L'elevada rotació dels docents perjudica més l'alumnat dels centres educatius d'alta complexitat

El 53% del professorat als centres educatius de màxima complexitat de Catalunya ha estat substituït en cinc anys (2018-2023). Així ho constata una enquesta a 852 docents i 155 membres d'equips directius elaborada per la Fundació Bofill i presentada aquest dimarts al Hub Social Barcelona. 

Es tracta d'una xifra lleugerament superior a la de resta de centres catalans de la mostra, amb un 50% de rotació. No obstant això, segons el Catedràtic de Sociologia de la UAB i director de la recerca, Antoni Verger, "la inestabilitat perjudica especialment l'alumnat en centres vulnerables, amb més necessitat de vincle, professionals de referència i suports estables".

L'estudi, que recull per "primera vegada la veu del professorat sobre polítiques educatives", ha triat una mostra representativa de 78 centres de primària i secundària públics i concertats. A través de l'enquesta i de 68 entrevistes en profunditat, s'evidencia "la manca de temps, estabilitat i instruments útils d'avaluació que experimenten els centres d'alta complexitat". "Manquen condicions bàsiques —suport, acompanyament, recursos, temps i estabilitat— per acomplir les seves principals preocupacions i fer millores", ha afegit Verger.

Per aquest motiu, i amb la voluntat de consolidar els projectes en aquesta mena de centres i de dotar-los de més autonomia, l'estudi desplega set línies d'actuació. Entre altres propostes, es recomana incentivar la formació i el reconeixement dels professionals educatius, reduir una hora de càrrega lectiva del professorat —que es pot dedicar a la preparació d'activitats a l'aula o a la coordinació amb altres docents— o finançar per fórmula, és a dir, repartir els recursos tenint en compte les característiques i particularitats dels centres.

Un 30% dels centres públics són d'alta complexitat

A Catalunya hi ha 350 centres públics educatius de màxima complexitat i 310 d'alta complexitat, que en conjunt representen un 28% del total de centres públics del territori. Bona part de l'alumnat que hi estudia és migrat, es troba en situació de vulnerabilitat social i presenta dificultats d'aprenentatge. Tot plegat sovint es tradueix en un baix rendiment acadèmic i en abandonament escolar. La situació es veu agreujada pel nombre creixent d'alumnes que s'incorporen al sistema per "matrícula viva", és a dir, un cop ja ha començat el curs. Segons la Fundació Bofill, durant el curs 2024-2025 s'hi han incorporat 74.328 estudiants.

En un context de "davallada de resultats i enquistament de les desigualtats", els centres d'alta complexitat reclamen més recursos per millorar l'aprenentatge i el benestar de l'alumnat. De fet, segons l'enquesta, el 85% del professorat que hi treballa "vol plena autonomia per decidir els criteris d'avaluació i els mètodes d'ensenyament", és a dir, que vol "continuar innovant-lo i personalitzant-lo". "Les condicions d'educabilitat en entorns vulnerables són molt pitjors i obtenir els mateixos resultats que en un altre centre requereix molts més recursos econòmics i professionals", ha alertat el president de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

D'acord amb l'estudi, l'aposta del professorat i les direccions dels centres més complexos per a la millora de l'aprenentatge és "indubtable". Aquesta voluntat, però, els suposa una càrrega afegida: mentre que el 35,5% dels centres de baixa complexitat expressen "pressió" per obtenir bons resultats en les proves de competències, el percentatge augmenta 11 punts (46,4%) en el cas dels centres on hi ha més vulnerabilitat social. "La distribució equitativa de recursos és una qüestió de justícia social i una condició imprescindible per a la millora global del sistema educatiu", ha assegurat Verger.

Relacionat amb aquest tema

Entitats i sindicats engeguen una plataforma en defensa de l'escola pública i contra tancar grups

Públic

Com consolidar els projectes als centres complexos?

L'estudi elaborat per la Fundació Bofill ha traçat set eixos per revertir la manca de recursos i polítiques estables en els centres complexos. A banda dels esmentats anteriorment —més formació per als docents, reducció de les hores de docència i finançament per fórmula—, els experts proposen "facilitar l'intercanvi d'experiències i treball des del territori", que es doblin les "ràtios d'inspecció educativa" en aquests centres, que s'incrementi el suport administradiu per alliberar els docents i directius de tasques de gestió i que es dissenyi un marc d'avaluació "útil i sostenible" per a tot el sistema. Això implica proves diagnòstiques adaptades a les necessitats dels centres.

Amb tot, Palacín ha reiterat que es tracta d'un repte "urgent" que requereix un abordatge profund i documentat amb "la recerca d'equips qualificats". "En un moment d'auge de populisme i demagògia que criminalitza la immigració, calen equips experts per detectar quines polítiques es necessiten, però també quins són els resultats de males polítiques que s'han dut a terme prèviament", ha conclòs.