Entrevista a Jordi Casas"L'actual pla d'implantació de les renovables prioritza la rendibilitat econòmica a les necessitats del país"

Cada vegada es coneixen més detalls del PLATER, el pla per a l'implantació territorial a Catalunya de les energies renovables. Una ordenació que està generant conflictes als territoris que més energia han d'aportar pel desplegament massiu d'aerogeneradors o plaques fotovoltaiques, moltes de les quals s’ubicarien en terrenys d'ús agrícola o d'alt valor paisatgístic. Principalment, són comarques amb poca densitat de població i grans extensions de terreny, a l'interior, el nord-est i sud del país.

Posant èmfasi en la necessitat de planificar el desplegament de les renovables a Catalunya, un estudi encarregat per la CUP, la Diputació de Girona i la consultoria ambiental OICOS identifica espais alternatius on es podrien ubicar plaques fotovoltaiques, com polígons, basses o antics peatges. Parlem amb Jordi Casas, diputat de la CUP a la Diputació de Girona i regidor a l'Ajuntament de Llagostera (Gironès) i un dels impulsors de l’estudi. Analitzem el Plater, com ha de ser la transició energètica a Catalunya i quina és l'alternativa al rumb actual.

En poques paraules, com hauria de ser la transició energètica a Catalunya? 

En primer lloc, cal dir que és absolutament necessària. Ha de ser ambiciosa, pactada, planificada, i tenint en compte el territori, que sigui democràtica, distribuïda, de proximitat i justa territorialment. 

 És així, de moment, aquest procés de transició energètica?

No, de cap manera. Per una banda, estem anant molt lents, en instal·lació i planificació. El Plater ha tardat sis anys, i quan ha arribat, ha arribat malament, amb molta opacitat, sense tenir en compte aquesta participació bàsica dels municipis, dels territoris i de la ciutadania. No pot ser que, després de tants anys, en un primer moment, es convoquin els alcaldes a una reunió, se'ls entregui una fotocòpia en paper, ni tan sols un document digital, amb el mapa del seu municipi, i prou. I ara ja ens trobem en un període d'al·legacions, en què la participació es veu que se circumscriu aquí. La immensa majoria de municipis que el Plater considera potencials són molt petits, I això els aboca a un sobreesforç tècnic i econòmic que està fora de les seves possibilitats. 

Per tant, el que s'hauria d'haver fet era, d'entrada, comptar amb una participació activa, perquè també alhora és la manera que no passi el que està passant, que és que hi ha una oposició generalitzada, i una oposició que acaba anant més enllà, fins i tot, i acaba afectant la mateixa percepció de la transició energètica, que és absolutament imprescindible. Hi ha alcaldes de la CUP que són molt crítics amb el Plater però també s'hi estan oposant altres col·lectius polítics, i per tant el que hi ha és un abisme entre el que s'està coent per part dels grans partits, sobretot a escala autonòmica, i el que veiem a escala local.

"El Plater ha arribat tard i malament, sense participació real dels municipis"

De nou, decisions que afecten el territori, s'han pres lluny del mateix territori? 

Sí, totalment. I tot està relacionat amb una falta de planificació pública, d'un campi qui hi pugui, per part de les grans energètiques i l'oligopoli, que en la seva immensa majoria no estan radicades ni a Barcelona, sinó a Madrid. Per tant, la sensació de desprotecció és total. 

El Plater actual afavoreix a grans empreses energètiques? És a dir, per una banda, fa una planificació, però, per altra banda, també dona via lliure a macroprojectes? 

 Sí. Més enllà de la titularitat, que és importantíssima i bàsica, ens aboca a un model que el que busca és la màxima rendibilitat econòmica. I per tant, són grans projectes que no prioritzen allò que és necessari pel país, tant a nivell purament energètic i de sobirania, com també i sobretot de l'ús del sòl. Catalunya té molta densitat de població i d'activitats, i el pes del sector de l'agricultura és important. En llocs poc poblats i amb baixa densitat de població, és més fàcil fer grans projectes; aquí clarament necessitem un altre model.

"Catalunya necessita un model energètic diferent, adaptat al seu territori"

Com s'equilibra el desplegament d'energies renovables amb la protecció del territori i paisatge? 

Planificació i iniciativa pública. El cas segurament més estrany en el nostre context som nosaltres. Si mirem països europeus, podem veure experiències molt positives, com el sector energètic ha mantingut un control públic molt important, si no directament de propietat. En països com Dinamarca o Alemanya hi ha una gran implicació ciutadana en cooperatives, o a través d'una energètica pública com la que tenim a Catalunya. Que sigui l'Energètica -l'empresa catalana pública d'energia- la que impulsi projectes de participació ciutadana. Aquest model és perfectament viable, és la transició que necessitem, i insisteixo que és imprescindible, però el que no pot ser és que estiguem en mans de l'oligopoli espanyol. 

Per tant, el Plater s'hauria d’aturar? S'hauria de redefinir? Encara hi som a temps? 

Sí, bé, en aquest sentit, els companys [de la CUP] del Parlament han fet iniciatives molt diverses introduint propostes, és veritat que hem estat bastant sols, i en aquest sentit el primer que es va dir és que si el Plater es compta que estigui acabat al gener, com a mínim de moment s'hauria de produir una moratòria. Som els primers que hem exigit constantment que aquest pla es dugués a terme, però tampoc no té cap sentit que per qüestió d'uns mesos continuem amb la barra lliure. També per una qüestió de terminis. Ara mateix, el que veiem és que està generant una forta oposició a molts llocs del país. Som a temps de redefinir aquest model, que ha de ser més just, equilibrat, ambiciós i possiblement també més ràpid. 

En l'estudi plantegeu espais que el Plater actualment no contempla, com basses o polígons. 

 L'objectiu de l'estudi no és plantejar una alternativa al Plater. El que fem és identificar dins d'un sistema de producció energètica renovable concret, que és la fotovoltaica, casuístiques molt concretes i espais que no s'havien comptabilitzat, almenys a la demarcació de Girona. El que fem és aportar llum en un àmbit que el que ens estranya és que cap administració abans hagi estudiat. I això són qüestions molt concretes d'espais degradats, a prop d'infraestructures, zones en què hi havia hagut una activitat i ara no hi és, el sistema d'agrovoltaica, el sistema de fotovoltaica flotant. Tot i estudiar uns casos molt concrets, el resultat és molt interessant. Amb el que proposa l'estudi, es generaria el 70% del consum elèctric, que això equival a un 25% aproximadament del consum energètic de Catalunya.

"Cal reduir el consum energètic mentre avancem cap a l'electrificació"

Per passar dels combustibles fòssils a les energies renovables, cal reduir el consum? El consum hauria de decréixer? 

El consum energètic segurament sí, perquè aquí hi ha moltes mesures a dur a terme i que han de ser prioritàries de reducció de consum energètic. Hem de tenir en compte que parlem d'un procés d'electrificació. Per tant, aquest 70% sobre el total de l'electricitat, a mesura que ens anem electrificant, s'aniria reduint. Però que necessitarem més electricitat, això és segur. 

Heu centrat l'estudi en la demarcació de Girona, però és reproduïble a altres zones del país? 

Totalment, i com els resultats són públics, continuarem treballant en altres zones o en el conjunt del país.