DIADA 2018L'independentisme omple la Diagonal per reclamar la llibertat dels presos i una república que ja no veu imminent

Un cop més, i en van set, l'11 de setembre, la Diada nacional de Catalunya, s'ha convertit en una enorme mobilització independentista. Tot i que fa alguns dies semblava que en aquesta ocasió el poder de convocatòria de l'ANC i Òmnium podria perdre força, la realitat ha superat les expectatives i centenars de milers de persones –un milió, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona– han omplert la Diagonal. Durant uns minuts la principal avinguda de la capital s'ha transformat en una onada de color corall, gràcies a l'aclaparadora presència de les samarretes distribuïdes per l'ANC. La primera diada post referèndum de l'1 d'octubre, i també la primera amb presos i exiliats polítics i després de la fallida declaració d'independència, pretenia convertir-se en un clam a favor de la implementació de la República catalana, però en una jornada marcada per les absències ha estat precisament la reclamació de l'alliberament dels presos la que ha tingut més protagonisme.

Si bé més matisades que fa alguns dies, l'11-S del 2018 també serà recordat per la visualització de les divergències entre diferents sectors de l'independentisme, tot i que el missatge majoritari és que l'època de posar terminis i aspirar a una imminent república catalana ha passat. Però hi ha una distància clara entre el que proclama el president de la Generalitat, Quim Torra, i el que diu des de la presó el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que preveu el referèndum acordat com a l'única via per assolir la independència. El que defensa la CUP, cada cop més crítica amb la posició del Govern de la Generalitat, tampoc coincideix i s'apropa més al missatge més combatiu dels CDR, que per primer cop han tingut protagonisme en la Diada. També hi ha matisos importants entre les paraules dels dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural, malgrat els objectius compartits.

La tria de les persones que han fet els parlaments a l'escenari de la manifestació marca precisament la situació, i les prioritats, de bona part de l'independentisme: hi han parlat els advocats internacionals de presos i exiliats independentistes; hi ha intervingut la mare d'Adrià Carrasco, el jove del CDR d'Esplugues de Llobregat que s'ha exiliat a Brussel·les davant la imputació que va rebre per part de l'Audiència Nacional; també ho ha fet una membre d'un CDR, que ha promès una "tardor calenta" amb noves mobilitzacions; i, òbviament, també ho han fet el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que de maneres diferents han reivindicat una república que, això sí, no veuen immediata.

Paluzie, que ha estat la darrera a intervenir, ha celebrat la gran mobilització perquè segons ella s'ha demostrat "que la repressió no ens ha vençut. No només no hem renunciat al nostre objectiu, la independència, sinó que l'encarem amb més responsabilitat, més fortalesa i més coratge. Ara som més conscients de les dificultats d'assolir aquest cim, però també de la necessitat imperiosa de fer-ho". Molt crítica amb un Estat espanyol "decidit a vulnerar drets individuals i col·lectius, disposat a exercir violència policial per impedir un referèndum d'autodeterminació i que és capaç de convertir un dret en un delicte", Paluzie ha reivindicat el referèndum de l'1-O, una cita que va servir per "vèncer la por col·lectivament" i per "guanyar el dret a la independència".

Segons la presidenta de l'ANC –que succeeix un Jordi Sánchez que està empresonat des del 16 d'octubre de l'any passat–, l'1-O i la seva conjunció de mandat democràtic donat per la ciutadania i organització institucional és la "resposta" per fer "efectiva la república catalana". Així mateix, Paluzie ha apostat per convertir el judici contra la plana major de l'independentisme que en uns mesos arrencarà al Tribunal Suprem en un "bumerang que retorni a l'Estat, en un nou procés de Burgos". Finalment, també ha demanat als partits que prioritzin l’interés col·lectiu al de partit i que el Govern es prepari per a un "nou embat democràtic".

Marcel Mauri, que des de l'empresonament de Jordi Cuixart –també el 16 d'octubre– s'ha convertit en la cara pública d'Òmnium, ha reivindicat igualment l'1-O –"l'acte de desobediència i autodeterminació més important que s'ha fet a Europa en les últimes dècades"– i ha manifestat que la lluita de Cuixart és "lluitar per un país on ningú pugui acabar a la presó per defensar els seus ideals". "Ni la presó, ni l'exili, ni la seva violència no són cap límit per a nosaltres. La democràcia no hi entén de límits. No posarem límits a la llibertat i a la democràcia", ha afegit un Mauri que ha reclamat "valentia" al president espanyol, Pedro Sánchez, i ha admès que assolir la república "no serà ràpid ni fàcil", però que "treballarem sense descans" per aconseguir-la.

Els CDR prometen una "tardor calenta"

El primer a intervenir ha estat Aamer Anwar, advocat de Clara Ponsatí, que ha tingut un discurs especialment abrandat amb frases com "no sé com un govern espanyol corrupte pot dir que no és democràtic que la gent voti" o que "el dret a l'autodeterminació és un dret fonamental. Després de més de 300 anys d'opressió, Espanya no podrà aixafar les aspiracions de Catalunya". Anwar ha reclamat l'allliberament dels presos i el retorn dels exiliats. Ben Emmerson, l'advocat que porta la causa dels presos i alguns exiliats –com Carles Puigdemont– a l'ONU, és l'únic que ha fixat terminis i ha assegurat que "aquesta serà l'última celebració de la Diada sota el govern espanyol. Catalunya serà una República l'any que ve", a més de demanar també l'alliberament dels presos.

Núria Tarrés, mare d'Adrià Carrasco, el jove del CDR exiliat a Brussel·les, ha proclamat que "el dolor ens l'empassem i a la por li plantem cara. Feixistes, feu por. Adri, no ens han vençut". Glòria Coronas, membre dels CDR, ha fet un discurs exigent amb la classe política: "Prou interessos partidistes, prou projectes autonomistes. Desobeïu als despatxos com nosaltres ho fem als carrers. Estem fartes de simbolismes. Vam votar i vam guanyar: feu efectiva la República catalana". Així mateix ha avançat que hi haurà noves mobilitzacions: "Prepareu-vos per la tardor calenta. L'1-O ens farem escoltar". Finalment, el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Cervera, ha manifestat que "treballem per la llibertat dels presos i per la llibertat del nostre país".

El referèndum acordat, punt de trobada de JxCat, ERC i Comuns

Tots els partits independentistes han enviat àmplies delegacions a la mobilització de la Diagonal, que també ha comptat amb l'assistència d'alguns dirigents dels Comuns, com el primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, o el diputat al Parlament i coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, entre d'altres. Tots els grups han celebrat l'àmplia mobilització. Content amb l'enorme manifestació, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha adreçat al president espanyol, Pedro Sánchez, des de TV3 per demanar-li que escolti la "veu" del poble de Catalunya i que hi doni una resposta, en clara referència al referèndum acordat que el també diputat de JxCat va reclamar en la conferència que va fa uns dies va pronunciar al TNC. El president del Parlament i dirigent d'ERC, Roger Torrent, també ha defensat el referèndum d'autodeterminació, alhora que ha manifestat que no es pot parlar del diàleg mentre hi hagi "presos polítics".

La CUP s'ha allunyat del discurs dominant de l'independnetisme i, en paraules del diputat Vidal Aragonés, ha assegurat que "la idea del referèndum pactat és un engany. No és possible ni amb el PP ni amb el PSOE, perquè qui mana realment no són ells sinó el règim del 78". En canvi, Catalunya en Comú Podem sí que s'ha sumat a la demanda d'un referèndum acordat i vinculant. Pel que fa a la resta de partits, Cs ha punxat i ha reunit molt poques persones a la plaça del Rei. El seu discurs ha estat el de sempre i tant el seu president, Albert Rivera, com la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, han carregat contra una Diada que consideren que "exclou més de la meitat dels ciutadans". Finalment, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha fet una crida al diàleg i ha demanat que s'aturin les demandes sobre els presos al Govern central, en referència a la petició de retirar el delicte de rebel·lió des de la Fiscalia: "S'ha de recordar que en un Estat de Dret amb separació de poders no es pot demanar a un govern que posi a una persona en llibertat. Jo el que demano, si volem un diàleg sincer, és no posar condicions". Iceta també ha criticat el contingut dels actes institucionals d'aquest dilluns, que considera que no representen a tots els catalans i demana que per les properes diades "siguin realment inclusius".