Les primeres eleccions al Cercle d’Economia

Aquest dimarts, 12 de juliol, serà un dia inèdit al Cercle d’Economia. Els 1.200 socis de l’entitat, sorgida fa 64 anys en el si de la burgesia catalana, celebraràn per primera vegada eleccions a la presidència. Jaume Guardiola, exconseller delegat del Banc Sabadell entre el 2007 i el 2020, i Rosa Cañadas, presidenta de Trea Capital, dedicada a assessorar les pimes que busquen un creixement global, s’enfrontaran en els comicis, que dirimiran el substitut de Javier Faus, en un mandat previst de tres anys.

Guardiola, que ha aconseguit 588 avals, més del doble que Cañadas, i que és considerat el candidat continuista, ha integrat en la seva llista a representants d’empreses com Celsa, Caixabank i Quatrecasas. Per la seva banda, Cañadas, que suposa un moderat esperit renovador, ha rebut 216 avals i s’ha compromès a comptar amb empreses de la nova economia com Cabify o Glovo. Cinc dels membres de la candidatura de Cañadas tenen menys de 40 anys.

Guardiola ha presentat mé del doble d'avals que Cañadas

Tot i representar sistemes econòmics i de gestió molt similars, ja que els dos defineixen el Cercle com una entitat liberal i que abraça la globalització, a més de coincidir que l’Estat espanyol està dibuixat amb un model massa centralista -sense arribar a reivindicar l’independentisme- en alguns aspectes menors, ambdós divergeixen. Entre aquests, es troba el format de les reunions anuals que organitza el Cercle o la projecció de la institució. Mentre Guardiola insisteix a col·laborar més amb Madrid, Cañadas creu que les grans decisions empresarials es prenen a Brussel·les. Aquests i altres desacords es van fer palesos en l’únic debat que hi ha hagut entre els dos candidats, que va tenir lloc el passat dimecres a la seu del Cercle.

Jaume Guardiola, que va néixer el 1957, un any abans que es fundés el Cercle d’Economia, representa el caràcter continuista a l’entitat. Avalat per Pedro Fontana, que també va ser president entre 1996 i 1999, i actualment és president de la fundació del Cercle i vicepresident del consell d’administració del Banc Sabadell, vol mantenir el pes i la influència com a lobby de l’organisme, un tarannà que es visualitza cada any amb les Reunions del Cercle, que han congregat a la Costa Brava, a Sitges o, darrerament, a Barcelona, a representants polítics i empresarials de primera fila per debatre sobre el moment econòmics.

L’aspiració de Jaume Guardiola és continuar la tradició, que ell anomena d’independència del Cercle, en la línia de presidents històrics com Antoni Brufau o José Manuel Lara.

Coincidència en el model territorial

Jaume Guardiola, que s’enfronta a Cañadas, que si guanyés seria la primera dona a presidir el Cercle, ha promès incloure com a vicepresidentes a dues d’elles: Teresa Garcia-Milà i Núria Cabutí, vocals de l’actual junta. Respecte a la celebració de la Reunió Anual del Cercle, Guardiola garanteix que l’entitat mantindrà a Barcelona la seu, ja que considera que "projecta millor la nostra imatge". Per la seva banda, Cañadas planteja que la trobada, que ha tingut lloc a la capital catalana en les darreres dues edicions, es divideixi en dos esdeveniments separats en espai i temps: un a Barcelona i un altre a Sitges.

Guardiola: "Espanya és una nació i Catalunya també ho és. Són nacions intrincades" 

Jaume Guardiola, que forma part de la Comissió Econòmica del Barça, rebutja l’etiqueta d’independentista i assegura que "Espanya és una nació i Catalunya també ho és. Són nacions intrincades". Sobre la projecció internacional del Cercle, aposta per fer clústers de socis que viuen i treballen en llocs importants de Madrid o Brussel·les.

Per a Rosa Cañadas, a Catalunya li convé "buscar complicitats i aliances amb altres comunitats autònomes per canviar el concepte d’Espanya radial, on no n’hi ha un model de distribució racional de recursos". Part de l’esperit renovador de Cañadas es materialitza en la seva visió sobre les relacions de l’entitat amb els òrgans comunitaris. "És absurd mirar a Madrid pensant que Barcelona sigui una cocapital, ja que ha d’aspirar a molt més perquè el seu espai natural és el Mediterrani".

La candidata creu que l'entitat ha de tenir projecció en l’àmbit estatal, però també a Europa per a ser present, influir i avançar-se en els debats econòmics. "No tenim veu a Europa, no anem allí a defensar una idea o a parlar per a poder canviar coses. La majoria de les decisions es prenen a Europa: el Cercle ha de tenir aquesta projecció europea".

Cañadas: "És absurd mirar a Madrid pensant que Barcelona sigui una cocapital, ja que ha d’aspirar a molt més perquè el seu espai natural és el Mediterrani"

Cañadas és presidenta de Trea Capital, dedicada a assessorar pimes que busquen un creixement global. Nascuda a Tànger, des de finals dels 90 resideix a Barcelona i fa 14 anys va crear la Fundació Tanja, de la qual és presidenta, per a fomentar les relacions entre l’Estat espanyol i el Marroc. Ha format part de la junta del Cercle d’Economia amb Salvador Alemany, Josep Piqué i Antón Costas Està casada amb el banquer Carlos Tusquets, president de l’entitat entre 1989 i 1992.

Pel que fa a les propostes sobre les llistes, existeixen poques diferències respecte als temps anteriors. La de Jaume Guardiola es podria definir com la de l’statu quo dels representants de l’Upper Diagonal. Entre els canvis que proposa Guardiola, hi ha crear un consell assessor i impulsar la connexió amb els socis a través de les noves tecnologies.

El futur també està present a la llista de Rosa Cañadas, qui afirma que "l’objectiu és incorporar els líders del demà a la meva candidatura". La candidata parla d’un "equip transversal amb un mix de socis júniors i sèniors" amb petites concessions a l’ecosistema de les startup, com la inclusió d’empresaris de Reby, una app per compartir vehicles elèctrics, o Glovo. Aquestes són les llistes dels dos candidats que es disputaran aquest dimarts la presidència del Cercle d’Economia. Seran els 1.200 socis d’una institució que el 2023 farà 65 anys els que decidiran qui els liderarà durant els tres propers.