Les ciutats reivindiquen la seva sobirania davant el poder de les plataformes digitals

Regular l’activitat de les plataformes digitals pel bé comú dels ciutadans. Aquest és l’objectiu de l’aliança que han establert 42 ciutats europees per aprofitar els factors positius de les economies de plataforma, regulant els seus efectes negatius sobre el dia a dia de les urbs. L’acord, anomenat Declaració de Barcelona, va signar-se durant la tercera edició de la ‘Sharing Cities Summit 2018’, que va celebrar-se durant l’Smart City Expo World Congress’ El primer tinent d’alcalde i regidor de Treball i Economia de Barcelona, Gerardo Pisarrello, assegura que “les ciutats ens conjurem per defensar les oportunitats d’una economia que sigui realment col·laborativa”.

Després d’un període en el qual les ciutats s’han vist desbordades per gestionar aquest fenomen per les seves limitacions competencials, la Declaració de Barcelona és el primer pas per reivindicar la seva sobirania. A partir d’ara, aquestes 42 ciutats actuaran com un lobby per negociar amb les plataformes digitals davant l’amenaça sobre els drets laborals i les dificultats per controlar la seva aportació fiscal.

Pisarello destaca que la intenció és “fer sentir la veu de les ciutats, que treballarem de forma conjunta per aprofitar les oportunitats d’innovació que ofereix la revolució tecnològica”. En aquest sentit, assegura que es tracta d’un “sindicalisme municipalista en defensa de l’economia col·laborativa”.

La 'uberització’ de l’economia

Davant el nou escenari que plantegen plataformes digitals com Airbnb, Uber, Deliveroo o Glovo, la Declaració de Barcelona aborda el repte de regular-les amb normatives que contemplin les obligacions tributàries i laborals i respectin els drets dels treballadors i consumidors. Per fer front a la tendència ja coneguda com a uberització de l’economia, les ciutats (amb el suport dels sindicats) reclamen “una tutela efectiva dels drets dels treballadors i que s’incloguin com a personal laboral”.

La Sharing Cities Summit 2018. organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és el marc que ha servit per debatre aquesta problemàtica. Des del grup de recerca ‘Dimmons’ de la UOC, especialitzat en economia col·laborativa, la seva coordinadora, Mayo Fuster, aclareix els significats. “Si existeix un procés de producció o consum col·laboratiu mitjançant una plataforma digital hi ha economia de plataforma, no col·laborativa”. Fuster recorda que aquest tipus de firmes "només operen pensant en el seu benefici propi, no tenen en compte les decisions dels usuaris i no es regeixen per criteris de sostenibilitat”.

La velocitat d’implantació de les economies de plataforma també suposa un repte per la justícia, amb pocs recursos i eines per tractar un model de negoci nou i desenvolupat en un entorn digital. De fet, s’han produït sentències contradictòries. Per un costat, un tribunal comunitari va concloure que els conductors d’Uber s’havien de basar en la regulació del sector del taxi i no podien ser tractats com A treballadors d’una empresa d’informació. Per un altre, un jutge va considerar que la relació de Glovo amb els seus repartidors no es podia considerar com de falsos autònoms.

Respectar les normatives locals

Mayo Fuster creu que amb iniciatives com la Declaració de Barcelona està més a prop l’aparició d’un protocol que estandarditzi la manera d’operar de les plataformes digitals. “Si les ciutats es posen d’acord, el seu poder es multiplica i aquestes empreses es veuran obligades a respectar les normatives locals”.

Aquesta visió i acció integral la comparteix el sindicat CCOO. El secretari general del sector de Serveis, José María Martínez, demana que “les economies de plataforma s’encarrilin amb normes en aspectes laborals, com les concessions públiques fins a la regulació de les ordenances municipals, on les ciutats tenen competències”. Com a exemple, indica la necessitat que tenen les metròpolis de posar ordre a les relacions laborals que s’estableixin amb les persones encarregades de recarregar els patinets elèctrics.

Martínez afegeix que les administracions han de ser capaces de resseguir la pista dels aspectes fiscals i dels laborals, incidint en les cotitzacions de les empreses a la Seguretat Social o la relació contractual que estableixen amb els treballadors.

La primera normativa laboral del segle XXI

La problemàtica ha arribat al Parlament Europeu. La cambra comunitària ja ha iniciat les negociacions per crear una directiva europea sobre les condicions de treball. El text preveu millores laborals per les persones ocupades a plataformes com Uber. Si s’aprova, la normativa seria la primera de caràcter laboral en l’àmbit comunitari del segle XXI.

El conflicte sobre les limitacions de l’activitat de les economies de plataforma va tenir un punt àlgid el passat setembre. En aquell moment, l’Agència Espanyola del Medicament va obligar Glovo a deixar d’oferir el servei d’enviament de medicaments sense recepta. L’Agència argumentava que l’operació només la poden realitzar els llocs web de les farmàcies. Glovo es va defensar assegurant que tan sols feia de mitjancera, però va suprimir el servei.

Tot i que durant el Sharing Cities Summit, celebrada a mitjans de novembre a Barcelona, s’han conegut els casos d’empreses que practiquen una relació col·laborativa, les aliances i les estratègies entre les ciutats s’han d’intensificar i aprofundir en un context on la rapidesa del desenvolupament tecnològic posa en entredit la capacitat de reacció i de sobirania de les urbs per fer front a aquest nou model de negoci.