L'extrema dreta a Balears: cada vegada més organitzada, cada vegada menys residual

Una matinada de juny, l'obra Presos polítics a l'Espanya Contemporània, de Santiago Sierra, va aparèixer plena de pintades. La seu de l'STEI –un dels sindicats més representatius del món de l'ensenyament i en defensa del català– i de l'Obra Cultural Balear (OCB) també es despertarien poc després plenes de pintades feixistes. Uns dies abans, a pocs metres de l'exposició de l'obra de Sierra, una paradeta reclama la fi del "pancatalanisme" a les Balears. En el mateix carrer on es troba la paradeta d'Actúa Baleares, s'hi troba normalment també la de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), que l'octubre passat va ser atacada i desmuntada per feixistes durant una manifestació "per la unitat d'Espanya". El comú denominador aquí no és el cèntric carrer de Sant Miquel, a Palma, sinó l'extrema dreta.

L'anticatalanisme ha tornat a posar l'extrema dreta balear en el mapa mediàtic i dels moviments socials. "No tenim grups organitzats que agredeixin i exerceixin violència, són llops solitaris. Però sí que podem parlar d'una extrema dreta organitzada a les Balears", asssegura David Pujol, membre de diversos moviments socials a Palma. Aquesta extrema dreta organitzada es reparteix, bàsicament, entre el partit fundat per Jorge Campos, Actúa Baleares, i altres grups que sorgeixen entre el gonellisme més anticatalanista i les mobilitzacions impulsades per la plataforma Mos Movem en contra del decret que regula el català com a requisit a l'àmbit sanitari per poder millorar la carrera professional.

Amb les polítiques contra la llengua catalana de l'expresident del govern balear José Ramón Bauzá, apunten fonts expertes, es va trencar un consens existent des d'inicis de la democràcia que va obrir "la capsa de crispacions" i va dur a un sector a radicalitzar-se. A aquestes frustracions s'hi ha sumat la situació que està patint Catalunya, que ha accentuat les reticències i odi que desperta qualsevol element amb regust a català en certs sectors.

Tanmateix, les cares visibles –i les no tant visibles– de l'extrema dreta illenca sempre hi han estat, tot i que sovint hi eren des dels marges o entitats marginals, des d'on sempre han intentat influir en el debat sobre el model lingüístic de les Balears. Les fonts expertes expliquen que, amb la situació sociopolítica actual, aquestes persones han optat per actuar com l'alt -right: intentar normalitzar els seus discursos mentre per altra banda estigmatitzen els de l'esquerra i el centre-dreta. El problema és, però, que la dreta alternativa se sol presentar amb un discurs renovador alhora que incendiari, sempre intentant llençar un missatge de l'estil millennial, un efecte que les formacions de les Balears no han sabut aconseguir de moment. Bàsicament, perquè encara no tenen clar a quin tipus de públic es dirigeixen.

Jorge Campos, l'home que volia empresonar Valtonyc

"A Campos se'l recordarà per ser l'home que va intentar ficar Valtonyc a la presó", explica Pujol. Aquesta frase escenifica el que les fonts expertes consultades apunten per una altra banda: que els tribunals són el nínxol mediàtic d'aquestes formacions. Com que Actúa Baleares no té representació parlamentària i les entitats afins no tenen cap altre discurs que el de l'anticatalanisme, aprofiten les denúncies per crear ressò mediàtic. Així, es dediquen a portar davant els tribunals el decret de català a la sanitat, les ajudes de les administracions locals al català o rapers.

Aquest posicionament, però, no té durada il·limitada. Com explica David Pujol, l'extrema dreta agafa el discurs que els hi resulta més útil per construir el relat. En el cas de les Balears, ha calat més l'anticatalanisme que el discurs antiimigració, però és un discurs que a llarg termini tampoc se sostindrà, apunten veus expertes.

El discurs d'odi, i programa polític, de Jorge Campos intenta anar més enllà i centrar-se en un relat més típic de l'extrema dreta: a banda d'assegurar que derogarà la Llei de normalització lingüística i el decret de mínims, també inclou al seu programa el retorn de les competències de sanitat i educació a l'Estat, una "Llei antiocupes" i desplega una sèrie de mesures racistes per "frenar la immigració irregular". Aquest programa serà el que Actúa Baleares compartirà amb Vox, amb qui es presentarà a les eleccions del 2019.

Les relacions d'Actúa Baleares amb empresaris i advocats

Tot i que pugui semblar que siguin secundaris en l'escena política balear, el cert és que el problema existeix. Tal com apunta Pujol, "és preocupant tot això perquè tot i que siguin residuals, van creixent". L'activista els defineix com una "amalgama de petits grups", uns petits grups que es complementen els uns amb els altres i que tenen suports polítics i empresarials importants. Sense anar més lluny, part de l'entorn més proper de l'expresident José Ramón Bauzá, com Pablo Pascual, que va ser la seva mà dreta durant el darrer congrés regional i que es va donar de baixa del PP per "discrepàncies ideològiques". Qui també té a prop és l'empresari Rafael Company, directiu del conglomerat d'empreses GE Business Club i molt proper també al cercle de Bauzá. Va ser el fundador d'un partit al que li va dir Clau Balear i en el qual l'exdiputada popular Aina Maria Aguiló hi va estar abans d'entrar al PP.

Aguiló, que el passat febrer es va donar de baixa del PP i que s'ha definit alguna vegada com a persona d'extrema dreta, ha intentat apropar-se a Ciutadans en primer lloc i després a Actúa Baleares, tot i que de moment no s'hi ha afiliat. Amb qui també té contactes l'exdiputada conservadora és amb l'advocat Carlos Barceló, que ha defensat, entre d'altres, l'excap de gabinet de Jaume Matas en el cas Palma Arena, els empresaris de l'empresa Minser al cas Minser o l'empresari Matthias Kühn.

En un reportatge publicat al setmanari El Temps s'assenyalen aquestes relacions i se n'apunten d'altres, com les que relacionen Barceló amb Jorge Campos o el nom de la seva companya de despatx: Idoia Ribas, que resulta ser també la vicepresidenta d'Actúa Baleares. Queda més que pal·lesa la relació entre el món de l'extrema dreta i la justícia, un unes illes on política i poder judicial quasi sempre han anat de la mà.

Les veus expertes apunten posen èmfasi en aquesta relació d'empresaris i advocats amb la formació de Jorge Campos i d'altres grups. "Acaba per ser una qüestió de classe", apunten. I és que mentre que tant l'extrema dreta tradicional com l'alt-right solen estar relacionades amb gent amb molt poder a les primeres files però amb classe obrera com a base sòlida. Els suports que ha aconseguit a les Balears provenen bàsicament d'una classe mitjana-alta, empresària en molts casos o terratinent en d'altres.

La germanastra de Societat Civil Catalana

Una d'aquestes empresàries és Úrsula Mascaró, propietària de Pretty Ballerinas i impulsora del moviment Mos Movem, que va sortir com a resposta a l'aplicació del decret de català a la sanitat i "per frenar la deriva independentista" a Balears. Aquesta "plataforma ciutadana" ha mutat fins a convertir-se en Societat Civil Balear, que s'autodefineix com a "germana" de Societat Civil Catalana però que, de moment, n'és germanastra.

Neixen en un context diferent i, de moment, utilitzen encara els arguments del gonellisme de voler "defensar la nostra llengua, cultura i identitat" i "per conservar les costums i tradicions illenques". És un moviment que diu que vol "sumar", que aposta pel bilingüisme i de vegades fins i tot pel trilingüisme, però que tenen la seva web únicament en castellà. Mascaró va sortir de primera línia, però a la junta directiva hi segueix el seu home, Dan Comas.

El president de Societat Civil Balear, Bartomeu Berga, és també el coordinador de la plataforma Salvem sa Feixina, dins la qual també hi havia l'antiga formació de Jorge Campos, Círculo Balear. Salvem sa Feixina vol mantenir en peu el monòlit erigit pel franquisme que hi ha a Palma i que està dedicat al creuer Baleares. El vicepresident n'és Álvaro Delgado, notari, articulista assidu a El Mundo i germà de l'exconseller més conegut de la legislatura passada: Carlos Delgado, l'home que va decidir fer-se una foto amb testicles de cérvol al cap.

Al voltant de Mos Movem han anat sortint altres grupuscles, com Convivencia Balear, format per l'exportaveu del moviment Manuela Cañadas. També neix Sociedad Cívica Balear i tornen a aparèixer entitats feixistes residuals com Grup d'Acció Balears o agafen una mica més de protagonisme d'altres entitats, com Valores en Baleares, la filial d'Hazte Oír a les illes.

El cert que, tot i que siguin més o menys les mateixes persones que es mouen dins els cercles d'extrema dreta, aquests cercles estan creixent. Tot i això, les fonts consultades apunten que podia haver-hi la possibilitat que es repetís a Balears l'escenari que es va donar als anys 80 al País Valencià i que semblava que podia tornar a donar-se després del passat 9 d'octubre. La raó: la gent organitzada aquí no té prou múscul polític.

Ara bé, l'extrema dreta ha vingut per quedar-se a les Illes, si més no a mig termini. Encara aprofiten el discurs anticatalanista i es comencen a organitzar al voltant del d'antiimigració i, tot i que la seva presència als mitjans és ínfima, a les xarxes socials i digitals afins tenen impacte. El gruix de persones que s'han mobilitzat al voltant de Societat Civil Balear i aliats són potencials votants d'Actúa Baleares, votants que abans anaven al PP o, més recentment, a Ciutadans. Ara, però, l'espectre de la dreta es fracciona una mica més.

Tot i no ser forts encara, als moviments socials ja s'ha plantejat el debat de si cal fer-los front o si val més seguir amb l'estratègia d'ignorar-los com s'ha fet fins ara. L'altra debat, pendent, és als mitjans, que tot i que no els hi donen espai per explicar els projectes, es fan ressò de les seves activitats a través de teletips i notes de premsa, publicant així el seu discurs sense qüestionar-lo. El debat està obert i el que cal, de moment, es parar-hi atenció.