Les entitats reclamen actuacions urgents al govern de Torra en matèria d'habitatge

El nou president de la Generalitat, Quim Torra, va dedicar tot just tres línies del discurs que va pronunciar dilluns al Parlament, el dia en què va assolir la investidura, a parlar d'habitatge. En concret, va afirmar que el seu govern voldria recuperar les mesures previstes en les lleis en matèria d'habitatge tombades pel Tribunal Constitucional (TC) , realitzar un pla de xoc per "incrementar el parc públic d'habitatge" i elaborar el "pla nacional per a l'habitatge 2018-2025". A falta de comprovar fins a quin punt es concreten aquests objectius, quines són les mesures que segons les entitats que defensen el dret a l'habitatge hauria d'abordar el nou executiu autonòmic? En parlem amb les portaveus de l'Observatori DESC, la PAH i el Sindicat de Llogaters. Entre d'altres qüestions, les tres veuen prioritari utilitzar tots els mecanismes a l'abast de la Generalitat per augmentar ràpidament el parc públic d'habitatges.

A instàncies del govern espanyol, el TC va suspendre el juny del 2016 la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. I la tardor passada va fer el mateix amb la Llei 4/2016 de protecció del dret a l'habitatge de les persones que es troben en risc d'exclusió residencial, si bé fa algunes setmanes va aixecar la suspensió d'alguns dels aspectes de la normativa. La directora de l'Observatori DESC, Irene Escorihuela, reclama que el pla de xoc que va anunciar Torra "estigui finançat" i que els recursos que s'hi destinin reflecteixin una "voluntat" real d'abordar el problema. Durant el 2017, la Generalitat tot just va dedicar 128 milions d'euros a polítiques socials d'habitatge, la major part dels quals destinats a ajudes al pagament de lloguers.

Escorihuela, com també Irene Sabaté, del Sindicat de Llogaters, i Lucía Delgado, de la PAH, demana que s'augmenti el parc públic d'habitatge, un àmbit on fins ara la Generalitat "no ha fet gairebé res, més enllà d'algunes promocions i algunes compres a través del dret de tanteig i retracte". En concret, durant el 2017 l'executiu va ampliar en 543 el seu parc de pisos públics, després de destinar-hi 25,7 milions. En aquest sentit, la directora de l'Observatori DESC recorda que la Llei 4/2016 permet l'expropiació temporal d'habitatges buits propietat de bancs i grans tenidors i insta la Generalitat a explotar aquesta via i a donar suport als ajuntaments que ho facin. El de Barcelona, per exemple, ja ha començat a aplicar-la després que el TC aixequés part de la suspensió sobre la Llei 4/2016. Escorihuela també advoca per "buscar fórmules jurídiques" que permetin a l'administració pública aconseguir pisos buits d'una manera més assequible, ja que l'expropiació no deixa de comportar una important despesa econòmica.

Entre d'altres propostes, també defensa la necessitat de reformar l'índex de referència de preus de lloguers, que la Generalitat va estrenar el juny de l'any passat. "S'hi haurien d'introduir penalitzacions per a qui llogui a un preu superior del que fixa l'índex, així com incentius per a qui ho faci a un preu inferior", comenta Escorihuela, que a més a més és partidària d'augmentar els supòsits de pagament de l'impost als pisos buits per augmentar-ne la recaptació, que durant el 2017 va situar-se en 18,5 milions. Finalment, la directora de l'Observatori DESC també reclama que es compleixi l'apartat de la pobresa energètica de la Llei 24/2015, que en aquest capítol es manté vigent, i s'aconsegueixi que les "empreses subministradores hi posin diners", de manera que no siguin les administracions les que hagin de pagar els deutes contrets per a famílies en situació de vulnerabilitat.

Avançar cap a una LAU catalana

La portaveu del Sindicat de Llogaters, Irene Sabaté, lamenta d'entrada els "mesos d'inactivitat" que s'acumulen per abordar una qüestió tan urgent com és "la situació d'emergència habitacional" i reclama la necessitat d'una "acció molt decidida i molt valenta" per part de l'administració. En aquest sentit, aposta per l'impuls d'una Llei d'arrendaments urbans (LAU) catalana, que també reclamen alguns ajuntaments, i que permeti legislar en una matèria ara mateix en mans de l'executiu estatal. Per a Sabaté, aquesta LAU hauria de garantir una major durada dels contractes de lloguer –actualment limitada a tres anys–, facilitar-ne la renovació gairebé automàtica i limitar les pujades de preu a algun indicador com ara l'IPC. Anant un pas més enllà, la portaveu del Sindicat de Llogaters aposta per avançar cap a "l'establiment d'un marc que doni peu a la regulació de preus".

Com Escorihuela, Sabaté és crítica amb l'actual índex de referència perquè "només és una fotografia del que hi ha, que és abusiu". Segons ella, l'índex s'hauria de revisar amb la participació de totes les parts implicades –cosa "que no es va fer en el seu disseny"– i construir-lo a partir de variables objectives, com la superfície o la ubicació del pis, però també amb variables socials, com la renda de la zona, l'índex d'atur, la renda de la família, per tal de "casar de manera justa les necessitats socials que hi ha amb l'oferta que tenim". També reclama que l'índex sigui "vinculant" i es revisi periòdicament. Finalment, demana que s'incrementi el parc d'habitatge públic i que aquest sigui només de lloguer. "S'ha de posar tot el potencial de la legislació vigent per mobilitzar habitatge públic", subratlla Sabaté. I, per exemple, comenta que els immobles que rep la Generalitat provinents d'herències intestades es dediquin al lloguer social i no es posin a subhasta.

Finalment, Lucía Delgado, portaveu de la PAH, recorda que "els desnonaments no han acabat" i que "l'emergència habitacional està més cronificada que mai", per exigir que s'apliquin els apartats de les lleis 24/2015 i 4/2016 que no han estat tombats. La PAH també denuncia que les meses d'emergència per a l'habitatge, "l'únic mecanisme que tenen les famílies vulnerables per accedir a un pis social", "no funcionen enlloc" i pateixen llistes d'espera de mesos. "S'ha d'ampliar el parc públic de lloguer, s'ha d'exigir la cessió dels pisos buits dels bancs, s'han de posar sancions... S'han d'aplicar totes les eines que tenim a la mà per aconseguir que al final de 2018 la llista d'espera de les meses d'emergència estigui buida", comenta Delgado. La portaveu de la PAH explica que un cop estigui conformat el govern demanaran una reunió formal amb els responsables públics d'habitatge, i que es reclamarà que s'avanci en la línia de la moció aprovada fa unes setmanes a Barcelona i impulsada per diversos moviments per reclamar un major pes de l'habitatge social. En resum, molts deures per al govern de Torra per afrontar una emergència social.