Les claus del trencaclosques del finançament: on ens trobem, punts de fricció i calendari

La reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrada aquest dilluns a Madrid ha servit de primer contacte per a la negociació del nou model de finançament a les comunitats del règim comú -és a dir, a totes menys Navarra i el País Basc-, però no per avançar en l'assoliment de cap acord. Tancar-lo no era la intenció de la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda del Govern espanyol, María Jesús Montero, que fonamentalment pretenia esbossar les línies mestra de la reforma, sense donar-ne detalls. De fet, ja ha avançat que la proposta concreta del Ministeri no arribarà fins al gener o febrer de l'any vinent. I ha situat l'aprovació definitiva del nou model en l'horitzó del final de legislatura, és a dir, cap a la primavera del 2027.  

Com era previsible, la reunió del CPFF ha estat marcada per les crítiques dels consellers d'Economia de les autonomies presidides pel PP, que s'oposen frontalment al model de "finançament singular" que defensa Catalunya i a una negociació bilateral entre aquest territori i el Govern de l'Estat. Alhora, però, els càrrecs de la formació d'Alberto Núñez Feijóo no s'han aixecat de la taula, ja que sí que assumeixen la necessitat de reformar un sistema que data del 2009 i que està caducat des del 2014.

En aquella ocasió, la negociació per un nou model de finançament autonòmic va estar liderada per Catalunya, com havia succeït en els precedents anteriors i com torna a passar actualment. L'acord entre l'executiu de Sánchez i el tàndem que ara mateix formen en aquesta carpeta el Govern de la Generalitat i ERC és la primera passa per completar una reforma molt complexa, que ha d'intentar casar interessos diversos i càlculs polítics antagònics. Un trencaclosques de difícil solució que requerirà d'uns quants mesos per poder-se culminar, sense tenir la certesa que ho faci amb èxit. Resumim les claus de la batalla del finançament.

En què s'ha avançat?  

Montero i el seu equip al Ministeri d'Hisenda saben que la clau de volta perquè la reforma pugui arribar a prosperar és que tothom hi guanyi, almenys en termes absoluts. Dit amb altres paraules, que totes les autonomies de règim comú disposin de més recursos econòmics que no pas ara. I, alhora, que el sistema mantingui l'element de la solidaritat, és a dir, que part de la recaptació dels territoris fiscalment més rics serveixi per finançar parcialment els que ho són menys. I com es pot aconseguir?

Fonamentalment a través de dues potes, que s'estan abordant en la negociació entre l'executiu estatal i ERC. Una és l'increment de la base tributària de les comunitats, de manera que augmenti el percentatge autonòmic de recaptació d'impostos com l'IVA i IRPF -actualment és del 50%- i els impostos especials -situat al 58%-. I l'altra és la injecció de més recursos de l'Estat al sistema.

Per tal que totes les autonomies hi guanyin, Hisenda contempla injectar 20.000 milions extres al sistema

En aquest sentit, fonts de la direcció d'ERC apunten que ara mateix estaria damunt la taula una xifra d'uns 20.000 milions extres pel conjunt de les comunitats, dels quals més de 4.000 haurien d'anar a parar a Catalunya. Montero assumeix que la Generalitat ha de ser una de les grans beneficiades d'aquest increment, alhora que intenta que també ho sigui Andalusia, el seu territori d'origen i on liderarà la candidatura del PSOE a les eleccions de l'any vinent.  

La xifra s'apropa a les ambicions d'ERC, si bé la clau és blindar-la a través de la reforma del sistema per garantir que siguin estructurals i no fruit d'una conjuntura d'ingressos fiscals elevats com succeeix en l'actualitat. La voluntat dels republicans és evitar que es repeteixi la història del finançament del 2009 -marcat pels incompliments-, quan en el primer any la Generalitat va veure augmentar els seus ingressos en uns 3.500 milions, que posteriorment s'evaporarien a conseqüència de la crisi econòmica i la caiguda de la recaptació fiscal.

Paral·lelament, Hisenda ofereix acabar amb l'actual sistema de bestretes, que a la pràctica comporta que fins al cap de dos anys no s'obtingui el rendiment real dels ingressos fiscals, per passar a fer els pagaments en temps real. A més a més, la part catalana també reclama garantir el finançament de les competències no homogènies, que en el seu cas inclouen els Mossos d'Esquadra, les presons o la protecció del català, en el que és una via per garantir la singularitat.

Quins són els punts de fricció?  

La negociació s'ha intensificat les últimes setmanes i s'han apropat posicions en alguns dels aspectes on les diferències són més notables, fins al punt que els republicans ja han declarat que confien en un acord amb el Govern espanyol cap a finals d'any. La negociació es desenvolupa a dos nivells, primer a Catalunya entre el Govern del PSC i Esquerra, i després entre la part catalana i l'Estat. Conscients que el futur de la presidència d'Illa depèn de l'acord del nou finançament, fins ara el Govern s'està alineant amb les demandes d'ERC, que formen part de l'acord d'investidura. Ara bé, es manté el dubte de si en cas de desacord amb la Moncloa el finançament serà un element que estronqui l'excel·lent relació actual entre PSC i PSOE.

Tot i l'avanç de les últimes setmanes, continuen existint diferències en tres aspectes que són troncals per reformar el sistema i blindar un finançament singular de Catalunya: l'ordinalitat, la població ajustada i la capacitat normativa per recaptar els impostos.

Respectar l'ordinalitat comportaria que les comunitats que més aporten al sistema no perden posicions quan es faci el repartiment de recursos. El terme apareix a l'acord d'investidura d'Illa signat entre el PSC i ERC, però fins ara el Govern espanyol no l'ha volgut incorporar i, per exemple, no el va incloure en el document sorgit de la comissió bilateral Estat- Generalitat del juliol. En la defensa de l'ordinalitat, Catalunya pot traçar aliances, fins i tot, amb territoris governats pel PP. De fet, la presidenta de les Illes, Magda Prohens, va defensar-la fa uns dies després de reunir-se amb Salvador Illa. La raó és que l'arxipèlag també és un dels territoris més perjudicats pel model de finançament actual.  

Fonts de la direcció dels republicans subratllen a Públic que "l'ordinalitat és irrenunciable", però matisen que "l'important és que s'apliqui" més que no pas aparegui o no el concepte explícitament a l'acord. De fet, en la batalla dialèctica entre les dues parts ja apareixen termes com "anivellament millorat" que, a la pràctica, haurien de garantir el mateix, és a dir, que si Catalunya és la tercera en aportació de recursos al sistema -sempre per càpita- hauria d'ocupar la mateixa posició després que es fes el repartiment. I, per exemple, una de les qüestions que estaria avançada seria la transferència de l'IVA pimes a les autonomies, una mesura que sobretot beneficiaria Catalunya perquè és qui compta amb una xarxa més densa de petites i mitjanes empreses.

Fonts d'ERC apunten que "l'ordinalitat és irrenunciable", però que "l'important és que s'apliqui"

El criteri de la població ajustada és una de les batalles "clau" de la negociació, segons fonts properes al president d'ERC, Oriol Junqueras. Bàsicament, la població ajustada és la població real d'un territori però ponderada amb diversos criteris, des de l'extensió territorial, l'envelliment de la població o la seva dispersió, entre d'altres, per tal d'"igualar" les diferents comunitats a l'hora de repartir part dels recursos per garantir serveis essencials.

Inicialment, la proposta d'Hisenda ponderava clarament a la baixa la població ajustada de Catalunya, un fet que implicava que els recursos a rebre quedarien per sota dels que li pertocarien per la seva població real -uns 8,1 milions de persones-. Les últimes setmanes, però, també s'han llimat diferències en aquest àmbit.

La tercera pota és on es manté una major distància, fonamentalment per les reticències del Govern espanyol a transferir a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) la recaptació i gestió dels impostos, començant per l'IRPF. Aquest és un dels elements troncals del finançament singular definit en l'acord d'investidura entre ERC i PSC, però els republicans ja van acordar la setmana passada ajornar fins a l'any vinent el debat al Congrés de la seva llei per transferir la recaptació de l'IRPF a Catalunya. Un gest que fonamentalment serveix per guanyar temps mentre s'acorden altres potes del model.

Un calendari que s'allarga  

El Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest dilluns ha estat la primera presa de contacte a nivell multilateral per reformar el finançament autonòmic, però se n'hauran de convocar més si es pretén tirar endavant. Fonts republicanes situen l'entorn de cap d'any -amb independència que sigui una setmana abans o una setmana després- el termini per tancar un acord amb el Govern espanyol, que deixaria per a més endavant la transferència de la recaptació d'impostos a la Hisenda catalana.

En tot cas, aquest acord només seria un primer pas per a la reforma del sistema. Bàsicament perquè després caldria portar-lo a una nova reunió del CPFF i, posteriorment, aprovar els canvis legislatius necessaris per renovar el sistema. Com a mínim caldria modificar tres lleis: la llei orgànica de finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), la llei de finançament autonòmic i la llei de tributs. Canvis que només seran possibles si s'obté l'aprovació del Congrés, de manera que, entre d'altres, els vots dels set diputats de Junts seran decisius, tenint en compte el "no" segur de PP i Vox.

Per completar la reforma del finançament caldrà aprovar canvis legislatius al Congrés, on els vots de Junts seran decisius

En aquest sentit, en la seva compareixença després de la reunió del CPFF, la ministra Montero ja ha dibuixat el calendari amb el qual treballa el Govern espanyol: presentació de la seva proposta el gener o febrer de l'any vinent, negociació posterior amb el conjunt de les autonomies i voluntat de tenir aprovada la reforma del model abans de culminar la legislatura, que si no s'avancen les eleccions s'allargarà fins a l'estiu del 2027.

L'impacte en els pressupostos  

Els pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent estan congelats com a conseqüència de la negociació del finançament. La raó és que la negativa d'ERC a asseure's amb el Govern a parlar-ne fins que no hi hagi un acord de finançament. Això ha portat l'executiu d'Illa a posar també tota la carn a la graella en la carpeta de finançament, perquè sap que del seu èxit depèn totalment la possibilitat d'aprovar els primers comptes de la legislatura. Ara bé, si tot anés rodat, la negociació dels comptes no arrencaria fins gener o febrer, de manera que la seva hipotètica aprovació no arribaria fins a la primavera. Però per arribar a aquest escenari abans cal fer encaixar totes les peces del trencaclosques del finançament.