L'independentisme català queda més dividit que mai després de les protestes contra la cimera hispanofrancesa

Més enllà del debat de xifres de participants -6.500 segons la Guàrdia Urbana i 30.000 segons les entitats organitzadores- la manifestació contra la cimera hispanofrancesa celebrada aquest dijous a Barcelona posa de manifest que la mobilització independentista persisteix, encara que lluny de la capacitat de convocatòria que havia tingut entre el 2012 i el 2017, o el 2018 fins i tot. Potser el Procés s'ha acabat com argumentava el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, però com a mínim una part de la societat catalana viu encara en clau de Procés mantenint vives unes brases que sempre poden revifar el foc del conflicte polític. No sembla assenyat dir que l'incendi està extingit quan només està controlat o perimetrat. Perquè un cop de vent el pot tornar a descontrolar.

La cimera deixa una nova mostra de la profunda divisió interna que pateix el moviment independentista català, tot i haver aconseguit materialitzar una convocatòria unitària

Però per sobre de l'estèril disquisició que s'ha establert a Catalunya i a l'Estat sobre si el Procés s'ha acabat o no, la manifestació contra la presència dels presidents Pedro Sánchez i Emmanuel Macron -amb els governs respectius- a Barcelona deixa una nova mostra de la profunda divisió interna que pateix el moviment independentista català, tot i haver aconseguit materialitzar una convocatòria unitària. De fet, es podria dir que la protesta eixampla encara més les discrepàncies veient i sentint les esbroncades contra la presència de la delegació d'Esquerra Republicana de Catalunya per part d'alguns sectors de la protesta. O per les dures crítiques a la participació del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a l'acte de benvinguda als dos presidents.

Fonts de la direcció d'Esquerra treuen ferro a la marxa d'Oriol Junqueras de la manifestació que justifiquen per compromisos d'agenda i neguen que s'hagi vist forçat per una bronca contra el president del partit. Junqueras va arribar a la concentració a les vuit del matí i va fer declaracions als mitjans a un quart de vuit. La seva marxa es va produir cap a les deu del matí. Però a la sortida, un reduït grup de manifestants el va esbroncar amb crits de "fora botiflers" i "Puigdemont, el nostre president". Algun fins i tot es va mostrar més contundent: "Junqueras, traïdor, et volem a la presó".

Durs atacs contra ERC

Borràs: "No volem desjudicialització ni humiliacions, volem la independència"

Al marge d'explicacions oficials no es pot obviar que els atacs contra ERC s'han agreujat per part d'alguns sectors de l'independentisme. Tal com es pot comprovar amb les dures crítiques dels fins fa poc companys de viatge independentistes dels republicans. La presidenta de Junts, Laura Borràs, ha estat contundent: "No volem desjudicialització ni humiliacions, volem la independència". I el diputat de la CUP al Parlament, Carles Riera, va acusar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, de posar una "pista d'aterratge" amb la taula de diàleg perquè aquest dijous se celebrés la cimera hispanofrancesa a Barcelona. Una taula de diàleg que, segons Riera, "no ha servit per a l'autodeterminació i l'amnistia sinó per facilitar la desactivació del conflicte".

Mentre que Òmnium, la principal entitat de Catalunya amb prop de 200.000 socis, intenta mantenir una certa equidistància, els sectors més radicals de l'independentisme vinculats i esperonats per l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, han convertit en anatema l'estratègia possibilista d'Esquerra amb la seva aposta pel diàleg amb el Govern espanyol, mitjançant la taula de negociació, els acords com la reforma del Codi Penal o les contraprestacions parlamentàries al Congrés. La crítica a aquesta opció dels republicans, que s'han quedat força sols en la defensa, és total i a discreció malgrat que diversos dirigents de Junts s'han vist beneficiats per la desjudialització impulsada per ERC amb el Govern espanyol. És el cas del secretari general de Junts, Jordi Turull, i la resta dels presos amb els indults, o dels exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig que molt probablement podran tornar del seu exili després de la derogació del delicte de sedició.

Pugna electoralista

Que acabem de començar un any profundament electoral, amb eleccions municipals i generals a la vista, resulta un al·licient encara més gran per aguditzar la confrontació entre els partits independentistes, en una eterna disputa per l'hegemonia d'aquest espai en què Esquerra ha agafat un mínim avantatge però que la resta vol evitar que consolidi i augmenti al nou cicle electoral. En aquest sentit, la pugna pel lideratge del moviment independentista -almenys pel que fa a la part que encara es manté fortament mobilitzada- és titànica i a mata-degolla. I Puigdemont no està disposat a renunciar a aquest lideratge que li permet mantenir el control i la influència a l'interior de Junts, tot i no comptar ja amb cap càrrec orgànic. Encara que sigui a costa de l'evident empetitiment del conjunt de l'independentisme.

Tot això fa que qualsevol mobilització sigui ara instrumentalitzada contra l'estratègia dels republicans, com ha passat en la protesta d'aquest dijous contra la cimera hispanofrancesa, però que ja va passar també en la commemoració del cinquè aniversari del referèndum de l'1-O amb fortes esbroncades a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.

L'ANC prepara candidatura per a les eleccions

Feliu (ANC): "Estaria bé que a ERC entenguessin que cal un canvi de rumb"

Un altre actor rellevant que opera en aquesta sintonia és l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La seva presidenta, Dolors Feliu, assegurava a la concentració d'aquest dijous que ERC està protagonitzant una "gran contradicció" perquè el president de la Generalitat, Pere Aragonès, està en "connivència" amb la cimera i alhora el partit participa de la manifestació . "Tenim l'obligació de suportar la crítica i això –en referència a les esbroncades a Oriol Junqueras- també ho és. Estaria bé que entenguessin que cal un canvi de rumb en aquest sentit. No entrar en contradiccions tan grans", ha afegit la presidenta de l'ANC.

La relació entre l'ANC i l'ERC es pot definir pràcticament com de ruptura. Fins al punt que els republicans van decidir no participar a la manifestació de la passada Diada per primera vegada a la història. Però encara que la posició de l'ANC pugui semblar coincident amb les crítiques de Junts i Puigdemont a Esquerra, cal veure si també és connivent. Tot apunta a què l'ANC es comença a distanciar d'aquest sector i va per lliure. Amb l'objectiu de preparar una candidatura pròpia alternativa als partits independentistes tradicionals –ERC, Junts i la CUP–. L'anomenat 'quart espai independentista'. Una operació que incrementaria la divisió i l'atomització de l'independentisme.

Feliu: "Molt han de canviar els partits independentistes, tots ells, en la seva actuació, perquè no impulsem una nova candidatura en unes futures eleccions"

Des de l'ANC centren les seves crítiques ara mateix en Esquerra, però alerten que tampoc no consideren suficient la "retòrica de la confrontació" de Junts. Ja que asseguren que quan Junts ha governat la Generalitat, o amb pactes com el de la Diputació de Barcelona amb el PSC, "tampoc no ha estat coherents en els fets amb el seu discurs de ruptura independentista". Per això, Feliu assegura en conversa amb aquest periodista al programa El Fax de 8TV que "molt han de canviar els partits independentistes, tots ells, en la seva actuació, perquè no impulsem una nova candidatura en unes futures eleccions".

Esquerra es defensa

Rovira (ERC): "No tothom té la capacitat de mobilitzar la gent i tenir la valentia i la fermesa d'entrar a la cimera i dir als dos dirigents: Autodeterminació i amnistia"

A Esquerra veuen amb preocupació les crítiques a la seva posició estratègica de diàleg i negociació amb el Govern espanyol, però s'hi reafirmen i minimitzen l'esbroncada contra Junqueras en la protesta de la cimera d'aquest dijous. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, no veu cap mena de "contradicció" que Esquerra es manifesti a les portes de la cimera i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, participi a la recepció. En una roda de premsa, Rovira va assegurar que, malgrat les crítiques, viuen la situació amb "absoluta normalitat". "Volem ser presents a tot arreu i això ERC no ho viu com una contradicció sinó com una oportunitat", va dir després de la protesta. "No tothom té la capacitat de mobilitzar la gent i tenir la valentia i la fermesa d'entrar a la cimera i dir als dos dirigents: Autodeterminació i amnistia", ha afegit.

Rovira no va entrar a valorar els xiulets i les esbroncades que ha rebut el president d'ERC, Oriol Junqueras, però ha volgut deixar clar que "volem ser al carrer, a les mobilitzacions, per dir el que toca dir davant el Govern espanyol i el francès que ens limiten i sotmeten la nostra capacitat de ser com a país i de progressar". En aquest sentit, ha afegit que "per descomptat" que defensen estar, també, en una cimera celebrada a Catalunya. Per "poder dir a la cara el que diem fora: Amnistia, fi de la repressió política, autodeterminació, referèndum i democràcia".

Tensió però no fractura entre la Generalitat i la Moncloa

L'altre front en què la cimera hispanofrancesa podia generar conflicte per la seva celebració a Barcelona és el de la relació entre el Govern de la Generalitat i la Moncloa. I alguna tensió no n'ha faltat. Però no es pot parlar de fractura i fonts dels dos governs asseguren que les relacions, complexes però fluides, entre els Executius de Pedro Sánchez i Pere Aragonès es mantenen intactes després de l'esdeveniment internacional.

Aragonès: "La realitat és tossuda, i continua existint una majoria sòlida i transversal de la societat catalana que vol resoldre democràticament i pacíficament el seu futur"

Que s'hagin salvat els mobles no vol dir que no hi hagi hagut malestar, si més no per part de la Generalitat. Es dedueix del to de les paraules que Aragonès va destinar a Sánchez després de la seva participació a la recepció. El president va criticar, des del Palau de la Generalitat, que Sánchez i Macron intentin imposar una percepció "que no s'adhereix a la realitat", perquè afirma que el conflicte polític ja s'ha resolt i que no existeix. "La realitat és tossuda, i continua existint una majoria sòlida i transversal de la societat catalana que vol resoldre democràticament i pacíficament el seu futur", va subratllar Aragonès.

Fonts de la presidència de la Generalitat admeten que haurien preferit un protocol en què Aragonès tingués més rellevància. I que els serveis de la Moncloa no han estat excessivament receptius als plantejaments de la Generalitat sobre els detalls de la recepció al Museu Nacional d'Art de Catalunya on es va celebrar la cimera. Però admeten que el protocol pactat finalment s'ha complert, que Aragonès va poder mantenir una posició digna a l'hora de rebre Sánchez i Macron, amb qui va poder departir breument, i sortint de l'escenari en l'incòmode moment per a un president independentista de la revista militar i l'audició dels himnes francès i espanyol. "Estem raonablement satisfets de com s'ha desenvolupat", asseguren aquestes mateixes fonts.

Sánchez agraeix la presència a Aragonès

Per part seva, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, es va mostrar molt més conciliador i va agrair a Aragonès la seva presència, malgrat el desmarcatge final. Preguntat per l'absència del president a la cerimònia d'honors, Sánchez va reconèixer que li hauria agradat que hi fos, però li va agrair la seva presència a la recepció.

Sánchez: "Jo agraeixo la presència del president Aragonès. En altres regions ni tan sols comptem amb la presència del president"

"Jo ho agraeixo. En altres regions ni tan sols comptem amb la presència del president", ha dit, en referència a una trobada bilateral amb Alemanya que es va celebrar a Galícia. En aquest sentit, des de la Moncloa no veuen l'absència d'Aragonès a la cerimònia d'honors com una plantada perquè sí que ha acceptat la invitació participant a la recepció oficial de la cimera.

Durant la roda de premsa, tant Sánchez com el president francès, Emmanuel Macron, van expressar la seva alegria pel fet que el nou tractat d'amistat entre Espanya i França s'hagi signat a Barcelona. "És un lloc magnífic", va assegurar el francès. Per la seva banda, el president espanyol va destacar la capital catalana com a "exemple de ciutat d'avantguarda, de solidaritat, de diversitat, de compromís social, de defensa del patrimoni cultural, que defineixen Barcelona, Catalunya i Espanya".

Tot i això, fonts del Govern espanyol reconeixen que, entre altres motius, es va triar Barcelona per acollir la cimera hispanofrancesa per demostrar la "situació de normalitat a Catalunya". Reiterant una justificació que ha incomodat profundament la Generalitat i ha estat un esperó per a la reactivació de la mobilització independentista. Encara que aquesta hagi estat per deixar l'independentisme més fracturat que mai.