Les bases d'ERC avalen la investidura de Salvador Illa i obren una nova etapa política a Catalunya

Si no hi ha alguna sorpresa d'última hora, Salvador Illa serà investit nou president de la Generalitat de Catalunya la setmana que ve, qual cosa que suposarà l'inici d'una nova etapa política després de més d'una dècada marcada pel Procés independentista. Les bases d'ERC ho han fet possible després d'avalar per un marge de 550 vots l'acord assolit dilluns amb el PSC per votar a favor de la investidura del seu líder, que d'aquesta manera succeirà el republicà Pere Aragonès en el càrrec.

Després d'uns dies d'intens debat intern, la consulta interna en ERC ha comptat amb una alta participació, amb 6.349 persones -el 77% del cens-, i el "sí" ha sumat el suport d'un total de 3.397 militants (el 53,5%), mentre que el "no" s'ha quedat en 2.847 (44,8%), mentre que un total de 105 persones han votat en blanc (1,7%).

A l'espera que el president del Parlament, Josep Rull, tanqui la ronda de contactes amb els líders dels grups, la previsió és que el ple d'investidura es pugui convocar ja per dimecres, de manera que Illa pugui ser investit el dijous o el divendres, gràcies als vots dels diputats socialistes, els d'ERC i els dels Comuns. Amb aquests últims el pacte es va segellar el dimecres.

L'encarregada de valorar els resultat a la seu del partit ha estat la secretària general, Marta Rovira, acompanyada de bona part de la cúpula de la formació, com el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Rovira ha manifestat que la consulta "ha estat un encert", com també ho ha estat "la conversa permanent" que l'organització va encetar amb la militància després dels mals resultats a les eleccions al Parlament del 12 de maig.

ERC admet el resultat "ajustat" i avisa Illa que el seu "sí" serà "vigilant i exigent" per tal que l'acord es compleixi

Sobre la consulta en concret, ha comentat que "la militància ha dit que sí i assumim el resultat". I a partir d'aquí ha enumerat que, entre d'altres qüestions, "hem dit sí a la sobirania fiscal del nostre país, a tenir més recursos per invertir-los en els serveis públics a favor de tothom, a la hisenda catalana, a recaptar el 100% dels impostos, a tenir la clau de la caixa, a protegir l'ús social del català, a continuar amb la resolució del conflicte polític,...".

Amb tot ha admès que les bases han donat un "sí ajustat", que la direcció interpreta com un "sí vigilant, un sí exigent", que arriba després que en les assemblees territorials la militància els transmetés que l'acord amb el PSC "estava bé a nivell de continguts". Per tot plegat, ha avisat els socialistes catalans i Salvador Illa que el sí d'ERC a la investidura serà també "vigilant i exigent" i que l'acord se signarà "perquè es compleixi". A banda, ha reiterat que la formació passarà a l'oposició i ha insistit en la "gran distància política" que tenen "amb l'actual PSC".

Clar suport de la direcció

Després que dilluns al vespre l'executiva d'ERC avalés el preacord amb el PSC per investir Illa, que s'havia tancat poques hores abans i amb un canvi en el model de finançament com a pota fonamental, els darrers dies la majoria de la direcció i els principals càrrecs electes dels partits havien defensat el "sí" a la consulta. Amb tot, a les assemblees territorials celebrades aquesta mateixa setmana per explicar el pacte i debatre'l amb les bases la percepció era que les forces estaven més igualades. I així s'ha constatat en la consulta. 

La votació ha arribat en un moment de convulsió interna a Esquerra, després d'un pèssim darrer cicle electoral que provocarà una renovació important de la direcció al congrés nacional del proper 30 de novembre. L'escàndol dels cartells contra els germans Maragall per l'Alzheimer no ha fet altra cosa que incrementar la crisi orgànica de la formació i atiar el malestar de les bases.

Entre d'altres, van pronunciar-se a favor del preacord la secretària general i principal negociadora amb el PSC, Marta Rovira; el president del Govern en funcions, Pere Aragonès; la secretària general adjunta, Marta Vilalta; els líders dels grups parlamentaris al Congrés i al Parlament, Gabriel Rufián i Josep Maria Jové, respectivament; o uns 25 alcaldes que havien expressat conjuntament el seu suport al preacord, a banda de la pràctica totalitat dels membres de l'executiu en funcions de la Generalitat.

En canvi, a nivell públic el "no" tenia menys predicament entre els principals dirigents del partit i l'havien promulgat, entre d'altres, l'exalcalde de Tarragona Pau Ricomà, la diputada al Congrés Pilar Vallugera o el minoritari corrent de militants Col·lectiu Primer d'Octubre. Oriol Junqueras, president de la formació fins al 10 de juny i que aspira a recuperar el càrrec al congrés del 30 de novembre, havia optat per l'ambigüitat en mostrar el seu "respecte" pel text acordat, però en manifestar que entenia els "dubtes" de la militància sobre el seu compliment.

Què diu l'acord?

La reforma del finançament autonòmic és la pota fonamental del documental acordat entre PSC i ERC. En el text s'assegura que Catalunya sortirà del règim comú de finançament de les comunitats autònomes i, progressivament, la Generalitat passaria a recaptar i gestionar tots els impostos, començant amb l'IRPF del 2025, que es liquidaria l'any següent, el 2026.

Un canvi d'aquest tipus implica modificar la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes, la LOFCA, que s'hauria d'aprovar al Congrés i, per tant, requeriria del suport d'altres formacions, com Junts, per poder tirar endavant.

Segons l'acord amb el PSC, la Generalitat passarà a recaptar progressivament tots els impostos, començant amb l'IRPF

Sempre segons el document, els tributs passaria a recaptar-los l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i no pas un consorci en què participi també la Hisenda estatal, com volia el PSC. Alhora, s'establiria una quota de solidaritat amb la resta de territoris de l'Estat i s'abonaria una partida pels serveis prestats de l'Estat a Catalunya.

Ara bé, la capacitat normativa de la Generalitat no seria absoluta, ja que s'especifica que aquesta es faria "amb coordinació amb l'Estat i la Unió Europea". Sobre la solidaritat, el text aclareix que aquesta aportació "ha de ser explícita i s'ha de reflectir de manera transparent".

A més a més, també afegeix que mentre no es desplegués el nou model de finançament, hi hauria d'haver un "increment substancial dels recursos" destinats a la Generalitat i s'hauria de garantir el principi d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perdés posicions pel que fa a la seva aportació un cop l'Estat distribueixi els fons entre les diferents autonomies.

Segons la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas Guix, el canvi de model situaria els ingressos tributaris anuals de la Generalitat en 60.000 milions, dels quals s'haurien de restar les aportacions a la solidaritat i els serveis de l'Estat.

Altres aspectes importants

A banda del finançament, l'aspecte que ha acaparat gran part dels titulars, el preacord entre republicans i socialistes inclou altres qüestions transcendents. Com ara el compromís de "preservar" els espais naturals protegits situats a l'entorn de l'aeroport del Prat. O l'increment dels impostos al joc, una mesura que a la pràctica dificultaria molt que tirés endavant el complex del Hard Rock, articulada al voltant d'un macrocasino. Una carpeta que estava també especificada en el pacte entre PSC i Comuns.

Mantenir l'energètica pública, impulsar el pla pilot de la renda bàsica universal, constituir un consorci entre el Govern espanyol i la Generalitat per tal que es compleixin les inversions estatals a Catalunya, crear un departament específic de Política Lingüística que contribueixi a situar l'impuls de la llengua catalana al centre de l'acció governamental o articular una convenció nacional sobre el conflicte polític són altres dels punts d'un preacord que també preveu el reconeixement de les seleccions esportives catalanes.