L'independentisme es debat entre recuperar la unitat o tornar a la sociovergència i els tripartits

Les nits electorals sempre acostumen a tenir nombrosos guanyadors, o si més no així es proclamen els candidats. A les eleccions municipals aquest fenomen s'expandeix pels múltiples escenaris a valorar. A Catalunya, per exemple, les municipals han deixat el PSC com a guanyador en vots, Junts com a partit que ha guanyat a més municipis, inclosa la capital Barcelona, i a ERC com el partit que acumula més regidors.

Però les xifres no tapen un dibuix evident del que va passar al mapa dels 947 municipis catalans. I això és que el PSC és el guanyador d'aquestes eleccions i que l'independentisme ha rebut un fort revés que malgrat la victòria de Xavier Trias a Barcelona tindrà repercussions.

Esquerra Republicana és sens dubte el partit independentista més damnificat, malgrat acumular la representació més àmplia al conjunt d'ajuntaments catalans. Els extraordinaris resultats de fa quatre anys faciliten que l'estrèpit de la caiguda sigui més gran per les pèrdues de capitals importants com Lleida i Tarragona. Però els mals resultats són transversals a l'independentisme, a Junts perquè malgrat la victòria de Xavier Trias a Barcelona ha perdut un feu com Girona relegant la seva candidata a la tercera posició. I la CUP perquè tot i mantenir el seu feu del municipi de Berga no ha aconseguit recuperar presència a Barcelona i perd representació a nombroses ciutats i pobles.

Situat l'escenari, l'independentisme es debatrà els propers dies entre dues opcions: recuperar la unitat estratègica materialitzant un front independentista si no en termes generals –cada municipi és un món- sí en aquells elements més substantius. O culminar la fractura definitiva apostant per pactes unilaterals que comportaria reforçar l'hegemonia socialista sorgida d?aquestes municipals. En el cas de Junts amb el que s'anomena la sociovergència i el d'Esquerra recuperant els vells tripartits.

Girona, les diputacions i Trias alcalde de Barcelona

La primera de les opcions, la unitat independentista, es construiria sobre diverses bases. La primera seria no deixar l'alcaldia de Girona a les mans del PSC, tenint en compte que la ciutat de Carles Puigdemont és una icona de l'independentisme. L'aliança independentista podria donar l'alcaldia a Lluc Salellas, polític de la CUP que es presenta en una plataforma àmplia amb les sigles de Guanyem i que s'allunya de l'estereotip de radicalitat dels anticapitalistes. En segona posició, però empatat en regidors amb el PSC, podria optar a la vara d'alcalde amb el concurs de Junts i ERC. Tot i que el model de ciutat entre els de Puigdemont i els de Salellas són molt diferents.

ERC i Junts es podrien repartir les presidències de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona

Un segon front d'unitat independentista se situaria a les tres diputacions perifèriques. Amb una victòria aclaparadora del PSC a la província de Barcelona, el resultat a Girona, Tarragona i Lleida indiquen opcions clares per a una suma d'Esquerra i Junts que es podrien repartir les tres presidències. I finalment, aquests escenaris i altres acords a petites ciutats com Manresa, podrien concloure en una aliança també a la capital catalana entre Junts i ERC per garantir definitivament l'alcaldia de Xavier Trias, tenint en compte que Esquerra és decisiva per a les aspiracions del socialista Jaume Collboni a l'alcaldia que ja ha manifestat que intentarà.

Aquest escenari comporta tornar a la composició de blocs independentistes versus constitucionalistes encara que amb una confrontació de menys intensitat que durant els anys durs del Procés. En primer lloc perquè les condicions polítiques i socials han canviat molt i també perquè la desaparició del Ciutadans i el relleu del PSC com a primer partit constitucionalista rebaixa la bel·ligerància.

Ara bé, aquest esquema tindria conseqüències a la governabilitat de ciutats importants com Tarragona o Lleida. On les alcaldies socialistes podrien apuntalar-se en acords amb el PP que ha recuperat força. Uns acords que fora de Catalunya es poden veure com a increïbles –encara més a l'actual confrontació entre PSOE i PP- però que a Catalunya no són nous. Tant a Tarragona com a Lleida aquest tipus de connivència constitucionalista entre el PSC i el PP ja es donava fa vuit anys.

Sociovergència o tripartits

El front independentista és una opció que està a sobre de la taula per salvar els mobles davant del PSC. Però a ningú no se li escapa que la guerra civil interna amb els durs atacs entre Junts i ERC que van portar fins i tot a la ruptura del Govern de la Generalitat no facilita les coses. Això porta a no descartar que sigui impossible i això obri l'actuació unilateral als pactes amb el PSC en el que se sol anomenar popularment la sociovergència. I a ERC retornar els tripartits amb el PSC i els comuns.

PSC, Barcelona a Comú i Esquerra sumen una àmplia majoria de 24 regidors

Barcelona n'és el cas més evident, per importància clau i per l'aritmètica resultant. La victòria de Xavier Trias li obre la porta a recuperar l'alcaldia vuit anys després que Ada Colau la guanyés, tot i haver estat tot aquest temps retirat. Però, per una banda, el socialista Jaume Collboni ja ha manifestat que no llença la tovallola per disputar l'alcaldia a Trias i Ada Clau ha fet una crida a articular un Govern municipal d'esquerres.

PSC, Barcelona a Comú i Esquerra sumen una àmplia majoria de 24 regidors. D'altra banda, però, Trias pot establir negociacions per convèncer el PSC que renunciï a l'alcaldia a canvi de formar govern conjunt en una sociovergència que sumaria la majoria absoluta de 21 regidors, molt més estable que el Govern independentista de Junts i ERC que es queda als 16.

Si els socialistes s'enroquen a disputar l'alcaldia –la pràctica majoria absoluta socialista a la Diputació de Barcelona no deixa marge de maniobra a Junts per pressionar el PSC en un intercanvi de cartes-, Esquerra queda com a força decisiva malgrat els resultats desastrosos obtinguts i haurà de decidir si permet a Trias accedir a l'alcaldia apedaçant les esquinçades costures amb Junts o li tanca el pas apostant per Collboni i el tripartit d'esquerres. En qualsevol dels dos casos els republicans recuperarien la presència al Govern municipal.

Aquesta dicotomia entre sociovergència o tripartit es donarà a altres municipis encara que no amb una dicotomia tan extrema com la de Barcelona. No és descartable que a Lleida, malgrat que el PSC té assegurada l'alcaldia per falta d?'lternativa, els postconvergents de Junts puguin entrar a governar. La qual cosa afectaria també els pactes a la diputació de Lleida.

És més difícil aquesta componenda a Tarragona, on el PSC té un to molt menys catalanista i més antiindependentista després del fitxatge del cap de files de Ciutadans, Rubén Viñuales, que ara serà alcalde de la ciutat. O a Girona on el pes de l'independentisme és molt elevat i un acord de qualsevol força independentista amb el PSC es podria veure com una traïció a l'electorat. Però, en general, al PSC li donaria una posició més central poder articular pactes que trenquin els blocs independentista i constitucionalista. En espera, però amb la vista posada en la victòria de PP i Vox a l'Estat

Aquests són els escenaris que les eleccions municipals obren al món independentista a Catalunya. I ara les decisions estan en mans dels tres partits independentistes que haurien d'interpretar la voluntat expressada pels ciutadans, tant els votants com els que s'han abstingut, un factor que l'independentisme també haurà de tenir molt en compte en clau de desmobilització. De moment, tots ells mostren prudència.

ERC avisa que prioritzarà els pactes en funció de programes

Però fonts de la direcció d'Esquerra asseguren que "cal una anàlisi prudent i a fons". Els republicans reconeixen que els seus resultats "estan lluny del que esperàvem", però posen en valor alguns punts positius com el fet de ser la força amb més regidors. "Caldrà veure municipi a municipi ja que les condicions polítiques i les realitats socials són molt diferents a cada poble o ciutat, però prioritzarem els pactes en funció de la negociació de programes", asseguren des de la direcció republicana.

Per la seva banda, a Junts es mostren més partidaris de recompondre la unitat independentista sense embuts: "el resultat d'aquestes eleccions és conseqüència d'una estratègia equivocada de confraternització amb els socialistes que els ha donat ales –en referència als acords d'Esquerra amb el Govern de Pedro Sánchez-", asseguren des de la direcció. Tot i que obviant que Junts ha governat també la Diputació de Barcelona i la majoria de Consells Comarcals on hi ha hagut pactes amb el PSC.

Finalment els republicans auguren que "no només podem pensar el dia posterior a les eleccions municipals sinó que hem de formular una estratègia de futur per als nostres municipis". Un futur que en clau estatal, després d'aquestes eleccions municipals, deixa la dreta i l'extrema dreta del PP i Vox més a prop de la Moncloa a les eleccions del 23 de juliol que acaba de convocar Pedro Sánchez. Un fet que inquieta profundament l'independentisme per les derivades repressives que pot assolir i que també pot empènyer Junts, ERC i CUP a preparar-se recomponent la unitat de l'independentisme.