L'esturió torna a nedar pel riu Ebre més de 50 anys després

Pas important per a la recuperació de l'esturió europeu (Acipenser sturio) a Catalunya i el conjunt de la Mediterrània. El projecte Life Migratoebre ha reintroduït 44 exemplars d'esturions al riu Ebre, on feia més de mig segle que s'havien extingit. S'han alliberat aquest dijous a l'assut de Xerta-Tivenys (Baix Ebre). "És un dia històric per a les Terres de l'Ebre, per al riu i per al projecte MigratoEbre", diu la directora l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), Norma Pujol, que lidera el projecte.

Els nous exemplars han vingut de França i han estat uns 20 dies aclimatant-se al centre aqüícola de l'IRTA de la Ràpita (Montsià). La previsió és que es quedin dos o tres anys al tram baix de l'Ebre, entre Tortosa i Deltebre. Després faran alguna intrusió al mar on es quedaran a viure una dècada, sempre dins de la plataforma continental, a cinquanta o cent metres de la costa. Quan comenci l'etapa reproductora, tornaran del mar al riu a reproduir-se.

Els exemplars van ser traslladats l'1 de desembre a la Ràpita des del centre experimental de l'INRAE de Saint Seurin-sur-l'Isle, a Nova Aquitània, França. Tenen un any i mig de vida i fan poc més de 20 centímetres. Els últims dies els han aclimatat al centre de l'IRTA, i els han col·locat els xips d'ultrasons per fer-ne el seguiment, que faciliten també els sensors que estan instal·lats al riu Ebre.

Com ha detallat el coordinador científic del projecte, Marc Ordeix, "si sobreviuen a la dura vida del riu", aquests peixos poden arribar a mesurar uns dos metres, pesar un centenar de quilos i viure 100 anys o més. "Tenen una vida de l'estil de l'espècie humana. No es reprodueixen fins als 15 o 16 anys", ha apuntat el científic.

Ordeix ha detallat que els primers exemplars formen part de la prova pilot "que obliga a fer el conveni amb l'estat francès" per veure si s'adapten. "S'adaptaran perquè és un riu que ecològicament està bé, hi ha molt aliment, igual o més que el Garona, que és d'on venen", ha assegurat el coordinador de MigratoEbre. Des de França ja s'han reservat cinquanta exemplars més per portar-los l'any que ve i soltar-los de nou al riu Ebre.

Més de 50 anys sense esturió

L'esturió va desaparèixer a mitjans del segle XX a conseqüència de la sobreexplotació pesquera, igual que en altres rius del Mediterrani. Una altra de les causes de la seva extinció al riu Ebre fou la construcció de barreres als rius on habiten, que han limitat la seva biologia i reproducció. Són coneguts per la fabricació del caviar, però també una de les espècies de vertebrats més antigues que viuen al planeta: varen aparèixer a l'època dels dinosaures.

La importància de la rampa de peixos 

Les obres de la rampa de peixos a l'assut de Xerta-Tivenys també s'han iniciat aquest mes de desembre. Tindrà una longitud de 236 metres, una amplada útil de 8 metres i un pendent de 2,7%, esdevenint la més gran de Catalunya. Les obres són "necessàries per finalitzar la connectivitat ecològica" de la part baixa del riu Ebre després d'haver executat l'any 2017 la rampa de peixos a l'assut d'Ascó. Facilitarà la reproducció de les espècies migradores, i les que necessiten anar riu amunt per reproduir-se.