Les encaixadores de taronja valencianes aniran a la vaga contra la ‘novena hora’

En plena collita i en una campanya especialment complicada per la competència internacional i les plagues, les plantilles de manipulació i envasat de cítrics del País Valencià estan cridades a una vaga d’una setmana, prorrogable si no s’arriba a una negociació acceptable, entre el 14 i el 20 de desembre. El sector de la taronja és, encara, un dels més estratègics a l’economia valenciana i ocupa, ara en plena campanya, pràcticament 130.000 persones. Unes cinquanta mil –dones en un 85%- de les quals ho fan en els magatzems on es manipulen i s’envasen en gran mesura per a l’exportació.

La convocatòria de vaga s’ha fet pública el divendres 4 de desembre, després d’una darrera reunió d’urgència per arribar a un acord entre CCOO i UGT per una banda i el Comité de Gestión de Cítricos i la Federació de Cooperatives Agroalimentàries, per l’altra. Davant la falta d’acord, els sindicats han registrat la convocatòria només alçar-se de la taula.

El motiu del desacord és, sobretot, l’anomenada "novena hora", una clàusula introduïda per la reforma laboral del 2012 als sectors coneguts com de "jornada irregular", com per exemple la manipulació de productes peribles. Aquesta novena hora és una ampliació de la jornada laboral habitual, com si fos una hora extra, amb la diferència que és obligatòria i que no requereix un termini mínim d’avís. "Tu estàs treballant pensant que acabes a les cinc de la vesprada i quan ja estàs plegant et comuniquen que et toca quedar-te fins a les sis –explica Raquel Valls, presidenta del comitè d’empresa en un magatzem de Borriana (Plana Baixa) - amb el que si has d’arreplegar el xiquet de l’escola, senzillament no tens temps d’avisar ningú i tampoc has previst res. Així és impossible conciliar".

"És normal treballar quatre hores un dilluns i vint el dissabte"

Javier Galarza, secretari general de la Federació d’Indústria de CCOO del País Valencià denuncia "l’absoluta desregulació" d’un sector en què "és normal treballar quatre hores un dilluns i vint el dissabte, segons les necessitats de l’empresa" i critica l’intent de la patronal de modificar les condicions a pitjor, intentant fer treballar la gent en dissabte [un dels altres punts de dissens entre empreses i treballadors] i "en una primera proposta fins i tot en diumenge". I recorda que "un conveni és per guanyar dret, no per perdre’n".

Per la seua banda, en un comunicat conjunt signat pel Comité de Gestión de Cítricos –associació d’empreses del sector a escala estatal, però sobretot les exportadores- i la Federació de Cooperatives Agroalimentàries han considerat "irresponsable" una vaga en un sector amb "el conveni agrari més avançat del país". Segons les patronals, la flexibilitat horària "és una prioritat" i les peticions sindicals "es giren d’esquena a les necessitats del sector citrícola i del conjunt del sector hortofrotícula". Les mateixes fonts també recorden que el conveni valencià d’encaixadores compta amb uns salaris un 11% superiors al Salari Mitjà Interprofessional (SMI) i que, des del 2016, aquests han pujat un 5,55%, "gràcies als acords aconseguits".

Efecte de la pandèmia

Valls reconeix que els preavisos de 24 hores establerts per l’Estatut dels Treballadors per a les hores extres "són complicats" en un sector en què cal tancar les comandes quasi al dia, malgrat que recorda que sí que hi ha empreses, sobretot les més grans, "que treballen amb més previsió".

"Les condicions són de fa un segle: sóc l’amo i a casa meua faig el que vull’"

Aquesta encaixadora, però, apunta a altres motius de malestar que explicarien els ànims encesos d’aquestes treballadores. "Històricament hem estat un sector que no se’ns ha apreciat gaire. Com som gent poc qualificada sempre tens l’amenaça eixa de ‘si marxes n’hi ha set a la porta esperant’ i les condicions són de fa un segle: sóc l’amo i a casa meua faig el que vull’", explica. La situació, però, va arribar al límit durant el confinament: "al març, en plena pandèmia ningú va deixar de treballar ni un sol dia, sense mesures de seguretat, jugant-nos la vida. Llavors ens aplaudien i ens posaven el Resistiré a la porta dels magatzems. Les empreses van fer un rècord de facturació. Però a l’hora de la veritat ens ho paguen exigint un empitjorament de les condicions laborals. Nosaltres també tenim dignitat".