ELECCIONS MUNICIPALSLes dificultats de les primàries de Graupera: de candidatura unitària a hipotètica nova llista independentista

El filòsof i periodista Jordi Graupera va acomiadar-se dimarts com a tertulià d'El Matí de Catalunya Ràdio per dedicar-se a preparar la seva candidatura a les primàries sobiranistes de Barcelona que ell mateix va impulsar. Presentat en societat el passat març, el moviment de primàries pretenia articular una candidatura independentista unitària per a les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona que se celebraran el proper maig, però a l'hora de la veritat de moment res fa pensar que assoleixi el seu objectiu. En canvi, sembla més probable que l'independentisme tingui una llista més a les urnes, una opció que el mateix Graupera ja no descarta, tot i que s'allunya de l'esperit inicial de la iniciativa. De moment, només certs sectors de l'espai postconvergent semblen combregar amb la idea del filòsof, que fonamentalment aglutina persones de l'independentisme liberal de centredreta i, això sí, compta amb nombrosos i mobilitzats entusiastes a Twitter.

No es pot negar l'important ressò mediàtic del moviment, que també ha aconseguit el notable suport de l'ANC, que ha decidit implicar-s'hi. De fet, a finals d'agost l'entitat que presideix Elisenda Paluzie va acordar organitzar conjuntament les eleccions primàries obertes que ara mateix volen fer-se no només a Barcelona, sinó en altres municipis catalans –a través del moviment Primàries per la República, sorgit amb posterioritat a la plataforma de la capital– per escollir candidats independentistes.

Graupera s'ha pogut reunir amb dirigents de les principals formacions independentistes i, segons diversos mitjans, el president de la Generalitat, Quim Torra, veuria amb bons ulls la seva proposta. Ara bé, això no suposa l'aval de cap partit. Tant ERC com la CUP han rebutjat clarament la iniciativa i advoquen per concórrer en solitari als comicis a la capital catalana i només el PDeCAT sembla contemplar-la. En aquest sentit, la candidata de la formació a l'alcaldia, Neus Munté, ha manifestat la seva intenció d'encapçalar una "llista transversal", però almenys de moment no ha mostrat la pretensió de concórrer a les eleccions primàries.

Paral·lelament, les properes setmanes ha de prendre forma la Crida Nacional per la República, el moviment impulsat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra que més que probablement absorbirà el PDeCAT i aglutinarà la dreta i el centredreta sobiranista, que alhora també és l'únic espai ideològic que ha rebut amb cert entusiasme la proposta de Graupera. Tenint en compte les bones paraules de Torra cap al moviment de les primàries, algunes veus comencen a apuntar que no es pot descartar algun tipus de convergència entre aquest i la Crida, el que en el fons no tindria res de sorprenent tenint en compte la gran coincidència ideològica entre les dues iniciatives. De fet, sembla improbable que ambdues propostes competeixen a les urnes el proper maig, entre d'altres qüestions perquè en comptes d'enfortir-se es restarien força.

En canvi, els esdeveniments haurien de fer un gir de 180 graus perquè la CUP o ERC es plantegessin una única llista independentista en uns comicis en què l'eix nacional, si bé és important, en cap cas és el preponderant. De fet, els anticapitalistes han demostrat ja en ocasions anteriors el seu rebuig a formar part de candidatures unitàries transversals que, a la pràctica, sempre han acabat liderades per persones provinents de la dreta sobiranista. I en el cas d'ERC, després de l'experiència de Junts pel Sí i de concórrer en solitari a les eleccions al Parlament del 21D, res fa preveure que es plantegi renunciar a una candidatura pròpia. El seu alcaldable, Alfred Bosch, està convençut que té opcions de convertir-se en alcalde de Barcelona amb una candidatura només d'ERC i, de fet, les darreres enquestes el situen a tocar de Barcelona en Comú, amb Cs també a tocar.

Graupera ha repetit en diverses ocasions que "sabem que les direccions [dels partits] seran l'última fitxa del dòmino a caure", però fa un parell de setmanes ja proclamava a Rac 1 que les primàries tiraran endavant encara que els partits no hi vulguin participar. "Si els partits no volen admetre que la decisió l'hem de prendre col·lectivament entre tots nosaltres, ens hi presentarem igualment", va avisar. Els propers mesos seran claus per aclarir si només un farol per pressionar els partits o realment la possibilitat és real. Així mateix, el futur proper també revelarà fins a quin punt el moviment de primàries haurà servit com a estímul a l'independentisme o com a segon element de la nova mutació de l'espai convergent, iniciada per la Crida per la República.