L’hora de Montserrat Roig

Explicar perquè la Montserrat Roig és un referent ben viu és un dels objectius del diàleg que hi haurà el proper dilluns 14 de juny a l’Ateneu Barcelonès. Les encarregades de reivindicar el llegat de la Roig seran les escriptores Carme Riera, Najat El Hachmi, Anna Punsoda, i Lluïsa Julià, la vicepresidenta primera de l'Ateneu Barcelonès. Julià, investigadora i estudiosa de l’obra de Montserrat Roig anirà introduint els temes a debatre. Per ella, Montserrat Roig és una figura fonamental en la història de la cultura catalana, la considera la baula que connecta amb una generació escapçada per la Guerra Civil. "Els escriptors joves de la seva generació no fan l’associació d’idees que ella fa amb la societat, i ella arrela amb la societat de la Transició. A més, la seva narrativa té un fons documentalista i periodístic a banda d’una llengua molt treballada que la fa única", explica Lluïsa Julià a Públic.

Seguint aquest fil, per a Lluïsa Julià és molt explícita una de les darreres fotografies que es van fer plegades la Maria Aurèlia Capmany i la Montserrat Roig l’any 1991. "Per a mi aquesta foto exemplifica la voluntat que tenia la Roig de fer d’enllaç, de fer de baula amb la República i tancar 40 anys de Dictadura. Per ella, la Capmany era un referent literari i també ho era com a dona. En el temps de la Montserrat Roig les dones deixen de ser bolets sense relacionar-se, i en el moment d’aquesta foto en qüestió s’escenifica aquest traspàs generacional, i això per a mi és essencial".

"Hi va haver un moment que la vaig rellegir i llegir tot el que em faltava i vaig quedar fascinadíssima per tot el que va abastar"

Per la seva banda, el primer contacte que l’escriptora Najat El Hachmi va tenir amb Montserrat Roig va ser quan anava a l’institut amb la lectura de 'Ramona, adéu'. Després es va interessar per iniciativa pròpia i s’hi va enganxar amb 'Digues que m’estimes encara que sigui mentida', un llibre que considera imprescindible per a qualsevol escriptor.

"Com més gran m’he fet, més m’ha interessat. Hi va haver un moment que la vaig rellegir i llegir tot el que em faltava i vaig quedar fascinadíssima per tot el que va abastar, tenia una visió tremendament lúcida. Era capaç de veure venir els canvis socials i les noves trampes. Quan escrius el més difícil es trobar l’equilibri entre el fons, la forma i el compromís, i en ella hi ha una fusió brutal" argumenta l’autora de Dilluns ens estimaran.

75 anys del seu naixement

L’acte a l’Ateneu se suma a una colla d’actes d’homenatge per commemorar els 75 anys del naixement de Montserrat Roig, una programació impulsada per Tramoia Produccions Culturals i que culminaran el 4 de setembre amb la celebració d’una "Revetlla Roig" al CCCB, una trobada festiva que omplirà el Pati de les Dones de taules rodones, concerts, representacions teatrals entre d’altres activitats.

Aquesta colla d’homenatges vol reivindicar l’immens llegat d’una escriptora total que va fer novel·les, periodisme d’investigació, unes entrevistes imperdibles, i també textos dramàtics. Montserrat Roig va morir el 1991, quan en tenia 45, i repassant la seva bibliografia sobta que en l’actualitat no ocupi un lloc més destacat en l’escosistema cultural català. En aquest sentit, des de Tramoia Produccions Culturals s’han proposat "reivindicar Montserrat Roig per treure-la del nínxol d’escriptora dona, feminista i d’esquerres i situar-la al lloc que li pertany, com una de les escriptores més importants i influents que ha donat mai el país".

A més a més, des d’Edicions 62, al setembre publicaran una nova edició de 'La veu melodiosa', la darrera obra que va escriure Montserrat Roig i on va constuir un personatge universal que després de viure una infància i joventut dins una gàbia d’or, descobreix el món. Una obra que sacseja consciències.

Periodista, activista i una gran escriptora, Montserrat Roig Fransitorra (1946-1991) va ser una figura intel·lectual cabdal a la Catalunya de la Transició, i un referent de feminisme i compromís durant la recuperació democràtica. I ara que el proper 13 de juny hauria fet 75 anys, una bona manera d’homenatjar-la és llegir-la, però també ho és assistint a l’acte de l’Ateneu, entitat de la qual l’any 1976 va entrar a formar part de la Junta Directiva. El seu esperit revolucionari la va portar a voler transformar la institució, i amb un grup de joves de l’Ateneu va enfrontar-se a la Junta Directiva propera al franquisme, sota el lema "Salvem l’Ateneu". Gràcies al seu activisme va impulsar una obertura i democratització de l’entitat, va establir l’ús del català com a llengua oficial, i va aconseguir que intel·lectuals contraris al règim com Joan Fuster participessin a l’Ateneu. "Si em pregunten per què escric en catalа, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana", deia Montserrat Roig, una figura clau per entendre d’on venim, però també un exemple on aferrar-se per construir el futur.