Les entitats socials de Badalona fan "tot el possible" per acollir els desallotjats del B9 i evitar-ne la criminalització

Molts dels desallotjats de l'antic institut B9 continuen buscant un aixopluc on passar les nits. Aquest diumenge a la tarda, una protesta veïnal va bloquejar l'entrada de la parròquia Mare de Déu de Montserrat de Badalona, que havia d'acollir una quinzena de persones durant un mes. Segons van explicar les entitats socials de la ciutat en un comunicat conjunt, es tractava d'un "dispositiu d'emergència temporal gestionat per Creu Roja i amb el suport econòmic del departament de Drets Socials de la Generalitat".

La pressió veïnal va evitar que els afectats entressin a l'església, però les entitats, de la mà de les administracions, estan fent "tot el possible ara mateix" per reactivar la inciativa, per generar consciència i evitar que es repeteixi la protesta. "No en sortirem sols d'aquesta situació; necessitem la màxima empatia", ha apuntat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, en una trucada amb Públic.

En paral·lel al dispositiu a la parròquia, també estava previst que els desallotjats puguessin fer ús dels serveis de bugaderia i dutxes del Centre Diürn Folre de Badalona. Aquest centre ofereix acompanyament social i cobertura de necessitats bàsiques a persones sense llar a la ciutat i és una aliança entre l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu, la Fundació Llegat Roca i Pi i Càritas. Fa molts anys que es treballa el suport a persones sense llar a Badalona amb una àmplia xarxa que inclou entitats religioses i socials.

"Durant el segle XX, la població de Badalona es va doblar diverses vegades amb gent que venia de la resta de Catalunya, de Múrcia, Andalusia o Extremadura. Van constuir barraques i els que ja hi eren els posaven etiquetes de perillosos i deien que no era possible absorbir-los. Hi havia molta por i desconfiança, com ara", continua Sala.

El representant de Càrites no vol "estigmatitzar" directament les persones que diumenge van protestar davant la parròquia, ja que considera que és gent que se sent "abandonada" per les institucions en l'accés a l'habitatge. "Hi ha una gran crisi estructural. Qui té problemes, quan creu que es prioritza un altre col·lectiu, ho viu com injust i no recorda el passat. Sempre hi ha una persona a qui culpar d'un sistema injust", afegeix.

Desallotjats del B9 ocupen Can Bofí Vell

Després de la protesta de diumenge i de les acusacions mútues entre Ajuntament de Badalona i Generalitat de Catalunya, l'alcalde Xavier García Albiol es reuneix aquest dilluns amb la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, per abordar la problemàtica de l'acollida. Fins ara, només uns pocs desallotjats han trobat refugi, però la majoria han marxat, encara dormen al ras o han decidit ocupar l'antic alberg municipal de Can Bofí Vell de Badalona, tancat el maig de 2024. La notícia ha trascendit arran d'una carta que han enviat els afectats al president de la Generalitat, Salvador Illa.

En l'escrit, els desallotjats recorden que han estat "llançats al carrer sense alternativa habitacional" i que, alguns, es troben instal·lats a sota del pont de Badalona, exposats a la pluja en un context d'alerta meteorològica. "Avui plou sobre nosaltres mentre Badalona està en alerta màxima per pluges torrencials i es desaconsella estar a l'exterior. Però nosaltres som aquí perquè no tenim cap altre lloc", diuen a la carta. Cal recordar que dos relators de l'ONU van condemnar aquest divendres el desallotjament del B9, ja que podia constituir una "greu violació" dels drets humans.

A l'assentament, insisteixen a la carta, tenien un "sostre", podien "cuinar", llevar-se i "anar a treballar". Ara, però, es troben "amb l'aigua fins als turmells" i desamparats, sense una ajuda efectiva de les administracions. Per a resguardar-se, alguns han ocupat Can Bofí Vell, un espai que, segons diuen, els "correspon per dret". I es pregunten: "Ens tornaran a fer fora al carrer sense alternativa o tindran temps de buscar una solució?".

En última instància, els desallotjats han negat ser "delinqüents" i han denunciat la criminalització col·lectiva. Han reconegut que entre les més de 400 persones que hi havia al B9 hi podia haver algú que hagués delinqüit, però s'han preguntat si això és responsabilitat del conjunt dels residents o "de la ineficiència policial i judicial".

Relacionat amb aquest tema

Un grup de veïns bloqueja l'accés a la parròquia que havia d'acollir uns 15 migrants del B9 de Badalona

Públic

Solucions temporals pels desallotjats

A banda de la parròquia Mare de Déu de Montserrat, les entitats socials de Badalona també van trobar refugi per a alguns desallotjats al Casal Antoni Sala i Pont, cedit per organitzacions independentistes. En paral·lel, una metgessa jubilada de Badalona, l'Àngela Valeiras, va acollir temporalment dos senegalesos abans d'entrar al circuit de Càritas. "M'he deixat portar pel cor davant una situació molt desesperada", va explicar la dona en declaracions a l'ACN.

Tot i celebrar que cada vegada hi havia menys persones sota el pont de Badalona, el portaveu de la plataforma Badalona Acull, Carles Sagués, va assegurar dissabte —després de l'anunci de l'acord amb Drets Socials— que el problema encara estava lluny de resoldre's. Les entitats socials reclamen que l'atenció al sensellarisme a la ciutat sigui "una aposta municipal, amb polítiques i recursos, i que es treballi de manera coordinada amb les entitats i altres administracions".