Les entitats aplaudeixen la voluntat del Govern de revertir la davallada del català, però reclamen concreció i més ambició

L'informe elaborat pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat a petició del president, Salvador Illa, ha generat diverses opinions entre les entitats que es dediquen a la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalana. L'objectiu del document, que es va publicar la setmana passada, era informar el nou Executiu sobre la situació del català i orientar la política lingüística de la propera legislatura.

Mentre que el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, l'ha qualificat de "benèvol", el seu homònim d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha advertit que, tot i ser "un resum destinat a socialitzar alguns titulars", no inclou "dades rellevants sobre l'oferta en català en àmbits clau" i ofereix una visió "suavitzada" de sectors "essencials" com el de l'educació.

El document té una extensió d'una vintena de pàgines i, a banda d'analitzar la situació del català, també considera l'aranès, l'occità i la llengua de signes catalana, i inclou diverses propostes d'actuació. Amb aquest gest, Illa inicia el compliment del compromís pactat amb ERC per defensar la llengua un mes després de ser investit.

"Les conclusions de l'informe són correctes i les propostes ens semblen bé, però l'extensió és breu. Ara cal que ho facin", assegura Escuder, que també admet que "és més del que qualsevol altre Govern autonòmic ha dit que faria en els darrers anys". 

Antich, per la seva banda, subratlla que l'informe "no és innovador", sinó que es limita a recopilar dades majoritàriament ja conegudes i a presentar algunes "línies generals que poden ser adequades". "Fins que veiem en què es concreta, hem d'actuar amb cautela i ser vigilants", afegeix el president d'Òmnium.

Cinc objectius per pal·liar la davallada en l'ús del català

El Departament de Política Lingüística, responsable de l'elaboració de l'informe, destaca que el català és una llengua parlada per més de 10 milions de persones, situant-se en una posició similar o superior a altres idiomes com el danès o el finès. Segons el Departament, el català té una rellevància demogràfica a escala europea, s'utilitza de manera "normal" en la majoria d'institucions públiques i compta amb una presència "sòlida" en àmbits com la literatura, el teatre, els mitjans de comunicació locals i la ràdio.

Segons el Govern, el català té una presència "escassa" en àmbits com la justícia o el cinema

Tot i això, l'informe admet un retrocés en l'ús general de la llengua, especialment en sectors com l'educació, la sanitat i el comerç. De fet, mostra que el 67,8% dels alumnes de 4t d'ESO a Catalunya utilitzaven sempre o gairebé sempre el català en activitats en grup el 2006, però aquest percentatge es va reduir fins al 22% el 2022. En àmbits com la justícia, l'etiquetatge, el cinema i els videojocs, la presència del català continua sent "escassa o molt limitada".

En aquest context, Antich diu que el document "indica que el consum de cinema en català és del 13,1%, però no menciona que l'oferta de sessions en català no arriba al 3%, tot i que la Llei de Cinema estableix que un mínim del 25% de les pel·lícules han de projectar-se en llengua catalana". Així, Òmnium troba a faltar algunes dades rellevants, així com referències a "àmbits d'actuació clau com l'esport".

Els autors de l'informe subratllen la necessitat d'una "intervenció transversal i multinivell", que vagi més enllà de les mesures purament administratives i aposti per polítiques transformadores que assegurin "el futur de la llengua catalana" com a "columna vertebral de cohesió del país".

Per aconseguir-ho, estableixen cinc objectius principals: incrementar el coneixement social de la llengua, fer fàcil l'ús del català, garantir-lo com a llengua d'ús normal en les institucions del país, incentivar el seu compromís a través d'acords i d'implantar hàbits d'ús favorable i, per últim, garantir els recursos humans i materials necessaris.

Segons Escuder, les propostes són "prou completes", però adverteix que no s'ha fixat un calendari concret i que tot s'haurà de complir en un màxim de quatre anys, si la legislatura arriba a esgotar-se.

Recursos disponibles per aprendre català

En relació amb les justificacions sobre la disminució de l'ús social del català, el Departament apunta a una "multiplicitat de factors", destacant també els canvis sociodemogràfics: "els forts corrents migratoris de les darreres dues dècades i mitja han transformat substancialment la realitat social del país". Òscar Escuder critica aquesta visió, argumentant que no es pot "culpar la immigració". Tot i que no qualifica aquest discurs de "vocabulari xenòfob", afirma que si la població nouvinguda hagués percebut el català com a llengua "útil", necessària per viure i treballar, "l'hauria après".

Antich denuncia que hi ha 2,3 milions de catalans que volen aprendre català, però que només hi ha 110.000 places a l'any

El president de Plataforma per la Llengua destaca el cas d'Andorra, on l'aplicació de diverses normatives en defensa de la llengua ha propiciat un gran augment d'inscripcions a cursos per aprendre català, i subratlla que "les coses no passen segons on bufi el vent, sinó segons les polítiques públiques que es posen en marxa". Cal matisar, però, que Andorra és un estat sobirà on el català és la llengua oficial. 

En aquesta línia, Xavier Antich assenyala que la política lingüística ha de ser una "prioritat" per a les institucions i reclama un "salt qualitatiu urgent", tot destacant la manca de recursos disponibles per a les persones interessades a aprendre la llengua. "Actualment, hi ha 2,3 milions de catalans que volen aprendre o millorar el seu català per poder utilitzar-lo més, però només hi ha 110.000 places disponibles cada any", lamenta.

Amb tot, ambdós activistes conclouen que si es vol millorar la situació del català cal anar més enllà d'atenuar la davallada de l'ús social. Segons diuen, Catalunya ha d'aspirar a la "normalització plena", incloent la universalització de l'aprenentatge de la llengua i el reforç en àmbits de socialització, especialment entre els joves.

"L'entorn, sigui l'escola, l'esport, els llocs d'oci, les plataformes audiovisuals, les xarxes o els espais de consum... han de facilitar l'ús habitual del català i revertir l'actual situació d'anormalitat, on utilitzar-lo sovint implica l'esforç i el cansament d'anar a contracorrent", sentencia Antich, que col·loca la responsabilitat tant a les espatlles de les forces polítiques com de la societat civil.