".

"Reduir el risc no és eliminar-lo"

Prou Urbanitzacions Inundables qüestiona la confiança en les mesures correctores, com elevar els terrenys o ampliar les canalitzacions. Bombilà considera que aquestes actuacions poden transmetre una sensació de seguretat que no sempre correspon a la magnitud del perill. En aquest sentit, coincideix amb Carles Ibáñez que les infraestructures de laminació poden reduir els efectes d'alguns episodis, però no eliminar el risc davant de precipitacions extremes.

Les basses de laminació són una de les mesures previstes per limitar els efectes de les inundacions al Pla de Ponent. Aquestes infraestructures retenen temporalment part de l'aigua de la pluja per reduir els cabals punta. També es planteja ampliar ponts i passos perquè l’aigua pugui circular amb menys obstacles. Sanahuja qüestiona que les mesures previstes siguin suficients davant dels episodis extrems i assegura que els càlculs inicials es van elaborar fa dues dècades.

Ibáñez coincideix que les solucions d'enginyeria poden ajudar, però alerta que tenen limitacions. "En cas d'episodis moderats poden funcionar, però en episodis extrems de fins 300 litres ajudaran a reduir una mica el risc, però no l'eliminaran", explica. Per retenir quantitats tan grans d'aigua caldrien superfícies molt extenses, difícils de garantir en molts desenvolupaments urbanístics.        

"Rins que una riuada no s'emporti les màquines excavadores no se n'adonaran del perill"

Ara bé, l'expert defensa que les decisions han de respondre a les característiques de cada espai. "No és el mateix una zona on l'aigua pot acumular-se amb poca circulació que un punt on el corrent o la profunditat poden posar en perill la vida de les persones. En els casos de més perillositat, les mesures han de ser més estrictes", apunta Ibáñez, que alerta que cal revisar el planejament i adequar les restriccions i els plans al risc d'inundabilitat actual. 

En referència als plans en cas d'inundacions, acabem amb una dada: 521 municipis catalans estan obligats a tenir un Pla d'Actuació Municipal (PAM), però la meitat no el tenen actualitzat, tot i que la llei els obliga a actualitzar-los cada quatre anys, i fins a 58 no l'han arribat a redactar mai.