L'escola inclusiva no arrenca, tot i l'increment de fons destinats

El nombre d'alumnes amb necessitats de suport educatiu ha crescut de 28.299 el curs 2019/2020, a 35.910 el curs 2023/2024, segons dades del Departament d'Educació. Un increment que denota, sens dubte, la realitat cada vegada més complexa que es viu a les escoles i instituts públics de Catalunya.

"En una classe de 25 o 30 alumnes hi ha molta diversitat i el docent es troba sol i no arriba. Hi ha molta frustració, sobretot quan ha d'assumir tasques sanitàries que no li pertoquen", explica Dani Turón, professor i coordinador del grup de treball d'educació inclusiva del sindicat USTEC. Més enllà de la manca de vetlladors i de recursos per a l'educació inclusiva, les entitats i les famílies reclamen la incorporació de més infermers i professionals de la salut als centres públics catalans.

L'octubre de 2017, la Generalitat va aprovar el decret de l'escola inclusiva, que establia que tots els alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) havien d'escolaritzar-se en centres ordinaris durant l'etapa obligatòria, excepte en els casos en què les famílies sol·licitessin un centre d'educació especial per discapacitats greus.

L'increment del pressupost previst en actuacions del decret des del curs 2017/2018 fins al 2020/2021 havia de ser de 142 milions. I malgrat que no es va arribar a la xifra fixada ―es van invertir 117,5 milions―, el Departament d'Educació va assegurar que l'increment real de despesa en educació inclusiva en quatre anys, més enllà del decret, havia estat de 264 milions. Així ho recorda a Públic la nova directora general d'Educació Inclusiva, Susana Tarapiella, que fa una valoració "positiva" del desplegament normatiu i de recursos malgrat admetre que queda molt camí per recórrer.

En el curs 2023/2024 es van invertir 590,5 milions en educació inclusiva, segons el Departament

Si analitzem la inversió anual en educació inclusiva des de llavors, Tarapiella afirma que hi ha hagut un "augment progressiu": mentre que en el curs 2017/2018 es van destinar 359,7 milions, en el curs 2023/2024 la xifra va ascendir fins als 590,5 milions. Uns recursos que, en principi, han servit per contractar monitors (vetlladors) i personal d'atenció educativa. Així doncs, si el pressupost ha anat creixent, en paral·lel amb l'augment d'alumnes amb necessitats, per què persisteix el malestar entre el professorat i les famílies?

La resposta és senzilla: l'escola inclusiva "és l'escola de tots", i encara manquen recursos per garantir una "bona atenció" a cadascun dels estudiants, assevera Turón. Per la seva part, Víctor Saura, docent, periodista i membre de la Plataforma Ciutadana per a una Escola Inclusiva, argumenta que "l'increment de recursos es nota poc perquè la complexitat de l'alumnat ha augmentat molt". Ambdós coincideixen que només baixant les ràtios de les aules ja milloraria molt l'atenció.

La manca de vetlladors és només "la punta de l'iceberg" 

Una de les queixes que ha ressonat amb més força en els darrers temps és la manca de vetlladors escolars. Es tracta d'un perfil professional que vetlla per garantir l'autonomia dels alumnes amb NEE ―sobretot pel que fa a mobilitat, higiene o alimentació― i per facilitar la seva participació amb la resta de companys en situacions d'aprenentatge. Aquests vetlladors no són propis d'Educació, sinó que estan subcontractats per mitjà d'una empresa privada i, per tant, les hores repartides depenen del pressupost invertit. 

Segons Tarapiella, "els Serveis Territorials són els encarregats de fer la distribució d'hores setmanals a cada un dels centres". Aquestes hores, continua, "parteixen de la valoració que fa l'EAP [Equip d'Assessorament i orientació Psicopedagògic] de la necessitat de suport complementari en el context educatiu per a l'alumnat amb NEE". Davant les reclamacions de les famílies afectades, la directora general aclareix que "el monitoratge de suport és un recurs de centre, no de l'alumne", i que els centres han de poder atendre els estudiants sense ell, que només és un "suport addicional que se suma a la resta de recursos" disponibles. 

Hi ha un malestar creixent entre les famílies per l'atenció sanitària dels alumnes amb NEE en horari escolar

Turón explica que "cada any hi ha rebombori amb les vetlladores", però que això és només "la punta de l'iceberg", perquè els centres "haurien de tenir molts altres recursos, com poden ser professionals d'educació especial o d'infermeria". En aquest sentit, lamenta que hi ha alumnes que pateixen malalties complexes cròniques que no reben l'atenció adequada i assevera que als docents "no els pertoca fer funcions sanitàries perquè no són especialistes".

Coincideix amb aquest raonament Víctor Saura, que assegura que "el que crea més malestar és tot allò relacionat amb l'atenció sanitària dels alumnes en horari escolar". Turón diu que tampoc s'han de capacitar els vetlladors per fer determinades cures i que les famílies, "si creuen que no hi ha prou recursos a l'escola ordinària pública, acabaran portant als seus fills a la privada, que no està a l'abast de tothom, o a una escola especial".

De fet, segons les dades proporcionades a Públic pel Departament, hi ha hagut un augment de matrícules d'infants amb NEE en centres d'educació especial: hem passat d'11.005 alumnes el curs 2021/2022 a 11.464 el 2022/2023, fins a 12.286 el 2023/2024. Tarapiella atribueix aquest ascens a "diversos factors", entre els quals destaca que "els centres d'educació especial sovint ofereixen recursos adaptats a la realitat de cada infant i jove, permetent-los desenvolupar-se en un entorn que s'ajusta millor a les seves necessitats". La directora general no s'ha pronunciat sobre la reivindicació d'infermeres escolars. 

Mesures per fomentar l'escola inclusiva

Com a mesura per pal·liar el malestar de les famílies, Saura reivindica l'obertura de la Unitat d'Atenció a les Famílies i Suport a la Inclusió Educativa, que es va posar en marxa el febrer passat. Diu que és un lloc on "parlar amb un interlocutor directe", que pot fer d'intermediari entre els pares i l'administració. 

Tarapiella revela que fins al moment s'han atès més de 610 casos, "la majoria dels quals estan relacionats amb la implementació de mesures i suports a l'aula, normativa o protocols d'actuació, entre altres". Així mateix, recorda les paraules de la consellera d'Educació, Esther Niubó, en una roda de premsa del setembre, on confirmava la consolidació de la Unitat com un "recurs essencial per a l'acompanyament especialitzat" en aquest 2024/2025. 

En aquest sentit, Tarapiella afirma que cal seguir treballant prenent com a referència les propostes efectuades per la Taula de Participació per a un Sistema Educatiu Inclusiu (TAPSEI). Entre altres línies estratègiques que s'han traçat, la Generalitat pretén impulsar mesures i "suports universals", com per exemple a través de les "dinamitzadores d'educació inclusiva"; incrementar el nombre de centres que disposen de "recursos intensius" o consolidar i ampliar la coordinació amb altres departaments com el de Salut i Drets Socials.

Pel que fa a les perspectives de Turón respecte al nou Govern, afirma que encara "estan engegant motors" i que caldrà veure com "respira" el nou Departament. "Abans de les eleccions, Illa deia que l'educació havia de tenir un millor finançament. Són milions d'euros que s'han deixat d'invertir des de fa molts anys", afegeix. Saura, per la seva part, diu que la consellera Niubó, quan era a l'oposició, va impulsar una Comissió d'Estudi sobre la Inclusió al Parlament i que, de moment, confia en la seva "sensibilitat" amb l'assumpte.

*El telèfon de contacte per WhatsApp de la Unitat d'Atenció a les Famílies i Suport a la Inclusió Educativa és el +34 677 281 758 i el correu, inclusivaatencio.educacio@gencat.cat.