Marta Rovira: "Ens hem de preparar per a un altre 1-O i l'Estat ho ha de saber"

Marta Rovira (Vic, 1977) viu intensament la política catalana des de Ginebra, on es va refugiar a l’exili enmig de l’ofensiva del poder judicial espanyol contra els dirigents independentistes catalans després dels fets de l’octubre de 2017. En aquesta entrevista realitzada per videoconferència desgrana l’estratègia d’ERC per aconseguir la independència de Catalunya, plasmada en el llibre que ha fet amb Oriol Junqueras a cavall de l’exili i la presó de Lledoners, ‘Tornarem a vèncer (I com ho farem)’. La secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya també comenta diversos temes d’actualitat. Rovira defensa que la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, si es produeix, ha de quedar fora dels càlculs electoralistes. I també alerta a l’Estat que si el diàleg i la negociació no avança ERC es prepara per un altre embat democràtic com el de l’1-O però amb més força i més preparats que el 2017. Mentre assegura que la música que arriba als republicans sobre els pressupostos generals per part de Pedro Sánchez no fa possible la participació d’ERC i critica unes negociacions que creu es decanten cap a les forces de dretes.

Amb quin objectiu es van plantejar vostè i Oriol Junqueras escriure el llibre Tornarem a vèncer (I com ho farem), que acaben de publicar?

L’objectiu és fer una proposta en positiu a l’independentisme a nivell estratègic, que consisteix a ser moltes més i estar més ben preparades. En definitiva, ser molt més forts. Que serveixi per sortir d’aquesta etapa de gairebé tres anys molt marcats pels efectes de la repressió i pel resistencialisme i la recuperació de les institucions després de l’aplicació del 155. Volem començar a recuperar la iniciativa, liderant i treballant, en un projecte per guanyar la independència.

L’independentisme havia perdut la iniciativa immers en picabaralles?

Un altre dels objectius del llibre era sortir del debat intern i d’una fase de retrets que ens aportaben poc com a moviment. L’aportació que fem és per iniciar una altra etapa que ha d’incloure l’acord i l’entesa entre els independentistes.

Vostès al llibre fan una aposta per la força democràtica. Aconseguir més del 50% dels vots en diverses eleccions de forma sostinguda. Què ha de fer l’independentisme per aconseguir convèncer una part dels que encara no voten per opcions independentistes?

"Per ser molts més a les urnes cal ser molts més al carrer en l’àmbit de les lluites compartides"

Plantegem diverses estratègies que de fet no són noves, perquè ERC les practica des de fa alguns anys i que sabem que funcionen perquè en bona part són les que han permès que l’independentisme hagi passat de 10 o 15 diputats als 70 d’avui. D’entrada, per ser molts més a les urnes cal ser molts més al carrer en l’àmbit de les lluites compartides. Aquest és un país que s’ha aixecat lluitant colze a colze perquè tothom tingui llum a casa i molts altres serveis, o ara mateix en defensa de l’habitatge amb la regulació dels preus dels lloguers, o lluitant contra la pobresa energètica i també per la prosperitat econòmica, donant oportunitats a les empreses. Les lluites compartides són un punt de trobada entre els independentistes i els que encara no ho són, lluitant pels mateixos objectius. I és on podem fer entendre a tothom que la República catalana és la millor opció per resoldre els reptes quotidians de la gent.

També parlen del bon govern per convèncer. Què vol dir això?

Que quan l’independentisme governa, la gent que encara no és independentista s’hi ha de sentir representada governant absolutament per a tothom, independentment dels orígens, les llengües que es parlin o els pensaments polítics que es tinguin.

Aquesta és l’estratègia per guanyar a l’àrea metropolitana, on el PSC encara es mostra fort? Perquè al llibre el situen com el principal adversari.

"ERC és una clara alternativa al PSC, com a força d’esquerres que som amb voluntat clarament transformadora"

Esquerra Republicana és una clara alternativa al PSC, com a força d’esquerres que som amb voluntat clarament transformadora. El PSC moltes vegades és sucursalista del Govern espanyol i del PSOE, però també d’aquesta elit política i econòmica espanyola que és immobilista. Tot el contrari del que representa Esquerra Republicana, i per això ens erigim com a alternativa al PSC.

Si el PSC està totalment descartat, com diuen, com a soci, i el situen com a adversari, quina és l’opció d’ERC per formar un futur Govern de la Generalitat? Repetir amb Junts?

Totes aquelles coalicions que ens permetin avançar cap a la República. Això ja exclou el PSC del pacte. Avui el PSC ni tan sols està en el gran consens que hi ha al país de resoldre amb un referèndum el conflicte polític. Nosaltres som l’alternativa al PSC i ho estem demostrant guanyant-lo tres cops en un any en dues eleccions generals i arrabassant-li dues alcaldies importants com són la de Lleida i la de Tarragona. Per tant, les nostres aliances seran alternatives al PSC, el contrari seria contradictori.

I quins serien els possibles socis?

Nosaltres farem un emplaçament a totes les forces independentistes, Junts i la CUP, però també a les forces sobiranistes com els comuns. Ara, el que defineix les aliances de Govern són els programes, i en això serem molt exigents.

Un cop s’assoleixi el 50%, no sembla que l’Estat estigui gaire disposat a acceptar un referèndum acordat. Això ens situa igualment en la confrontació?

"Les propostes que se centren en la confrontació però no ens expliquen com es farà sense acabar al mateix lloc que l’octubre del 2017 són estèrils"

En som conscients. Per això nosaltres proposem cada cop ser més, però també estar més ben preparades. I això vol dir identificar adequadament les amenaces que l’octubre del 2017 no vam saber preveure. Les propostes que se centren en la confrontació però no ens expliquen com es farà aquest embat democràtic sense acabar al mateix lloc que l’octubre del 2017 no ens serveixen, perquè són estèrils. Nosaltres creiem que cal preveure com superem l’ofensiva de l’Estat, la repressió o les amenaces econòmiques que l’Estat va aconseguir imposar contra l’economia catalana, que estava en un moment de màxim creixement.

I com plantegen aconseguir estar més ben preparades per a aquest escenari?

Estant molt més presents com a independentistes en el món sindical i empresarial, i també a les xarxes diplomàtiques.

Com es concreta, doncs, la seva via per la independència?

Sempre a través del referèndum. Nosaltres no som una organització que, com que creiem en la República, la volem imposar. Nos­altres volem convèncer moltíssima més gent que la República catalana és la millor opció política per treballar pel futur del país i la prosperitat i el progrés de la ciutadania. I que es pugui decidir lliurement i democràticament en referèndum.

Quin tipus de referèndum?

Tenim al davant dues opcions. La primera està en un context polític nou que no hi era fa tres anys: l’existència d’aquest Govern espanyol del PSOE i Unides Podem, que s’autodenomina progressista, dialogant i que diu, sobretot internacionalment, que vol resoldre el conflicte amb Catalunya. Si això és cert i tenim l’oportunitat d’explorar el diàleg i la negociació, que creiem que és la millor via possible, Esquerra Republicana no s’acomplexarà. Serem els reis del diàleg i continuarem fent el que ja hem fet, que no és altra cosa que generar les condicions perquè aquest diàleg es pugui produir.

Quin diàleg?

Un diàleg en condicions. Fent que el Govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat i la situació del conflicte polític. I anirem a la taula de negociació sense renunciar a res, perquè som conscients que representem grans consensos de la societat, que situa entre el 70% i el 80% dels catalans i les catalanes a favor d’un referèndum d’autodeterminació. I sobretot hi anirem sense ingenuïtats.

No sembla que el Govern espanyol estigui pel referèndum pactat. Quina seria la segona opció?

Fins i tot si el Govern espanyol rebutja la via del diàleg sabem que això ens tornarà a carregar de raons i de legitimitat per tornar a fer un embat democràtic amb l’Estat"

Fins i tot en el pitjor dels escenaris en què el Govern espanyol rebutgi la via del diàleg i no puguem obtenir una resolució democràtica i pactada, sabem que això ens tornarà a carregar de raons i de legitimitat per tornar a fer un embat democràtic amb l’Estat, sempre amb un referèndum.

Què impedeix ara la unitat estratègica de l’independentisme per assolir objectius concrets com l’1-O, que vostès en el llibre consideren la gran victòria d’aquella etapa?

Jo identifico la repressió com una de les principals causes, perquè ens dificulta la comunicació i incorpora molt rumor i relat destructiu que busca que estiguem batallant entre nosaltres. I evidentment hi ha interessos partidistes i electoralistes. Però es pot superar arribant a acords.

Es refereix als atacs constants de JxCat a Esquerra Republicana?

"Nosaltres també hem tornat a l’octubre del 2017 però per projectar-nos en el futur, identificant fortaleses i febleses"

Ells tenen la legitimitat per dir el que considerin. No m’hi ficaré. Nosaltres el que hem de fer i fem és preguntar-nos què aporta el que direm cada cop que obrim la boca per parlar. O si resta i genera debat intern, desconfiança i soroll. El missatge del llibre és que nosaltres també hem tornat a l’octubre del 2017 a mirar què ens va passar i com ho vam fer, però per projectar-nos en el futur, identificant fortaleses i febleses d’aquella gran experiència, no per quedar-nos en el passat mirant qui va fer coses malament o qui va dir no sé quina cosa.

La presidenta de l’ANC els va instar a vostès i a Carles Puigdemont a intercanviar lectures dels seus llibres. Ha llegit els llibres de l’expresident?

El primer volum. El segon encara no m’ha arribat, però també el llegiré.

I què en pensa?

He intentat extreure de les vivències que ha tingut ell allò que m’ajudi a avançar.

Hi ha força retrets a Esquerra.

"Jo no publicaré les meves vivències i no penso contestar les de Puigdemont"

No hi vull entrar. Són les seves vivències i ell ha decidit publicar-les. Jo no publicaré les meves i ni tan sols penso contestar les seves. Perquè ara mateix això no ajuda ni aporta res. El que necessitem és debatre sobre estratègies per avançar i guanyar. Que és el que plantegem al llibre amb Oriol Junqueras.

Què creu que s’ha de fer davant la probable inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra?

Per nosaltres l’acord entre els partits independentistes és l’eix fonamental. A partir d’aquí, creiem que no es pot permetre una nova ingerència del poder judicial espanyol en l’agenda de la política catalana. No podem deixar que el Tribunal Suprem comenci i acabi una legislatura o decideixi qui és el president del Govern de la Generalitat. Perquè això és inacceptable. Hi ha unes institucions democràtiques i qui ha de decidir és la ciutadania. Per això considerem molt important un acord per superar la repressió política i que siguem nosaltres qui decidim l’agenda política catalana. Però també és important que ningú faci un ús electoralista de les institucions catalanes, i això cal que ens ho apliquem també dins de l’independentisme. En aquest escenari no hi pot haver càlculs electorals, cal mirar què és el que li convé més al país.

Al país li convé que hi hagi eleccions? Torra no les convocarà...

Al país li convé que hi hagi un Govern fort, amb lideratge, cohesionat davant d’una agenda del dia a dia crua i dura davant els reptes que ens ha generat la pandèmia. Les eleccions les hem de decidir, perquè si no les decidirà el Suprem. I això no ens agrada, perquè deixarà un Govern sense president i en funcions, cosa que limita moltes de les seves facultats en una situació molt complicada. I la pandèmia requereix assumir responsabilitats en plenitud de condicions. Pactar una data d’eleccions sense partidismes ni tacticismes electoralistes i no fer aquest regal al Suprem seria el millor per al país.

La remodelació del Govern indica que no hi ha voluntat de convocar eleccions. Li consta? I que n’opina dels canvis a l’Executiu?

A nosaltres, una explicació concreta de per què es fan els canvis al Govern, no se’ns ha donat. Tampoc és acceptable que, en un Govern de coalició, canvis estructurals com els que s’han fet se’ns comuniquin hores abans. Hauria calgut asseure’s i debatre-ho. És imprescindible saber per què es fan aquests canvis. El Govern s’ha de reforçar i l’hem d’empènyer entre tots, perquè té uns reptes importantíssims.

Hi haurà taula de diàleg finalment amb el Govern espanyol?

"A nosaltres, una explicació concreta de per què es fan els canvis al Govern, no se’ns ha donat"

Nosaltres volem que es reuneixi. Com a Esquerra Republicana de Catalunya, volem que els dos governs trobin la manera d’asseure’s i dialogar.

Sembla que només ho vol ERC, perquè ni el Govern espanyol ni la part del Govern català de JxCat estan gaire interessats a reactivar-la.

Això els ho hauria de preguntar als altres. ERC treballarà perquè aquesta taula es pugui reunir, que els dos governs acordin un dia, i perquè no sigui només una fotografia. La volem amb contingut. A partir d’aquí són els dos governs que han de parlar a la taula. No es reunirà ara simplement perquè Pedro Sánchez ho digui. El que ha de fer Sánchez és assumir responsablement que aquesta és una taula de negociació i no utilitzar-la per fer declaracions d’intencions tàctiques, que pot donar a entendre que estem parlant d’altres coses. Aquesta és una taula de negociació d’un conflicte polític i ha d’estar al marge del dia a dia dels governs. Nosaltres apostarem per la taula de negociació mentre el Govern espanyol no ens mostri el contrari. I la part catalana hauria d’estar a l’altura d’aquesta oportunitat i explorar-la amb confiança i valentia, sense complexos. També sense renunciar a res i sense ingenuïtats.

Per tant, amb autodeterminació i amnistia? El Govern espanyol diu que no en vol sentir a parlar.

"El que ha de fer Sánchez és assumir responsablement que aquesta és una taula de negociació i no utilitzar-la per fer declaracions d’intencions tàctiques"

Sí, però el pacte és molt clar. Diu que cadascuna de les dues parts podrà defensar lliurement allò que creu que és millor per a la resolució del conflicte. A partir d’aquí ja veurem on ens trobem. Nosaltres anirem a defensar que la millor solució per al conflicte polític és un referèndum d’autodeterminació i l’amnistia per acabar amb la repressió. I crec que la part catalana pot fer-ho amb molta força, perquè sabem que l’opció del referèndum l’abraça molta gent a Catalunya, no només l’independentisme.

Es referia al fet que Sánchez vol la taula de diàleg per negociar els pressupostos?

El nostre missatge al president del Govern espanyol és que vagi amb compte a utilitzar tàcticament la taula de negociació del conflicte polític. Perquè, a banda de ser una irresponsabilitat, Sánchez ha de tenir molt clar que a ERC no som ingenus. Si la taula de diàleg no és per avançar en la resolució del conflicte i només hi ha fotos i declaracions, ERC no hi podrà ser. I en qualsevol cas, no barrejarem les coses.

Per tant, quina posició prendrà ERC amb els pressupostos generals de l’Estat?

D’entrada els missatges que ens arriben sobre els pressupostos no ens agraden. Pedro Sánchez diu moltes coses i algunes de contradictòries en el mateix moment de dir-les. I amb contradiccions amb els seus propis socis de Govern. Primer que s’aclareixin ells sobre si faran uns pressupostos amb Ciutadans i altres forces de dretes com el PNV i el PDeCAT. Si és així, ja tenen clar que no cal que ens truquin, perquè nosaltres no estarem en una sortida a la crisi de la pandèmia amb receptes de retallades, de no inversió social, etc. Això ja ho vam viure en la crisi del 2008 i a nosaltres en les polítiques de dretes i neoliberals no ens hi trobaran. Podem estar disposats a escoltar si ens arriben altres missatges, però de moment el que ens arriba és això.

Es pot dialogar amb presos polítics, exiliats, com vostè, i quan s’acarnissen retirant el tercer grau o hi ha diversos judicis pendents que afecten molta gent?

"Nosaltres no estarem en una sortida a la crisi de la pandèmia amb receptes de retallades"

Per això portem la repressió a la taula de negociació. És un dels primers reptes que plantegem al Govern espanyol que cal solucionar. Per nosaltres la millor opció és l’amnistia, que posarà el comptador a zero, i posar les dues parts en igualtat de condicions. Ara n’hi ha una que pateix repressió, nosaltres, i l’altra no. Però ells hauran de posar també una solució sobre la taula. Ara bé, la pregunta que jo faig és: si no abonem la via del diàleg, això farà que els presos surtin, els exiliats puguem tornar i s’acabin els judicis? Evidentment que no. Doncs anem a la taula a defensar que cal acabar amb la repressió.

Al llibre diuen que aposten pel diàleg, però alerten l’Estat que la paciència no és infinita. Quin és el límit? Fins quan?

De moment cal tenir taula i amb contingut. Per això hi ha d’haver la segona reunió, perquè ara mateix només tenim una sola fotografia. I en l’espera d’aquesta reunió tampoc tindrem una paciència infinita. Quan es reactivi, tampoc tindrem paciència infinita si veiem que el Govern espanyol ve arrossegant els peus i si no podem plantejar les nostres propostes o no es poden entrar a debatre. Posar dates o terminis és complex. Veure’m quina és l’actitud del Govern espanyol.

I si s’esgota la paciència adverteixen que caldrà anar a la unilateralitat lligada a la desobediència civil. Com ho faran?

Nosaltres el que proposem és treballar les dues opcions a l’hora. Són complementàries. Mentre explorem la via del diàleg i la negociació, ens hem de preparar per si no arribem a una resolució política i democràtica del conflicte. L’Estat espanyol ha de saber que ens estem preparant i que ho podem tornar a fer, com a l’1-O. Però ara sabem en què vam fallar i ho podem tornar a fer millor. Per això hem fet el llibre.

Però quina seria la proposta en cas d’arribar a aquest escenari?

"Mentre explorem la via del diàleg i la negociació, ens hem de preparar per tornar-ho a fer com a l'1-O. I l’Estat ho ha de saber"

Els embats han de ser democràtics amb l’urna com a icona. Nosaltres estem disposats a fer-ho tot perquè la ciutadania del nostre país pugui votar per decidir.

Això ja es va fer l’1-O.

Per això tenim molts reptes al davant. Perquè, si s’han de tornar a posar les urnes perquè la ciutadania decideixi sense acord amb l’Estat espanyol, això ha de produir un resultat diferent del que va produir l’octubre del 2017. Per això la desobediència civil o la resistència no violenta seran fonamentals.

No li fa por que les bases independentistes arribin desmobilitzades a aquest embat, amb tanta picabaralla interna?

Per això emplacem totes les forces independentistes a arribar a un acord estratègic de mínims per sortir de debats interns que no ens aporten res. El que hem de fer és dedicar-nos a explicar un projecte engrescador i que encara avui té molta gent per sumar. Quan ens posem d’acord per avançar, serem molt més capaços de fer més atractiu el nostre projecte.

Vostè és de Vic, però en el llibre que han publicat parlen molt del repte de l’àrea metropolitana de Barcelona. Ha estat un hàndicap per a l’independentisme no assumir la complexitat i la diversitat territorial del país?

Per a nosaltres això no és cap hàndicap. És un repte en positiu. És cert que l’independentisme no és una opció política homogènia a tot el territori, i a l’àrea metropolitana de Barcelona no és majoritària com ho pot ser a Vic. Hem d’assumir aquest perfil sociològic diferent segons cada lloc del país. A Esquerra Republicana ho estem fent des de fa molts anys, i és un repte que ens vam plantejar i que ara ho ha de ser de tot l’independentisme. Ens hem de saber explicar millor i, sobretot, hem de saber fer arribar que la independència és més justícia i més drets socials. La independència suma drets, no en resta. És un projecte integrador que vol construir la República amb tothom i per a tothom.