UrbanismeL'eterna lluita contra el Pla de Ponent, el gran projecte urbanístic del Baix Llobregat

Després d'un llarg període de paràlisi, fa tot just dos anys les obres van reactivar-se al barri de Can Ribes, a Gavà, un dels quatre contemplats al Pla de Ponent, un dels projectes urbanístics més voluminosos que hi ha en marxa a l'àrea metropolitana de Barcelona. Amb una història que abasta ja tres dècades, el Pla de Ponent planteja la construcció de gairebé 5.000 habitatges -4.896-, el 40% dels quals -1.958- de protecció oficial, i suposa actuar en una zona d'unes 200 hectàrees compresa entre Gavà -municipi al qual pertany- i Castelldefels, al sud del Baix Llobregat. La ciutat té una població de 47.000 habitants i el planejament permetria augmentar-la amb uns 12.000 residents més.

Des de l'inici, el projecte ha comptat amb el rebuig de moviments socials, ecologistes i veïnals, que actualment s'articulen a través de l'associació Salvem el Calamot – Aturem el Pla de Ponent, mentre que el govern municipal -en mans del PSC des del 1979- en fa una defensa aferrissada. Les dues visions estan absolutament contraposades i, al cap i a la fi, representen dos models de ciutat divergents.

Per a l'entitat ciutadana el pla està absolutament "injustificat" en un context d'emergència climàtica, a banda de ser "desproporcionat" i comportar efectes molt greus al medi natural. De fet, en reclama la paralització i argumenta que incompleix diverses normatives. Per a l'administració local, encapçalada per l'alcaldessa Gemma Badia -que al juliol va rellevar l'actual ministra de Transports, Raquel Sánchez-, és "més necessari que mai" i constitueix una "oportunitat única de recuperar l'espai natural i preservar-lo per al gaudi, alhora que permet donar les respostes necessàries per satisfer les necessitats futures d'habitatges".

Per a l'Ajuntament, el pla és una "oportunitat única de recuperar l'espai natural i preservar-lo per al gaudi, alhora que permet donar les respostes necessàries per satisfer les necessitats futures d'habitatges"

Salvem el Calamot defensa que la mobilització popular ha contribuït a què fins ara tot just s'hagin acabat 143 habitatges a Can Ribes i estiguin en marxa els treballs per enllestir-ne 136 més a la mateixa zona -les dues promocions són de protecció oficial-, que se situa a tocar de l'actual continu urbà del municipi. El consistori, però, no es planteja en cap cas la paralització.

La segona tinent d'alcaldia i responsable de les àrees d'Urbanisme, Habitatge, Obres i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Gavà, Rosa Maria Fernández, subratlla que és un "pla que està aprovat i està vigent i, per tant, no és viable legalment anul·lar-lo, si bé es poden adaptar algunes coses". La responsable política afegeix que es tracta d'un "sector urbanístic en què ja es preveia un creixement al [Pla General Metropolità, PGM, de] 1976, i el vam modificar perquè fos millor, per garantir que el 85% del sòl no fos residencial i, per tant, no es pogués construir a qualsevol lloc, i per protegir-lo i passar-lo de mans privades a mans públiques".

Xifres pròpies de la bombolla

Després de l'aprovació del PGM del 1976, la intenció d'urbanitzar aquesta zona entre Gavà i Castelldefels, que fonamentalment comprèn el turó del Calamot, la riera de Canyars i el pla de Queralt, comença a guanyar força a finals dels anys 80 del segle passat i el 1993 ja es va presentar el Pla de Ponent. El macroprojecte urbanístic, però, no rebria la llum verda fins el 2006, ja cap al final de l'època d'una bombolla immobiliària que esclataria tot seguit i en provocaria la paralització durant anys. De fet, les primeres obres no arrencarien fins el 2014, vuit anys més tard de l'aprovació del pla.

El Pla de Ponent va ser aprovat el 2006, però les primeres obres no van arrencar fins el 2014

Sense canvis substancials des d'aleshores, les xifres segueixen sent de vertigen i més pròpies de l'època de la febre del totxo: un topall de 4.896 habitatges, el 40% dels quals públics, 20 nous equipaments -entre els quals, el tercer Centre d'Atenció Primària de la ciutat-, construcció de quatre nous barris -Canyars Nord, Canyars Sud i Ca N'Horta, a més del ja iniciat de Can Ribes-, creació de cinc nous parcs -urbans, forestals i de ribera- i noves estacions de transport públic. I tot plegat amb una inversió que es calcula en 1.000 milions, finançada amb recursos públics i privats. Actualment, el principal promotor és el fons Kronos Holmes -creat a Londres-, que controla bona part d'uns terrenys que prèviament havien passat per les mans de la promotora catalana Vértix i, posteriorment, per la Sareb o banc dolent.

Segons la retòrica municipal, el projecte acumula virtuts. Al document oficial que el resumeix s'hi pot llegir que "Ponent és l'espai de creixement propi de Gavà. El més idoni per generar nou habitatge, nous equipaments i nous parcs integrats en l'entorn. (...) Només es construeix allà on l'home ja havia transformat la natura. Només s'ocupen els espais necessaris per aconseguir la dotació d'habitatges, equipaments i serveis que Gavà requereix. I els edificis se situen a tocar de la ciutat existent i del nou eix cívic de la C-245".

Impacte ambiental

Tot i aprovar-se en una època en què les normatives mediambientals eren menys exigents -la Llei catalana del canvi climàtic, per exemple, data del 2017-, també s'hi assegura que "Ponent compleix amb els requeriments mediambientals que els temps actuals demanen. Ja va ser pioner en l'aplicació de criteris mediambientals i té al darrere una visió eminentment sostenible". El que no hi ha, però, és una data concreta de quan podria completar-se. Rosa Maria Fernández comenta que "en urbanisme és difícil plantejar terminis, perquè hi ha molts factors. És una previsió de creixement de la ciutat a llarg termini, a 15-20 anys o més", que s'anirà ajustant "a les necessitats".

Fa poques setmanes, Salvem el Calamot va presentar a l'Ajuntament de Gavà una petició de nul·litat del projecte urbanístic, amb l'argument que vulnera diverses normatives, fonamentalment mediambientals. Si el consistori no atén la petició, el proper pas de l'entitat seria recórrer a la via judicial per intentar aturar el Pla de Ponent. Entre d'altres qüestions, l'associació exposa que el planejament vulnera el deure legal de preservar terrenys amb valors naturals, forestals, paisatgístics o de connectivitat natural, a banda d'infringir la prohibició d'urbanitzar boscos i espais forestals.

Segons Salvem el Calamot, si tira endavant, el projecte provocarà grans danys a l'últim connector biològic entre els massís del Garraf i el delta del Llobregat

Un dels punts en què més posa el focus l'associació, que aplega col·lectius veïnals i ecologistes, és que l'espai on s'ubica el Pla de Ponent constitueix el "darrer connector biològic entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat", de manera que executar-lo li provocarà greus anys. El consistori, en canvi, assegura que amb el projecte es mantenen "les funcions bàsiques de connector natural", a banda "d'assegurar i potenciar els espais de ribera i garantir els valors paisatgístics". A més, segons Ecologistes en Acció, l'execució del projecte suposaria l'emissió d'un mínim de 500.000 tones de CO2 a l'atmosfera, una factura difícilment justificable en època d'emergència climàtica. Un major nombre d'habitants també generaria més mobilitat i, per tant, més contaminació a la zona.

El biòleg Jaume Grau, portaveu d'Ecologistes en Acció al Baix Llobregat i membre de Salvem el Calamot, subratlla en declaracions a Públic que "hi ha un consens molt ampli entre els experts en ecologia i conservació de la biodiversitat que la urbanització, si bé és cert que no arrasa el 100% de la superfície [les 200 hectàrees que inclou la zona] sí que generaria una greu afectació per a la connectivitat biològica de moltes espècies de fauna, ja que pot comportar una transformació del 40% de l'espai, a causa de la construcció dels habitatges, els equipaments, els vials o altres infraestructures".

L'oposició al projecte també assegura que comportarà la destrucció de 12.400 arbres, alguns dels quals d'un elevat valor ecològic com ara roures centenaris, mentre que el consistori posa l'accent en què se'n plantaran 3.000 de nous i se'n trasplantaran 650 més. A més, l'associació tampoc accepta el relat que la creació de parcs urbans suposi la "recuperació" d'un espai natural.

L'associació denuncia la falta de diàleg

Salvem el Calamot entén la necessitat d'ampliar el parc d'habitatge assequible de Gavà que, com la resta de municipis metropolitans té serioses dificultats per garantir l'accés a un pis a un preu assequible, però nega que l'única opció per fer-ho sigui justament construint a l'espai comprès entre la riera de Canyars i el turó del Calamot. "No és cert que sigui imprescindible [construir allà] per evitar que els joves marxin de Gavà. Han passat 16 anys [des que va aprovar-se el pla de Ponent] i no han marxat més que abans", comenta Jaume Grau, que afegeix que hi ha alternatives, com ara "facilitar que els pisos buits surtin al mercat o construir habitatge al sector de la [fàbrica] Roca. És molt més lògic transformar un sector industrial en desús que no pas un de natural".

Jaume Grau: "És molt més lògic transformar un sector industrial en desús que no pas un de natural"

La tinent d'alcaldia Rosa Maria Fernández respon que a Roca "ja s'hi contempla habitatge", a través d'un planejament urbanístic que comporta la construcció de 400 pisos -la meitat de protecció oficial-, a banda de projectes industrials de la companyia de sanitaris, que hi mantindrà part de l'activitat productiva. En la seva opinió, però, aquest projecte no és suficient per donar resposta a les futures necessitats residencials de la ciutat.

Amb la certesa que el Pla de Ponent genera un rebuig constant entre almenys una part de la ciutadania de Gavà, l'Ajuntament assegura que "hem estès la mà i quan hem sortit a parlar amb els veïns tothom l'ha acollit molt bé. Molts ens demanaven que era necessari crear habitatge a la ciutat i nosaltres el que intentar és treballar per millorar-lo perquè aquest pulmó es conservi per a tothom", en paraules de Fernández.

Jaume Grau, però, no comparteix aquesta visió i, de fet, Salvem el Calamot ha denunciat en reiterades ocasions la falta de diàleg que, al seu entendre, ha tingut el govern local. "Els tres alcaldes anteriors [Dídac Pestaña, Joaquim Balsera i l'ara ministra Raquel Sánchez] no van tenir cap voluntat de negociar i parlar res, amb la nova alcaldessa [Gemma Badia] ens hi vam reunir al setembre i la primera impressió que vam tenir és que canviaria la tendència i volia ser més transparent, però des d'aleshores no n'hem sabut res. L'estratègia del govern és la de sempre: negar les evidències de l'impacte ambiental del projecte i centrar-se a repetir la seva versió".

El Pla de Ponent és "fill de l'època de la bombolla, amb la lògica de creixement urbà sense límits"

El biòleg i activista considera que el Pla de Ponent és un cas paradigmàtic de planejament "fill de l'època de la bombolla, amb la lògica de creixement urbà sense límits". Per a ell, "costa d'entendre com pot haver-hi aquest immobilisme en l'equip de govern, que encara és víctima d'un pensament desarrollista de finals del segle XX o principals del XXI, més que d'un moment d'emergència climàtica".

Tot i que tenen poques esperances que el consistori atengui la seva petició de nul·litat, està clar que Salvem el Calamot continuarà mobilitzant-se contra el Pla de Ponent. "Portem més de 30 anys de protesta i pensem que la lluita serveix per carregar-nos d'arguments i de raons i per generar un debat entre els veïns sobre el model de ciutat que volem". De ben segur, en aquell llunyà 1993 en què va presentar-se la primera versió del Pla de Ponent pocs podrien pensar que tres dècades més tard tot just s'haurien acabat 143 habitatges i que bona part de l'espai continuaria sense urbanitzar.