Les tres qüestions que determinaran els propers mesos de la política catalana

En un estiu políticament inèdit arran de la celebració de les eleccions generals el 23 de juliol, l'activitat tot just viu alguns moments de treva abans que es reactivi amb força a partir del dia 17, jornada en què es constituiran el Congrés i el Senat sorgits de la cita amb les urnes. Des d'aquell moment, les negociacions per a una investidura de Pedro Sánchez en què l'independentisme hi jugarà un paper clau acapararan bona part de l'actualitat política.

El que hi succeeixi -investidura del secretari general del PSOE o repetició electoral- serà un dels factors que determinarà la política catalana els següents mesos i, probablement, tot el proper curs. L'hipotètic retorn de Junts al Govern de la Generalitat i la més que probable ampliació del govern municipal de Barcelona són les altres carpetes claus de la política catalana que, possiblement, es resoldran entre finals de l'estiu i la tardor. Repassem les tres qüestions.

La investidura de Sánchez

Descartada absolutament la investidura com a president espanyol d'Alberto Núñez Feijóo ja que el PP no té aliats significatius més enllà de l'extrema dreta de Vox, l'única opció que evitaria la repetició de les eleccions generals seria la reedició del govern de coalició entre el PSOE i Sumar sota presidència de Pedro Sánchez. Perquè sigui possible, però, Sánchez necessita el vot afirmatiu del sobiranisme basc -EH Bildu i PNB- i de l'independentisme català -ERC i Junts-.

Tot i que les negociacions estan en una fase totalment embrionària -formalment es podria dir que no han començat- la predisposició d'ERC cap al "sí" sembla molt més clara que la de Junts, sobretot amb l'objectiu d'evitar una reedició dels comicis que donaria una segona oportunitat a un govern de PP i Vox, dos partits que en el seu programa de cara al 23-J apostaven per un retorn a la repressió contra l'independentisme i per la recentralització de l'Estat.

En un context de desmobilització independentista i de desgast electoral -més accentuat en el cas d'Esquerra-, les dues formacions d'aquest espai en principi parteixen d'unes demandes compartides -autodeterminació i amnistia- per investir Sánchez, però a partir d'aquí hi ha matisos importants. Sense anar més lluny, mentre que Dolors Bassa (ERC) creu que la consecució de l'amnistia seria un argument suficient per donar el "sí" al PSOE, Joaquim Forn (Junts) considera que no n'hi ha prou.

Els principals dirigents d'ERC aposten per refer ponts amb Junts i fer un front comú en la negociació

Les primeres espases d'ERC, des de Pere Aragonès a Marta Rovira o Marta Vilalta, han defensat els darrers dies refer ponts amb Junts per negociar conjuntament amb el PSOE i així guanyar força, alhora que reclamen al PSOE "que es mogui" si vol la investidura. D'entrada el PSOE descarta absolutament oferir un referèndum d'autodeterminació acordat, si bé els republicans són partidaris d'abordar la solució al conflicte a una taula de diàleg entre governs que volen reactivar després que no es reuneixi des de l'estiu passat.

Pel que fa a l'amnistia, els socialistes tampoc la contemplen, tot i que no es pot descartar algun tipus de mecanisme que pogués facilitar un retorn dels dirigents independentistes a l'exterior, com l'expresident Carles Puigdemont o la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Paral·lelament, els darrers dies diversos juristes, com l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol, han manifestat que l'amnistia té cabuda a l'actual ordenament constitucional.

La resta de condicions claus que ha verbalitzat ERC per investir Sánchez són, a priori, més assumibles pel PSOE, estan més vinculades a la gestió del dia a dia i són demandes de fa molts anys. Bàsicament serien el traspàs integral del servei de Rodalies a la Generalitat -un tema que fa temps que està damunt la taula-, el control català de la gestió de l'aeroport del Prat o acabar amb el dèficit fiscal, el que passaria per un nou finançament.

ERC vol una negociació bilateral del finançament, però el PSOE no vol sortir de l'esquema multilateral, amb totes les autonomies

ERC vol anar cap a un model bilateral de negociació, entre la Generalitat i el Govern de l'Estat, però la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha matisat que sí, que la reforma del finançament autonòmic és urgent -el model està caducat des de fa una dècada-, però que el volen abordar de manera multilateral amb les autonomies de règim comú -totes menys el País Basc i Navarra, que gaudeixen del concert econòmic-.

A priori les tres qüestions són demandes compartides per Junts, on el sector més pragmàtic -liderat pel secretari general, Jordi Turull- considera que l'escenari sorgit del 23-J dona a l'independentisme una "oportunitat històrica" d'influenciar en la legislatura estatal i avançar en les seves demandes. La clau, però, recaurà en un Carles Puigdemont a qui l'aritmètica electoral ha tornat a situar a l'epicentre de la política espanyola i que serà qui, en darrer terme, liderarà les negociacions per part de Junts.

El mateix Turull i la número u de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, seran altres dels negociadors de la formació, mentre que per part del PSOE al costat de Montero també hi haurà el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. A ERC la negociació la lideraran Gabriel Rufián, Teresa Jordà i la senadora Sara Bailac.

La constitució del Congrés, el proper dijous, serà la primera ocasió per veure si s'avança en la negociació

El dijous de la setmana vinent, amb la constitució del Congrés, tindrem la primera oportunitat per comprovar si la negociació pot tenir futur. Tot i que ni Junts ni ERC compleixen els requisits que fixa el reglament, el PSOE s'ha mostrat disposat a facilitar que comptin amb grup parlamentari propi, un factor que també podria facilitar que votessin a favor d'un president socialista de la mesa del Congrés.

Junts contemplaria aquesta opció, bàsicament per impedir que el càrrec recaigui en el PP, sense que això pressuposi un "sí" posterior a Sánchez. De moment, les úniques converses en marxa giren al voltant de la constitució del Congrés, a banda de les que hi ha entre ERC i Junts per explorar un possible front comú de negociació. 

Un Govern integrat per ERC i Junts?

Si la setmana passada Marta Rovira defensava la necessitat de tancar un "acord estratègic" amb Junts que vagi més enllà de la negociació per a la investidura de Sánchez, aquest dimarts ha estat la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, la que ha insistit en una entrevista a Efe en "aparcar els retrets" entre independentistes i buscar "punts d'acord" que els permetin també col·laborar al Parlament.

Si les dues formacions aconsegueixen tancar aquest pacte estratègic -el president del Govern, Pere Aragonès, ja ha tingut converses amb el líder parlamentari de Junts, Albert Batet-, suposarà un primer pas per abordar un possible retorn de Junts al Govern, un escenari que ja ha plantejat la número dels republicans al Congrés, l'exconsellera Teresa Jordà.

Junts va sortir del Govern l'octubre de l'any passat, en una decisió que segons Vilalta "no es va entendre". La realitat, però, és que la convivència a la Generalitat entre les dues formacions va estar marcada per crisis constants, de manera que sense una reconstrucció prèvia i real de la confiança sembla complicat que puguin plantejar-se compartir executiu.

Però si finalment ho fan, el Govern passaria a tenir el suport de 65 diputats al Parlament, de manera que quedaria a només tres de la majoria absoluta, el que li facilitaria qüestions com l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat del 2024, que s'han de començar a negociar a la tardor, i s'allunyaria l'horitzó d'un avançament electoral a Catalunya.

Amb l'aval únicament dels 33 diputats d'ERC, l'executiu d'Aragonès està debilitat i malgrat aconseguir aprovar els pressupostos d'enguany amb els vots de PSC i Comuns no ha deixat de sumar derrotes al Parlament des de la sortida de Junts. En aquest sentit, el seu retorn li permetria guanyar tranquil·litat i temps, mentre que per al partit de Laura Borràs i Jordi Turull ser de nou a la Generalitat li donaria una quota de poder institucional que ha quedat sota mínims després de les eleccions municipals del 28 de maig i els pactes posteriors.

El futur de l'Ajuntament de Barcelona

Pel que fa a l'ajuntament de la capital, setembre sembla que serà el mes clau per aclarir si l'actual govern municipal, que lidera Jaume Collboni, s'amplia més enllà del PSC. L'aliat més probable és Barcelona en Comú, amb qui els socialistes van governar durant bona part dels dos anteriors mandats tot i que aleshores com a soci minoritari. Ara bé, aquest mateix dimarts el líder local d'ERC, Ernest Maragall, no ha tancat la porta a incorporar-se a un possible executiu tripartit.

Colau ha fixat el setembre com a data perquè Collboni concreti una proposta de govern de coalició a BComú

Pel que fa als Comuns, diumenge l'exalcaldessa, Ada Colau, va instar Collboni a concretar la seva proposta de coalició, ja que sense l'entrada de la seva formació al govern no donaran suport als propers pressupostos municipals. "No li donarem un xec en blanc", va advertir Colau en una entrevista a Efe. La líder dels Comuns ha insistit que "és impossible governar Barcelona amb 10 regidors [els que té el PSC], ni aprovar pressupostos, ni fer res", tot i admetre que "pot aguantar uns mesos si fa pactes", el que implica que haurà "d'escollir entre el model de ciutat de Junts per Catalunya i Xavier Trias" o el "d'un pacte d'esquerres".

Colau ha posat setembre com a termini perquè Collboni concreti la seva proposta de govern de coalició, perquè aleshores és quan han de començar les primeres negociacions pels comptes. Després de ser investit gràcies als vots de BComú i el PP, Collboni ha combinat mesures continuistes, com ara la reforma de la ronda Sant Antoni impulsada pels Comuns i que, en primer terme, els socialistes havien refusat; amb canvis, com posar fi a l'urbanisme tàctic al carrer Pelai, en una decisió criticada pels seus antics socis de govern.

Més enllà de BComú, ERC també obre la porta a la seva hipotètica entrada a l'executiu local. Si es materialitzés, entre les tres forces sumarien 24 dels 41 regidors, el que els garantiria una sòlida majoria absoluta. En una entrevista a Catalunya Ràdio, aquest dimarts Ernest Maragall no ha descartat aquesta opció, però ha subratllat que primer "cal parlar del què", abans del "com" i el "qui".

"Ja he parlat amb el senyor Collboni i la senyora Colau. Ja sé que la senyora Colau té molta pressa per entrar al govern, nosaltres no tenim la mateixa pressa". En qualsevol cas, el dirigent d'ERC ha afegit que encara no ha vist un acord de la "qualitat i la profunditat" del que ell mateix i Junts havien tancat per investir Xavier Trias, un pacte que va quedar en no res arran dels vots de PP i BComú a favor de Collboni.