De la marxa a Montjuïc al retorn de Messi: tot el que ha passat al Camp Nou des que van començar unes obres esquitxades de polèmiques
La remodelació de l'estadi del Barça s'ha allargat més del previst i ha acumulat queixes veïnals, denúncies per explotació laboral i l'acomiadament de treballadors en situació irregular
Barcelona-
Lionel Messi va tornar a trepitjar el Camp Nou quatre anys més tard de la seva marxa del Futbol Club Barcelona. Ho va fer de nit, per sorpresa, sense que ningú l'aplaudís o li supliqués que es quedés per sempre a la ciutat. En una publicació d'aquest dilluns a xarxes socials, va expressar la seva enyorança pel club i per l'estadi que el va fer sentir "mil vegades la persona més feliç del món". El mateix espai que fa dos anys i mig que està en obres per una remodelació integral i que, sembla ser, encara trigarà a estar enllestit del tot.
Les obres, que inicialment haurien d'haver acabat aquesta temporada 2025/2026, s'han allargat més del previst i han comportat un reguitzell de polèmiques i greuges: des de queixes veïnals pel soroll, passant per una baralla multitudinària, fins a denúncies per explotació laboral i, el més recent, l'acomiadament de treballadors en situació irregular. Les empreses subcontractades en les obres del Camp Nou acumulen ja 1,87 milions d'euros en multes i requeriments per fraus fiscals, segons va informar la setmana passada El Periódico. De fet, Inspecció de Treball de la Generalitat ha obert fins al setembre un total de 218 expedients per irregularitats des que es va iniciar la remodelació de l'estadi l'any 2023. Es preveu que puguin ser-ne més arran de les últimes denúncies.
De moment, el passat 7 de novembre el primer equip masculí del Barça va tornar a trepitjar la gespa del Camp Nou en un entrenament que va aplegar un total de 23.000 persones. Les entrades es van esgotar de pressa. N'eren poques, en comparació amb l'aforament total que podrà assumir l'estadi remodelat quan es completin les obres. Però també és cert que l'afició tenia moltes ganes de tornar a veure jugar els jugadors a casa després de dos anys competint a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.
Treballadors denuncien explotació laboral
Les obres del Camp Nou van arrencar el juny de 2023 i el Barça es va traslladar a Montjuïc aquell mateix agost. Des de llavors, un seguit de greuges han marcat el projecte faraònic. El novembre d'aquell any va esclatar una bomba per a l'equip blaugrana: desenes de treballadors van denunciar explotació laboral a través d'El Periódico. Segons deien, treballaven més de deu hores al dia, de dilluns a dissabte, fent feines molt feixugues sota un sol abrasador a l'estiu. Tot plegat, per un sou en molts casos de poc més de 1.000 euros al mes, per sota del conveni de la construcció i amb un preu/hora inferior al que marca el salari mínim.
Recordem que el Barça va encomanar el projecte a Limak Construction Europe S.L —part del conglomerat turc Limak Holding— per uns 960 milions d'euros, inicialment a finalitzar en un termini màxim de tres anys. Limak és qui coordina l'obra i aporta el seu personal qualificat, però també qui subcontracta empreses més petites, com Deinoa S.L., Rinko Instalaciones S.L., Servicon Terrassa S.L. o Solrigol S.L., entre altres.
Aquestes companyies són les que, segons va informar El Periódico, operaven de forma "fraudulenta" per ser més competitives i pagaven salaris insuficients als treballadors. La major part dels obrers eren homes estrangers d'origen marroquí, pakistanès, bolivià o senegalès, entre altres, que també van denunciar tracte racista i vexatori per part dels supervisors de Limak. Fonts del club blaugrana van espolsar-se les responsabilitats aleshores i van al·legar que no tenien "cap relació contractual directa amb les empreses subcontractades", només amb Limak.
Representants de Comissions Obreres (CCOO) Catalunya van assessorar els treballadors del Camp Nou i diverses denúncies van comportar una àmplia inspecció de Treball de la Generalitat. Els resultats d'aquesta investigació van ser concloure que una vintena de les 45 empreses subcontractades havien comès irregularitats o frau.
El juny de 2024, la Generalitat també va investigar diverses companyies per portar sense contracte treballadors romanesos. Molts d'ells residien en un macrohotel a Calella (Maresme) i van ser despatxats i pagats perquè tornessin al seu país d'origen.
Acomiadaments de treballadors sense papers
Dos anys més tard de l'escàndol pels fraus laborals, CCOO ha denunciat aquest novembre l'acomiadament de treballadors turcs en situació d'irregularitat subcontractats per l'empresa Ekstreme Works. El sindicat assegura que està despatxant els obrers per "retornar-los al seu país sense cap garantia" i avisa que ja havia denunciat la situació a Inspecció de treball fa mesos.
Relacionat amb aquest tema
El responsable d'acció sindical de la federació d'Hàbitat de CCOO de Catalunya, Carlos del Barrio, relata en una trucada a Públic que una desena de treballadors van acudir al sindicat a principis d'estiu per demanar assessorament. "Ells creien que estaven treballant de forma legal, però només tenien permís de residència en algun país europeu, caducat o a punt de fer-ho", apunta. Per a treballar a la Unió Europea no només cal el permís de residència, sinó que també és necessari un permís complementari de treball.
"Vam reclamar la Inspecció de Treball per acreditar que feia mesos que treballaven al Camp Nou de manera irregular. Si justificàvem això, podríem activar una via de regularització extraordinària", continua del Barrio. La llei d'estrangeria espanyola, segons explica el sindicalista, permet regularitzar una persona migrada durant un any o mentre duri el projecte si s'acredita que fa més de sis mesos que treballa de manera irregular al país.
De qui és la responsabilitat?
Un dia més tard de la denúncia de CCOO, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va eximir de responsabilitats el Barça de les irregularitats detectades, ja que, segons va dir, els treballs estan subcontractats. "Tota la cadena de responsabilitats ha de penjar sobre el tercer", va apuntar en una entrevista a Catalunya Ràdio. Així mateix, va admetre que Inspecció de Treball havia detectat irregularitats, però que calia ser "prudent" fins que no es tanqués l'expedient. Un cop aclarit, va dir, tota la informació es posaria "a la llum pública".
Preguntat per aquesta qüestió, del Barrio admet que darrere de tot plegat "hi ha una estratègia molt ben travada" de les empreses de construcció que es fonamenta en la "precarietat" i la "necessitat" dels treballadors. Les companyies saben que, per por a perdre la feina o a ser expulsats, molts no denunciaran, a banda de la "falsedat documental".
Relacionat amb aquest tema
"El departament de compliance del Barça no s'ha escalfat massa el cap buscant aquesta realitat. Només hi ha hagut problemes quan ho hem denunciat. Malauradament, les inspeccions tenen els efectius que tenen, però és tot una estratègia ben travada", continua el sindicalista. Segons diu, el club s'ha sabut "protegir": "Amb el tema dels salaris només té una responsabilitat moral, no legal. Això depèn de les empreses subcontractades. Però on s'ha protegit i sí que té una responsabilitat, fins i tot penal, és en matèria de prevenció de riscos laborals. Per aquest motiu hi ha un índex espectacularment baix de sinistralitat. Tenim constància que s'han camuflat accidents i que s'ha vigilat molt la prevenció". El març de 2024 un treballador va ser ferit greu després de caure quan muntava unes xarxes protectores.
Queixes veïnals per soroll i contaminació lumínica
Les primeres queixes veïnals per soroll abans i després de l'horari permès —de 8h a 21h— van arribar el mateix setembre de 2023. L'Ajuntament de Barcelona va fer diverses inspeccions i va multar el Barça, però els conflictes per les molèsties al veïnat es van allargar molts mesos. També es queixaven de contaminació lumínica i de molta pols a la zona.
El març de 2024, l'Ajuntament de Barcelona i associacions de veïns de la zona del Camp Nou van arribar a un preacord verbal per allargar l'horari d'obres: els treballadors podien continuar amb la seva feina fins a la mitjanit, però sense maquinària ni soroll des de les vuit del vespre. Segons va poder saber Betevé, el pacte també incloïa tancar la pedrera del Miniestadi els dissabtes que el club tingués permís per a treballar, "per evitar molèsties als veïns el cap de setmana".
Però es van detectar incompliments i més queixes veïnals i ben aviat es va tornar a canviar l'horari. Cap al juny de 2024, es va anunciar que només es podrien fer treballs fins a les 22 hores de dilluns a divendres, i no fins a la mitjanit com prèviament s'havia autoritzat. Com que el Barça necessitava agilitzar el projecte, el ball d'horaris va seguir en els propers mesos: cap a finals de 2024, l'Ajuntament de Barcelona va permetre les obres es prolonguessin durant les 24 hores en el cas dels treballs interiors que no fessin soroll.
L'equip blaugrana va demanar més endavant poder treballar les 24 hores de dilluns a dissabte, però el veïnat s'hi va oposar rotundament. L'administració va acabar accedint, sempre que fos entre setmana i amb unes condicions concretes, que ha anat prorrogant fins avui.
Una baralla multitudinària entre treballadors
El Camp Nou va tornar als mitjans de comunicació l'11 d'octubre de 2024. Aquesta vegada, però, no es tractava de soroll ni d'irregularitats laborals. Una baralla multitudinària entre treballadors va tenir lloc a les instal·lacions: els Mossos d'Esquadra parlaven d'almenys vint implicats, tot i que alguns testimonis van assegurar a la premsa que n'eren una trentena. Hi va haver almenys sis ferits lleus.
Relacionat amb aquest tema
L'enfrontament hauria sigut entre un grup d'empleats romanesos i un altre d'albanesos, contractats per empreses diferents. Fonts dels treballadors citades per l'Ara van assegurar que era "molt difícil coordinar-se", ja que molts d'ells parlaven idiomes diferents. Tot plegat, en un ambient de "pressió" perquè havien de treballar a contrarellotge. Segons van explicar les mateixes fonts al diari, "un dels dos grups era novell i no havia complert amb la feina que li havia encarregat l'altre grup". D'aquesta manera, van començar els retrets i la discussió va passar a les mans quan un obrer va escopir un altre. Els Mossos van fer diverses identificacions, però no es va produir cap detenció.
Detectat un cas de tuberculosi
Un altre fet noticiable relacionat amb el Camp Nou va ser la detecció d'un cas de tuberculosi entre els treballadors. L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ho va confirmar aquest novembre, tot i que el Servei d'Epidemiologia de l'ens va rebre la notificació del cas el 24 d'octubre. L'afectat va començar immediatament el tractament i es va activar de seguida l'estudi de contactes directes de l'afectat: se'n van identificar 23 en total, part dels quals també són empleats en les obres. L'ASPB va assegurar que no era un brot, perquè només hi havia un cas de tuberculosi confirmat.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.