L'habitatge perd pes en les polítiques municipals de Barcelona

Mig any després de l'inici del mandat, es constata el gir de 180 graus de les polítiques municipals sota el nou Ajuntament de Jaume Collboni. Malgrat els socialistes formaven part del govern d'Ada Colau, les prioritats ara són unes altres. Seguretat, neteja i civisme s'han situat en un primer pla, i l'habitatge, prioritat central dels comuns, s'ha relegat a un rol secundari.

Collboni està desmantellant mesures estrella, com la congelació de llicències per hotels

En una ciutat que segueix tensionada per l'especulació, els fons voltor i el turisme, i mentre els preus dels lloguers superen rècords històrics, Collboni està fent passes cap a desmantellar part del llegat dels comuns. És el cas de dues de les mesures estrella de Colau en l'àmbit, com la congelació de les llicències turístiques i hoteleres i la reserva del 30% de noves promocions per habitatge social.

Moviments socials i veïnals, entre els quals els sindicats d'habitatge, així com l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, acusen el PSC de retrocedir diversos anys i "tornar a la vella política d'expulsió de veïnes" per afavorir els interessos del lobby immobiliari i hoteler.

Tot plegat contrasta amb dos mandats dels comuns en què l'habitatge va ser una prioritat central i en què els de Colau treuen pit d'haver "liderat la inversió en habitatge públic a l'Estat" i haver situat l'Ajuntament com a "principal promotor" d'habitatge a la ciutat.

Ampliació del parc públic

Segons dades de Barcelona en Comú, entre 2015 i 2022 el parc públic es va ampliar en més de 4.000 pisos, incloent construcció, compres i captació d'habitatge privat. En total, el parc ara supera els 11.500 habitatges i aquest any se n'estan construint encara prop de 2.500. També van comprar 21 blocs afectats per mobbing immobiliari.

Ara hi ha 11.500 pisos públics, segons els comuns

"La maquinària municipal de construcció d'habitatge estava aturada al 2015", rebla un document al qual ha tingut accés Públic. Després de la mobilització de 1.000 milions d'euros, la previsió és que, sumant els nous pisos de 2023, a finals d'any s'hagi doblat el parc que es van trobar fa vuit anys.

Més enllà dels nous pisos, el consistori també va impulsar "polítiques innovadores" que van obtenir reconeixement internacional, com els APROP, els allotjaments provisionals en contenidors marítims. Malgrat la polèmica que van generar en un inici, la Comissió Europea els va premiar amb el guardó New European Bauhaus. Ja funcionen els dos primers edificis, a Ciutat Vella i a Glòries, amb un total de 54 allotjaments.

Mesures parcials de Collboni

Collboni ha demostrat des de l'inici que l'habitatge no és la seva prioritat, tot i que això no vol dir que no hagi impulsat algunes mesures en aquests sis mesos. És el cas de la cessió de tres nous solars a entitats sense ànim de lucre per construir-hi pisos, i la renovació de l'acord signat amb la Sareb el 2015 per cedir més de 150 pisos a lloguer assequible.

També s'ha fet públic recentment un pla que atorgarà ajudes als joves per emancipar-se, malgrat no s'ha concretat de quina manera es repartiran i això no incideix en un mercat d'habitatge cada vegada més inassequible.

Malgrat tot, això s'allunya de l'oposició que Colau va exercir durant vuit anys -de manera tèbia pels moviments socials- contra lobbies i fons voltor, que li han valgut nombroses querelles, totes arxivades. L'última, aquest mateix dijous, després que la jutgessa hagi considerat que "només buscava efecte mediàtic".

Precisament, els comuns havien fet bandera d'aquest fre als fons voltor, amb la imposició de multes per mantenir blocs buits i negar-se a oferir lloguer social. Les sancions ascendeixen a prop de tres milions d'euros, malgrat les dificultats per comprovar si han sigut abonades.

Flexibilització del 30% i reobertura de llicències

Pel que fa a desfer les mesures estrella de Colau, Collboni ja ha mostrat les seves intencions respecte al 30% de reserva de nous pisos per a habitatge protegit. Els socialistes van aprovar amb Junts i PP una proposta dels de Xavier Trias per flexibilitzar aquesta norma. La mesura ha estat durament qüestionada pels detractors per la seva ineficiència, mentre els defensors al·leguen "boicot" dels operadors immobiliaris.

Precisament a finals de 2022, l'Ajuntament encara liderat pels comuns va anunciar l'inici d'expedients sancionadors que podien culminar en multes de fins a 1,5 milions per l'incompliment de la mesura per part de diferents operadors, que han desplegat tot tipus de pràctiques per evitar-la.

La flexibilització proposada permetria, entre d'altres, que l'Ajuntament cobri el valor dels pisos enlloc que aquests quedin efectivament reservats. Els moviments socials han denunciat la connivència dels partits amb els "interessos" del lobby immobiliari per tombar una mesura que persegueix fer corresponsable el sector privat de l'emergència habitacional, ampliant el parc i fent-ho de manera equilibrada per tota la ciutat i no només als barris perifèrics.

D'altra banda, també amb Junts, els socialistes van obrir-se a una modificació del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), per permetre el lloguer d'habitacions per dies i també reobrir les llicències per nous hotels. En aquest cas, però, el PSC només es va abstenir, tot i que això va permetre la seva aprovació.

El PEUAT ha sigut un dels instruments emblemàtics dels comuns per combatre la pressió dels pisos turístics, amb les llicències congelades i el tancament de prop de 6.000 pisos il·legals. Amb aquest pas, sembla que Collboni senta les bases per la seva modificació.