L'emergència social i la inflació pressionen un tercer sector ja ofegat econòmicament

Les entitats socials han llançat un crit d'alerta per la difícil situació econòmica que travessen. L'empitjorament de l'emergència social i la inflació són dos factors que han posat contra les cordes un sector que atén 1,5 milions de persones a Catalunya i que comença a plantejar-se no agafar nous usuaris.

La primera en fer pública la situació ha sigut la Fundació Arrels, que adverteix que de moment ja han atès més persones sense llar que en tot el 2021 mentre que els costos d'alguns equipaments i projectes s'han duplicat, i reclamen el suport de la ciutadania. "Per primer cop en molts anys, estem valorant no atendre noves persones que també ho necesiten", afirmen en un comunicat.

Els costos d'alguns serveis d'Arrels s'han duplicat

Arrels atén persones sense llar en un conjunt de programes i equipaments, entre els quals un centre obert, pisos o atenció al carrer. L'encariment de les factures elèctriques és un dels responsables dels sobrecostos que ha d'afrontar. El setembre, l'IPC es va situar al 8,5% a Catalunya, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Les dificultats per accedir a l'habitatge i les crisis econòmiques successives han provocat, a més, un augment continuat dels seus usuaris. Des del 2008, les persones que dormen al ras a Barcelona han augmentat un 87%, i de 600 i escaig han passat a 1.231 persones en l'últim recompte, del juny de 2022. La Fundació reivindica que cada any creixen els usuaris atesos, de manera que han anat ampliant els seus serveis. "El nombre de persones sense llar que atenem des d'Arrels augmenta cada any perquè la necessitat també augmenta". Entre gener i octubre de 2022, ja han atès 2.144 persones, més que en tot el 2021.

Aquesta situació no és exclusiva d'Arrels, ja que l'encariment dels costos afecta un sector que porta anys reivindicant més recursos públics. Fonts de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya reconeixen que les entitats estan fent un "esforç econòmic molt important" davant de factures que poden arribar a triplicar el cost de l'any passat, especialment pel que fa a l'electricitat, el gas i els aliments. És una situació "difícil de sostenir" però davant de la impossibilitat d'abaixar persiana i desatendre milers d'usuaris, reclamen "mesures urgents per cobrir un sobrecost que a hores d'ara no està cobrint ningú".

L'encariment dels transports i els aliments ja va provocar fa uns mesos que el Banc dels Aliments i altres entitats que reparteixen menjar haguessin de reduir en més d'un 12% la quantitat de productes que distribueixen "per persona i mes", segons Lluís Fatjó-Vilas, president de l'organització.

Càritas ha augmentat un 47% les ajudes directes per pagar l'habitatge i el menjar

Càritas és una altra de les entitats que ha notat l'impacte de la inflació en la seva activitat. A més de l'augment de costos, cada cop els arriben més persones que necessiten ajuda per pagar l'habitatge i també el menjar. En el primer semestre de 2022, han augmentat un 47% les ajudes econòmiques directes per aquests dos elements. "Estem sostenint la situació, però farem una campanya perquè per donar resposta necessitarem més suport", explica a Públic Miriam Feu, responsable d'anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona.

Per ara, l'organització no es planteja no atendre a nous usuaris perquè, assegura, molts cops són l'últim recurs de les persones que hi arriben. "Ens és molt difícil tancar la porta a algú que no té més alternatives", lamenta Feu. Tot i això, una de les principals preocupacions de l'entitat és no poder donar resposta a l'emergència habitacional, que veuen com s'està agreujant: "Necessitem una administració forta que hi doni resposta".

Les demandes: pressupostos i una llei pròpia

Els pressupostos de la Generalitat pel 2023 podrien donar una mica d'aire a les entitats, per això reclamen, en primer lloc, que n'hi hagi. A mitjans d'octubre, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social ja demanava al Govern i els partits polítics que "actuïn amb responsabilitat" per aprovar uns pressupostos "absolutament indispensables per donar resposta a la pobresa sobrevinguda, crònica i enquistada". 

Reclamen que els pressupostos actualitzin unes tarifes congelades des de fa 12 anys

Una de les demandes és que els pressupostos, a més de destinar més inversió en polítiques socials, millorin el finançament dels serveis que ofereixen les entitats i que denuncien que tenen els preus congelats des de fa 12 anys. Arran de l'aprovació dels comptes per a 2022 ja van posar sobre la taula que hi havia un "infrafinançament crònic arrossegat des de les retallades dels anys 2010 i 2012 que no s'han recuperat" i exigien 180 milions d'euros per corregir aquest greuge.

Una altra de les reivindicacions és un pla per avançar cap a l'equiparació de les condicions laborals dels 100.400 professionals que treballen per les entitats, davant dels que ho fan directament per l'Administració.

D'altra banda, l'aprovació de la Llei del Tercer Sector Social, actualment en tràmit al Parlament, serviria per posar les bases a una "normativa específica" que reguli la seva relació amb l'Administració i permeti consolidar la seva tasca. La Confederació recorda que altres territoris com el País Basc, Extremadura, les Illes Balears, Castella la Manxa i Castella i Lleó ja en tenen una de pròpia.