Les creixents fuites de votants de Junts cap a Aliança Catalana

La decisió de la direcció de Junts de fer marxa enrere en la encarrilada moció de censura per fer caure Sílvia Orriols de l'alcaldia de Ripoll ha evidenciat el temor de la formació de Puigdemont davant del possible creixement d'Aliança Catalana. El canvi de rumb, imposat per la direcció nacional a l'agrupació local, es va prendre després que una enquesta interna constatés una percepció negativa del moviment. 

Alhora, no es pot menystenir una frontera electoral cada vegada més porosa entre les dues formacions, ja que els darrers sondejos evidencien com la principal fuita de vots dels juntaires es dirigeix, precisament, cap a Aliança i, al mateix temps, antics simpatitzants postconvergents són el gran graner de suports de l'extrema dreta independentista.

A les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de l'any passat, Aliança Catalana va apropar-se als 120.000 vots, que li van obrir les portes de la cambra en obtenir representació a Girona -la mateixa Orriols, líder del partit- i Lleida -Ramon Abad-. Dues demarcacions on Junts és especialment forta -va ser-hi la força més votada, seguint la tradició de l'antiga CiU- i on Aliança va elevar-se al 9% i el 7,75% dels sufragis, respectivament.

Més de la meitat dels votants d'Aliança al Parlament provenien de Junts

Paral·lelament, diversos treballs posteriors als comicis van posar de manifest com el gruix d'electors dels d'Orriols havien votat altres formacions independentistes en les eleccions autonòmiques prèvies, celebrades el febrer del 2021. Així, per exemple, segons un estudi del diari Ara, més de la meitat dels votants d'Aliança provenien de Junts (62.000), clarament per davant dels que havien optat per ERC (11.200), l'abstenció (12.270) o el vot nul o en blanc (14.300). Una tendència que sembla que continuarà.

Què diuen les enquestes?

Segons el darrer Baròmetre d'Opinió Política, publicat a finals de novembre pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), si se celebressin eleccions al Parlament Aliança Catalana podria multiplicar la seva presència al legislatiu, fins a arribar als sis o set diputats, un creixement que en part aniria associat a la caiguda de Junts, que passaria dels 35 escons a actuals a entre 30 i 32.

El treball de l'organisme públic apunta que el 5% dels votants de Junts el 12 de maig passat engruixirien ara les files del partit d'Orriols. Pot semblar un volum relativament baix, però en termes absoluts parlem d'unes 34.000 persones, una xifra gens menyspreable. De fet, és la major fuita que patiria Junts, que viuria fugues menors cap a ERC o la CUP.

A més a més, Aliança seria la segona opció de vot per al 13% dels simpatitzants de Junts -en aquest cas per darrere d'ERC (42%) i la CUP (17%), mentre que la meitat dels votants del partit d'extrema dreta es decanten per Junts com a segona opció. Alhora, no es pot menystenir que els votants del partit d'extrema dreta només aproven Carles Puigdemont -amb un 5,1- entre els principals dirigents polítics catalans, a banda de la seva pròpia líder.

Transvasament a l'alça

De molt més recent aparició és el Sondeig d'Opinió Catalunya 2024, presentat la setmana passada per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), un organisme que depèn de la Universitat Autònoma (UAB) i la Diputació de Barcelona. A partir d'un treball de camp realitzat entre novembre i desembre de l'any passat, l'enquesta també situa Aliança Catalana com el principal destí dels votants que deixen Junts.

Segons les enquestes del CEO i de l'ICPS, entre el 5% i el 7% dels votants de Junts al Parlament optarien ara per Aliança

En concret, en el cas de les eleccions al Parlament, el 6,7% dels votants del partit de Puigdemont el 12 de maig passat asseguren que ara votarien la força d'Orriols, el que ens situaria en una xifra absoluta de més de 45.000 ciutadans, un volum a l'alça amb relació al Baròmetre del CEO, elaborat prèviament.

Relacionat amb aquest tema

Retallada de drets i ús de l'Ajuntament com a plataforma de propaganda, el balanç de les esquerres del govern d'Orriols a Ripoll

Ona Falcó

Novament en aquest cas, els votants del partit d'extrema dreta només aproven la seva líder i Carles Puigdemont, mentre que a l'hora d'indicar les seves preferències com a president de la Generalitat situen l'excap de Govern en segona opció, amb el 18,2%. En la mateixa pregunta els votants juntaires situen Orriols només per darrere del seu líder, encara que amb un percentatge molt més baix (4,4%). Així mateix, gairebé un de cada cinc votants de Junts confessen sentir-se "molt o bastant propers" al partit d'extrema dreta, mentre un de cada quatre es defineix com a "ni proper ni distant".

L'estudi de l'ICPS també pregunta per la preferència de vot a les municipals i aquest àmbit torna a mostrar la porositat entre les dues formacions. Així, el 18,2% de les persones que van optar per la papereta d'Aliança als darrers comicis al Parlament anirien a parar a Junts en unes eleccions locals. No es pot menystenir, però, que la implantació municipal del partit d'extrema dreta encara és molt reduïda i tot just serà als comicis del 2027 quan es produirà un enorme creixement de les seves candidatures locals.

Relacionat amb aquest tema

Pinzellades d'Aliança Catalana, el partit d'extrema dreta independentista que s'estrena al Parlament

Roger Suso

El partit d'extrema dreta situa com a objectiu prioritari per a les municipals del 2027 irrompre en feus de Junts

En aquest sentit, fa unes setmanes Nació informava que la formació ja ha completat una vintena de congressos comarcals per anar engreixant la seva expansió territorial. De cara a les municipals d'aquí a poc més de dos anys l'objectiu prioritari és irrompre amb força en ciutats de la Catalunya Central, com Manresa, Vic, Berga o Solsona, en nuclis de l'interior de Girona, com Olot, Banyoles i Figueres, o en capitals comarcals de Lleida, com Mollerussa o Cervera. La majoria han estat tradicionalment feus de l'antiga CiU -actualment de Junts- i en els comicis al Parlament Aliança va obtenir-hi suports propers o superiors al 10%.

Aquesta mateixa setmana, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha descartat hipotètics pactes entre les dues formacions després de les municipals del 2027, amb l'argument que el "discurs d'odi" d'Aliança representa la "política contraposada" a la seva. La realitat, però, és que des de la irrupció del partit d'extrema dreta, Junts ha endurit el seu discurs en temes com la immigració, la seguretat o les ocupacions d'habitatge, comprant part del relat dels ultres. Ara mateix les enquestes no mostren que l'estratègia estigui servint precisament per aturar-ne el creixement.