L'augment del cabal ecològic del riu Foix ajudaria a evitar inundacions, segons els experts

Els aiguats de dissabte i les nefastes conseqüències del desbordament del riu Foix a Cubelles (Garraf) ha posat la situació del pantà i del riu en el punt de mira. L'empresa encarregada de la gestió mediambiental de la desembocadura per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles fa una crida a "repensar" el futur de la presa i a una "anàlisi profunda" sobre la utilitat del pantà, ubicat a Castellet i la Gornal (Alt Penedès).

A curt termini, el responsable de Klimetica, Aron Marcos, assegura que és urgent augmentar el cabal ecològic del riu. Segons els experts, la mesura té efectes positius des del punt de vista mediambiental, perquè afavoreix la biodiversitat, però també de seguretat: "És molt important que pel riu hi baixi aigua de manera permanent i hi hagi un ecosistema, perquè això també ajuda a evitar inundacions", defensa la font a ACN.

Per Marcos, la utilitat del pantà és més aviat escassa. La contaminació fa impossible l'ús de l'aigua per al consum humà i tampoc hi ha cap central hidroelèctrica que se n'aprofiti: "Té un únic ús que és agrícola i, a més, molt petit". Per contra, la retenció de l'aigua té altres efectes negatius, com és la sequedat del riu en el seu darrer tram fins a Cubelles. Si no baixa aigua pel riu tampoc hi baixa sediment i això provoca que les platges "retrocedeixin".

D'altra banda, al terme municipal de Cubelles, el pas del riu Foix es percep per part de la població més com una riera que no pas com un riu, justament per la seva manca d'aigua. Això provoca que la gent s'hi passegi o s'habilitin passos per a vehicles. "Però no és una riera, és un riu sec, que és més perillós", alerta el responsable de Klimetica.

Creu que els aiguats han d'ajudar a donar un impuls definitiu a un replantejament i un canvi de mirada de les administracions sobre el riu, la presa i el pantà. "Els pantans també tenen una data límit", avisa Marcos. En el cas del Foix, es tracta d'un pantà amb "molt poca capacitat" d'acumular aigua. A més, "no té la capacitat d'obrir les comportes" per desaiguar grans quantitats en cas de necessitat per manca d'ús i de manteniment al llarg dels anys.

 L'augment del cabal ecològic  

Entretant no s'afronta aquest debat a gran escala, Marcos proposa mesures a curt termini per avançar en el canvi de paradigma. De fet, el pla de gestió de la desembocadura del Foix ja situa l'augment del cabal ecològic com a fita perquè l'espai es pugui desenvolupar amb més riquesa, sorgeixin noves espècies i pugui créixer el bosc de ribera. 

El cabal ecològic actual és d'entre 37 i 57 litres per segon, una dada que es va fixar el 2018 i que, segons Marcos, és "insuficient". Tot i que "el riu no té aigua", aquest canvi ja va suposar en el seu dia una "explosió de biodiversitat" a la desembocadura, que es comença a desenvolupar de manera més ràpida que a la resta del riu.

Pel que fa a les darreres inundacions, els responsables de Klimetica asseguren que amb un cabal ecològic més gran, la presa tindria també menys aigua acumulada i "potser podria haver retingut molt més" del que ho va fer dissabte. Segons Marcos, el mateix riu, en unes altres condicions, hauria ajudat a frenar la velocitat de l'aigua.

La resposta de l'ACA

Per la seva part, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) explica que el cabal que s'allibera és el que fixa la planificació hidrològica actual, vigent des de 2008, I que ara es comencen a revisar per al període 2028-2033. El cabal màxim a la capçalera va superar els 400 m³/s durant l'episodi i la presa en va retenir la meitat, frenant la quantitat d'aigua que va arribar a Cubelles. Dissabte l'embassament estava al 79%, però amb les puges es va omplir i va començar a alliberar aigua pel sobreeixidor.