Les dades d'un pressupost rècord per Barcelona: aquestes són les grans línies del projecte de Collboni

El govern municipal de l'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dijous el projecte de pressupost per a l'any 2026, uns comptes de rècord que superen per primer cop els quatre mil milions fins a arribar als 4.180. És un 8,5% més de recursos respecte al projecte per al 2025, que finalment no es va aprovar per manca de suports i va acabar en pròrroga dels comptes de l'any anterior. El tinent d'Economia i Hisenda, Jordi Valls, diu que el projecte està centrat en la prestació de serveis a les persones i la lluita contra les desigualtats, l'accés a l'habitatge i la seguretat: "Compleix amb les preocupacions dels ciutadans, és ambiciós perquè mira més enllà del 2026".

La política d'habitatge esdevé "central", segons l'Executiu. Aborda la problemàtica amb la producció de nou habitatge, ajuts a la rehabilitació, noves adquisicions o ajuts al lloguer, amb un increment dels recursos destinats a habitatge del 33% respecte a aquest any. Concretament, 239 milions estan dedicats a habitatge, 84 milions per a la promoció i gestió del parc públic; 50 per a fons destinats a la rehabilitació, 20 per a una bossa per exercir el tanteig i retracte, 25 milions per alliberar sòl per a noves promocions a la Sagrera i 38 milions en ajuts o subvencions.

El govern també ha explicat aquest dijous el seu projecte d'ordenances fiscals per a l'any vinent. La proposta planteja congelar impostos i taxes per a famílies i les pimes, i incrementar el recàrrec municipal a la taxa turística un euro cada any fins al màxim legal de vuit en un període de quatre anys. Així, es contempla apujar el recàrrec dels quatre actuals a cinc el 2026 i recaptar uns sis o set milions, segons càlculs del govern. Aquest darrer punt està condicionat a la convalidació al Parlament del decret llei pertinent.

Atenció a les persones, seguretat i transport  

L'atenció a les persones preveu una despesa de 994,9 milions, és a dir, que un de cada quatre euros del pressupost serien per a aquesta partida que engloba diversos conceptes. Destaquen polítiques per als infants, inversions en manteniment d'espais esportius o polítiques de promoció de la llengua catalana. Les polítiques orientades a les necessitats dels barris comptaran amb 441,8 milions, que es destinaran directament a inversions al territori, sigui en manteniment i neteja o amb el pressupost propi dels districtes. 

Pel que fa a la seguretat, es preveu una despesa de 430,6 milions, amb la previsió que s'incorporin 100 nous agents de la Guàrdia Urbana de la darrera i avançar en l'objectiu d'instal·lar càmeres de videovigilància a la ciutat, entre altres. D'altra banda, l'aposta i la promoció del transport públic preveu una despesa de 266,9 milions per mantenir les aportacions per bonificar els títols de transport de l'ATM, apostar per la connexió del tramvia o ampliar el Bicing amb un miler de noves bicis. 

En relació amb les bonificacions de transport, Valls ha admès que incloure-ho en el pressupost és un "posicionament polític" i espera que l'escenari sigui el mateix que el del 2025. Ha assegurat també que "aquest govern farà el tramvia" i ha indicat que el pressupost del 2026 -que no concreta la partida per aquest any- garanteix "tot el necessari" per fer el projecte executiu i la licitació. Ara bé, sobre les obres ha apuntat que caldrà valorar "la capacitat d'absorció" de la ciutat, que ja pateix afectacions importants per les obres de l'L8.  

Inversions i ingressos

En total a la ciutat es preveu que el volum d'inversions arribarà als 861,8 milions per dur a terme grans obres, equipaments o actuacions de transformació urbana. A la inversió pròpia de l'Ajuntament, de 753 milions, s'hi sumen 56 corresponents a les actuacions que directament es faran des de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), 41,2 que s'invertiran a través de BSM i 11,6 per via d'altres entitats. El 31,7% del total d'inversions serà per a l'espai públic, un 25,8% a equipaments i un 11,9% a habitatge. Destaquen projectes com el Pla Endreça (39,5 milions) les obres al Teatre Arnau (11) o els equipaments de la Model (23).

Per la banda dels ingressos, hi ha un creixement. D'una banda, gràcies a les transferències corrents, amb l'increment de la bestreta de la participació en els tributs de l'Estat a través de la PIE, i de l'altra, per l’aplicació del recàrrec de l'impost turístic i el creixement de la resta d’impostos i taxes. Pel que fa a les despeses, la despesa corrent (capítols 1-5) creix més d’un 6% i arriba als 3.214,4 milions, gairebé 200 més que els inicialment previstos per aquest any.

 Negociacions  

Segons ha expressat Valls, la voluntat del govern és abordar amb els grups de l'oposició la negociació conjunta de pressupost i ordenances, encara que es votin per separat. El tinent d'alcalde ha indicat que ja es veurà si hi ha capacitat per assolir les majories "suficients", tant per aprovar una carpeta com l'altra. De moment, ha apuntat, "hi ha negociacions amb tothom, però no hi ha res avançat amb ningú".