Les petites editorials alternatives lluiten contra la crisi del sector i la concentració en grans grups

Des de fa dècades, Catalunya té una rica tradició editorial. De fet, Barcelona està considerada la capital mundial de l'edició en llengua castellana, i per suposat també en llengua catalana. Aquesta situació té moltes dècades d’història i la seva característica principal és la varietat i diversitat que presenta en el món editorial. Podem trobar grans grups editorials com Planeta o Grup 62 –tots dos grups agrupats en l'actualitat- i d’altres més petites i independents. També n'hi ha de mitjanes, editorials amb un catàleg especialitzat però amb certa capacitat de distribució. Les editorials independents són aquelles més petites que tenen unes característiques més peculiars que les destaquen vers la resta. No només per ser petites i tenir una gran varietat i novetat de llibres publicats, sinó que també són conegudes pels riscos econòmics que pateixen i la visibilitat limitada a la qual han de fer front dia a dia.

En els darrers 15 anys ha emergit un bon nombre d'editorials independents, petites i de caràcter alternatiu, especialment en l'edició en català. Les editorials independents sovint publiquen gèneres concrets, temes socials, poesia o literatura juvenil, que acostumen a ser descartats per editorials més grans. Moltes d’elles s'enfronten a marges econòmics reduïts, poc benefici i dependència de subvencions i venda directa. A més, la competència dels grans grups fa que les petites hagin de ser molt estratègiques en promoció i distribució. 

Així ho relata en Marc Moreno, fundador i editor de Llibres del Delicte: “El principal obstacle és la visibilitat… tant a les llibreries com als mitjans de comunicació.” Les editorials independents catalanes han estat al punt de mira aquestes últimes setmanes. La incorporació de l’editorial Edicions del Periscopi al Grup 62, i la nova campanya de suport per a la supervivència de l’editorial Raig Verd, han estat claus per il·lustrar la realitat editorial catalana. Però, totes les petites editorials comparteixen els mateixos neguits o resultats?

Edicions del Periscopi i Grup 62, l'alerta

Fa menys d’un mes, Edicions del Periscopi era l’editorial de referència dels editors independents en català. Fundada per Aniol Rafel i amb més d’una dècada de trajectòria, aquesta editorial s’ha incorporat a Grup 62. Periscopi mantindrà equip, línia editorial i identitat, i l’editor defensa que l’aliança garanteix poder continuar publicant la literatura que ha definit el segell fins ara. 

Rafel (Edicions del Periscopi): És millor vendre Periscopi ara que estem bé que quan estiguem malament. Perquè saps que quan estàs malament, les condicions no seran les que tu vulguis, sinó les que vulguin ells. Ara hem pogut pactar unes condicions que són molt bones per a l'equip i per a tot plegat

Rafel va afirmar a la plataforma Catorze que “és millor vendre Periscopi ara que estem bé que quan estiguem malament. Perquè saps que quan estàs malament, les condicions no seran les que tu vulguis, sinó les que vulguin ells. Ara hem pogut pactar unes condicions que són molt bones per a l'equip i per a tot plegat”. A més, l'editor assegura que la seva feina serà “demostrar que encara fem els llibres com els faríem si això no hagués passat”.

Per l’altra banda, l’editorial Raig Verd, fundada en 2012, ha engegat una campanya per garantir la continuïtat del seu projecte. Crida a la comunitat lectora per incrementar subscripcions, compra directa al web, difusió i suport actiu. L’editorial viu una situació econòmica delicada que no acompanya en l'actual context de mercat advers. Hi ha hagut una reducció de l'equip, una caiguda general del 30% mensual en facturació a llibreries i es plantegen el tancament del segell juvenil en cas que la situació no millori.

Discursos crítics silenciats

Aquesta realitat il·lustra el dia a dia de moltes editorials independents. L’allau de novetats editorials satura el mercat i dificulta la visibilitat de projectes independents. A més, els algoritmes de xarxes socials afavoreixen contingut “insubstancial” i silencien discursos crítics (feminisme, antiracisme, ecologisme, anticolonialisme). Cada cop, el contacte directe amb els lectors és menor, i la interacció és més limitada i filtrada. D’aquí neixen les editorials independents, de buscar aquell forat o buit que les grans editorials no omplen, i de tenir trets diferenciadors que els hi permet ocupar un espai en l’huracà editorial. Amb una davallada de la venda de llibres en l’últim any, les petites editorials marquen també uns objectius i una manera de fer definitòries, destacant per una cerca de qualitat i de proximitat.

Moltes petites editorials parteixen d’un tracte artesanal i proper amb l’escriptor i el lector, diferenciant-se així de les grans empreses. Les editorials independents pateixen la reducció d’exemplars encarregats per les llibreries i la competència dels grans grups, però el seu valor diferencial és l’acompanyament dels llibres i la proximitat amb el territori. A més, la gran majoria d’elles s’especialitzen en un gènere concret i promouen la publicació d’autors catalans amb poca visibilitat. 

Moreno: (Llibres del Delicte): Creiem molt en cada llibre que publiquem i en intentar donar-los visibilitat encara que som petites o minúscules

Marc Moreno, fundador de Llibres del Delicte, assegura que no publiquen “qualsevol cosa que arriba, seleccionem molt bé les novetats que ens arriben a partir de criteris de qualitat i d'interès. Creiem molt en cada llibre que publiquem i en intentar donar-los visibilitat encara que som petites o minúscules.” Des d'Edicions Saldonar, comparteixen la mateixa visió que moltes altres editorials independents. Francesc Gil-Lluch, fundador i editor, afirma que “sempre posem per davant la nostra manera de treballar, molt propera a la gent, i buscant sobretot que els continguts tinguin el màxim de qualitat”.

A més, Gil-Lluch creu indispensable destacar que els grans grups editorials “han anat ocupant” espais que abans quedaven per a les editorials independents, cosa que “ha generat tensió i ha reduït el marge d’acció dels petits editors”. Afirma que ells no es queixen com “una cosa histèrica del sector cultural, sinó que el que fem és defensar un espai a les llibreries, als mitjans, entre els lectors”. En Bernat Reher, soci de La Breu Edicions, explica com la seva editorial és una associació cultural, que es manté gràcies a una xarxa de col·laboradors externs i a un treball col·lectiu. “Nosaltres no tenim un sou… però estem publicant el que realment volem publicar, i el que hem de garantir és que no hi hagi cap generació d'escriptors que quedi orfe de la publicació”.

La ILC aposta per un "ecosistema divers"

Sobre la situació de les editorials a Catalunya i la incorporació d’Edicions del Periscopi al Grup 62, el nou director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Eduard Escoffet, deixa clar que el més important és “vetllar perquè l’ecosistema sigui divers, amb tota mena d’editorials: grans i petites”. “És normal que hi hagi canvis, però considero que el més important és que el sector respongui a les necessitats dels lectors i dels autors, i que pugui donar, d’una manera o d’una altra, sortida a tota la creativitat literària”, opina. Tot i això, deixa clar que quan algunes editorials expressen les seves dificultats per a la seva viabilitat, això els interpel·la, i d'una manera o altra han de trobar la manera “de donar més eines perquè puguin fer la seva feina”, assegura Escoffet en declaracions a l'ACN.

Eduard Escoffet (ILC): És normal que hi hagi canvis, però considero que el més important és que el sector respongui a les necessitats dels lectors i dels autors,

Per la seva banda, Moreno creu que “el futur de les editorials petites és complicat… els grans grups s’estan menjant les editorials independents”. Però, tot i això, les editorials petites han d’intentar lluitar “contra aquesta tirania de la novetat i la concentració dels grans grups editorials”. Tots tres editors veuen un futur pròsper per a les seves editorials, ja que tenen aquests elements diferenciadors que els permet fer-se un lloc en el món del llibre. A més, tots tres consideren que les subvencions de la Generalitat garanteixen la supervivència d’aquest ecosistema, destacant així que la raó de ser de les independents és assegurar la pluralitat literària i que cap generació d’autors quedi sense veu.