Lluïsa Moret, la negociadora clau del PSC per aconseguir la investidura d'Illa

Amb la ressaca dels resultats de les eleccions al Parlament del 12-M tot just superada, la política catalana viu els primers passos d'unes negociacions per a la investidura de final incert i sense que pugui descartar-se ni de lluny l'escenari d'un nou pas per les urnes a l'octubre. L'única certesa és que les converses, en qualsevol cas, seran llargues.

El primer secretari del PSC i guanyador dels comicis, Salvador Illa, és el principal favorit per assolir la presidència de la Generalitat i, en part, aconseguir-ho dependrà de l'habilitat de la comissió negociadora del partit. Un equip integrat per sis persones i que lidera la número dos de la formació, Lluïsa Moret. Després dels primers contactes telefònics de la setmana passada, la previsió és que aquesta arrenquin les reunions formals. Amb l'únic veto a l'extrema dreta -Vox i Aliança Catalana- la voluntat expressada pels socialistes és parlar amb totes les altres forces, des de la CUP a Junts, passant pel PP, els Comuns i, sobretot, ERC.

Moret no ha deixat de guanyar poder des que Illa va fer-se amb el lideratge dels socialistes catalans

Alcaldessa de Sant Boi de Llobregat des de fa una dècada i presidenta de la Diputació de Barcelona des del juny passat, Moret no ha deixat de guanyar presència i poder des que Illa va fer-se amb el lideratge dels socialistes catalans. I ara és la principal lampista -la persona que en controla l'aparell- i negociadora de la formació.

Ascendida formalment a viceprimera secretària del PSC al congrés que el partit va celebrar al març, ja feia temps que exercia de facto de número dos del partit i de mà dreta d'Illa. Ella és qui controla el poderós aparell socialista i qui ha liderat les exitoses tres darreres campanyes -municipals i generals de l'any passat i les recents autonòmiques-, que han culminat un exitós cicle electoral del PSC.

Al costat de Moret hi ha els diputats Alícia Romero i Ferran Pedret -ambdós amb més d'una dècada d'experiència a la cambra-, i persones clau de l'equip d'organització del partit: José Luis Jimeno, Joaquín Fernández i Javier Villamayor. Tots són dirigents de la més estricta confiança d'un Illa que en els darrers tres anys i mig s'ha pogut construir una executiva a mida i crear-se la seva particular guàrdia de korps, que en part prové de l'equip que ell mateix va liderar durant la seva etapa com a secretari d'Organització (2016-2021).

Acostumada a tancar acords

En favor de Moret hi juga que és una dirigent acostumada a bastir acords. De fet, a la seva ciutat sempre ha governat amb els comuns -inicialment amb ICV-, mentre que a la Diputació encapçala un govern molt ampli, també amb la formació d'esquerres, Tot per Terrassa, dos diputats independents de Junts i amb ERC, que s'hi va incorporar just després de les generals.

Ben connectada amb les formacions d'esquerres, Moret no genera anticossos en la resta de forces i, per exemple, va negociar directament amb l'encara president d'Esquerra, Oriol Junqueras, l'entrada dels republicans a l'executiu provincial. No es pot obviar que amb Junqueras comparteixen comarca -Baix Llobregat- i que Moret no és precisament un dels perfils més durs i hostils amb l'independentisme de l'actual cúpula socialista. En aquesta ocasió, però, i atès el moment de transició que viu ERC per la seva davallada a les urnes, Moret haurà de negociar fonamentalment amb l'encara secretària general d'Esquerra, Marta Rovira.

Qui és, però, Lluïsa Moret? Tot i que va néixer a Barbastre (Osca) el 1965, ja de ben petita es va instal·lar a Sant Boi, on s'ha format i ha desenvolupat el gruix de la seva trajectòria professional i política. Llicenciada en psicologia a la UB i amb un màster en Estudis de les Dones i Polítiques de Gènere, no és un cas de militància política precoç, ja que no va afiliar-se al PSC fins al 2000, amb 35 anys. La seva estrena en política institucional arribaria el 2007, ja amb 42, quan va formar part de la candidatura per a les eleccions municipals i va convertir-se en regidora i, posteriorment, tinent d'alcaldia del govern local.

Fa una dècada que és alcaldessa de Sant Boi, un bastió del PSC: hi governa des de 1979

Amb gairebé 84.000 habitants, Sant Boi és la segona ciutat més poblada del Baix Llobregat -només per darrere de Cornellà-, un dels principals graners de vots del PSC. De fet, els socialistes ostenten ininterrompudament l'alcaldia des del 1979, després d'imposar-se en 12 comicis consecutius. Al capdavant de les àrees de Benestar i Ciutadania -controlava els serveis socials-, el primer gran salt endavant polític de Moret va arribar el maig del 2014, quan va rellevar Jaume Bosch al front del consistori.

Com a cap de cartell, va aconseguir revertir la tendència a la baixa del partit. Després que el 2011 Bosch perdés la tradicional majoria absoluta dels socialistes a la ciutat, el 2015 Moret va estabilitzar els 10 regidors -d'un total de 25- i va guanyar dos punts de suport -fins al 32,4% dels vots-, en un context polític marcat pel Procés i pel pitjor moment electoral del PSC en la seva història. Va governar amb majoria gràcies a un acord amb ICV-EUiA, que repetiria el 2019 -ara ja sota la marca dels comuns-, malgrat que podia haver-ho fet en solitari, en acumular ja 13 dels 25 representants municipals. L'any passat, Moret va aconseguir una súper majoria de 16 regidors, després de rebre gairebé la meitat dels vots -48,4%-, però tot i això va reeditar l'acord de govern amb els comuns.

Ascens intern al costat d'Illa

En paral·lel a la seva consolidació com a alcaldessa, Moret no ha deixat de guanyar pes al partit a nivell nacional en la darrera dècada. El 2016, per exemple, va ser un dels suports de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, en el seu ajustat pols amb Miquel Iceta pel lideratge de la formació. El futur ministre s'imposaria -54% a 46%-, però tant Parlon com Moret van contribuir decisivament a què Illa sortís del conclave com a nou secretari d'Organització, és a dir, la persona que controla l'aparell, l'estructura interna del partit. I Moret s'integraria al seu equip.

Cinc anys més tard, seria ella mateixa qui assumiria el càrrec de lampista en cap dels socialistes catalans, com a nova viceprimera secretària d'Organització i Acció Electoral, àrea que li va donar una notable ascendència interna, que consolidava el seu poder creixent a la formació.

Moret refusa l'etiqueta de "capitana", que havien ostentat dirigents com Montilla, Zaragoza o Iceta, també del Baix Llobregat

Tot i provenir del Baix Llobregat, Moret refusa l'etiqueta de "capitana" socialista, que considera d'una "altra generació política", la que lideraven José Montilla, José Zaragoza o el mateix Miquel Iceta. Amb un estil notablement diferent al d'aquests dirigents i amb el feminisme com una de les seves grans banderes, no es pot dir que ara mateix la quota d'influència orgànica de Moret sigui inferior a la que van ostentar els antics capitans del Baix Llobregat.

Fa dos mesos, el seu poder es va formalitzar amb el nomenament com a viceprimera secretària del partit, una manera de premiar també els exitosos resultats de les campanyes que ha liderat. Si als comicis autonòmics del febrer del 2021 la formació va tornar a assolir una victòria a les urnes més d'una dècada després de l'anterior, a les municipals i les generals de l'any passat va imposar-se amb major rotunditat. Una tendència que ha consolidat el recent 12-M i que permeten afirmar que el PSC ha recuperat l'hegemonia política catalana. Com Illa, Moret aposta per aprofundir en l'autogovern i esgotar al màxim les competències previstes en l'Estatut.

Un equip experimentat

L'equip negociador que lidera Moret és molt experimentat. Els noms més coneguts són els d'Alícia Romero i Ferran Pedret, ambdós diputats al Parlament des del 2012 i números dos i cinc, respectivament, de la llista per Barcelona que liderava Illa als comicis. Si Lluïsa Moret és la mà dreta del primer secretari socialista al partit, Romero ho és al Parlament.

Portaveu parlamentària durant la passada legislatura, va ser l'encarregada de negociar els principals acords assolits amb el Govern de Pere Aragonès, com ara els pressupostos de 2023 i 2024 -aquests darrers no aprovats després del "no" dels Comuns i de Junts.

Representant d'una nissaga socialista -el seu pare va ser diputat al Congrés, la seva mare, al Parlament-, Pedret va ser secretari primer de la Mesa del Parlament el darrer mandat i és també el secretari de l'Àrea de Millora de l'Autogovern i Acció Federal de la formació.

José Luis Jimeno, Joaquín Fernández i Javier Villamayor, en canvi, són perfils amb menor projecció pública, però amb molta ascendència orgànica. El primer va ser alcalde de Badia del Vallès durant una dècada (1999-2009) i actualment és assessor de Moret a la Diputació i també forma part del seu equip a l'àrea d'Organització i Acció Electoral.

Fernández, que com Moret és del Baix Llogregat, és el secretari de Política Municipal i com a tal va tenir un rol important en la confecció de les candidatures dels comicis locals de fa un any. I Villamayor és el secretari de Programes del partit, a banda del coordinador general de la Diputació de Barcelona, després de ser tinent d'alcaldia a Tarragona entre 2011 i 2019.