L'auge de Vox no donarà majoria absoluta a la dreta, però impedirà que governi el PSOE a l'Estat

Com que tots els mitjans de comunicació, els polítics i els comentaristes no fan més que parlar de Vox, després del seu inesperat enlairament meteòric a Andalusia, els sondejos d'opinió estan disparant fins a extrems inversemblants les expectatives del partit de Santiago Abascal en unes eleccions generals anticipades. No obstant, si Pedro Sánchez convoqués ara les urnes, ni la formació ultra obtindria desenes de diputats, ni la dreta superaria de carrer la majoria absoluta, com vaticinen algunes enquestes.

Almenys, aquestes són les estimacions del gabinet demoscòpic Key Data, després d'avaluar i ponderar tots els sondejos efectuats fins a la data després de les autonòmiques andaluses. L'hemicicle resultant d'aquest pronòstic -reflectit a l'inici d'aquest article- seria el d'un Congrés fragmentat en el qual ni els tres partits dretans sumarien una majoria absoluta de diputats, ja que es quedarien a tres escons dels 176 necessaris, ni l'aliança de l'esquerra amb els nacionalistes que va impulsar la moció de censura contra Rajoy l'aconseguiria aquest cop, encara que per un sol vot.

La fragmentació parlamentària quedaria ben palesa en el fet que els socialistes se situarien en primer lloc amb pràcticament el mateix nombre de vots (uns 5,4 milions) que els que van obtenir en els comicis de 2016, aconseguint 101 escons enfront dels 85 en què es van quedar llavors, per obra i gràcia de la llei electoral. En canvi, tots els altres partits pujarien o baixarien notablement respecte a l'última cita amb les urnes per escollir els diputats del Congrés, tal com es pot apreciar en la següent taula comparativa:

Vox obtindria els seus escons en només sis comunitats

En aquesta taula s'aprecia perfectament que una formació com ERC, amb participació exclusiva en una sola comunitat autònoma (Catalunya), pot obtenir el mateix nombre d'escons (11) que Vox -que es presenta a tot el territori espanyol-, amb força menys de la meitat dels vots. Perquè en la major part de les circumscripcions (uniprovincials) el partit ultra d'Abascal no aconseguiria obtenir el nivell suficient per arrencar un escó i la seva representació parlamentària quedaria circumscrita a uns pocs bastions electorals.

En aquest cas, segons aquesta última onada de l'Observatori Continu de Key Data per a Público, Vox centraria el seu èxit a Madrid -on trauria cinc diputats a les Corts-, Andalusia -amb altres dos escons- i quatre comunitats: Castella i Lleó, el país Valencià, Múrcia i Aragó, en les que obtindria un parlamentari en cadascuna d'elles. En les altres, els seus vots quedarien descartats per la Llei d'Hondt.

Un panorama que no permet augurar un salt quantitatiu proporcional a les dades percentuals d'intenció de vot que reflecteixen les enquestes perquè -a diferència dels que va passar amb Podemos quan va concórrer amb els seus confluències en diferents autonomies- el seu suport electoral serà ínfim en les comunitats on la seva proposta d'acabar amb l'Estat autonòmic és totalment indigerible, des de Catalunya, Euskadi i Galícia, fins a Navarra, Canàries o Balears.

A més, Abascal colliria els seus vots en els grans graners del PP -en el que va militar durant dues dècades-, i té molt difícil prendre-li escons en els feus de Pablo Casado... excepte Castella i Lleó, on la seva alta quota total de 31 diputats li permet apoderar-se d'alguna resta tot i quedar en tercer lloc.

Per comunitats, la distribució d'escons per a cada partit quedaria, segons les estimacions de Key Data, com mostra el següent gràfic interactiu (passant el cursor sobre les barres apareixen les xifres parcials):

En aquest gràfic també es veu com el PP perd la seva posició hegemònica en totes les comunitats que en un passat va dominar, a causa de la fragmentació de la dreta en tres partits i de la sagnia de vots populars cap a Ciutadans i Vox.

Dels 2,7 milions de vots perduts pel PP, 1.250.000 anirien a Ciutadans i  uns 750.000 a Vox

De l'estudi de les transferències de votants estimades per Key Data es pot veure que dels 2,7 milions de votants de Rajoy el 2016 perduts en aquest període, 1.250.000 anirien a parar a la formació d'Albert Rivera i uns altres 750.000 caurien en mans del partit d'Abascal.

Així que aquests dos partits emergents es nodreixen bàsicament de la descomposició del PP, per molt que en el sobtat sorgiment de Vox tinguin un cert paper els desencantats d'altres partits. Per exemple, 150.000 dels enquestats que afirmen ara donar suport a Abascal diuen que van votar abans per Pablo Iglesias, encara que això només equival al 3% dels electors que van dipositar la paperetes d'Unidos Podemos el 2016.

Igualment, els 90.000 votants que es passarien de les files de Rivera a les d'Abascal equivalen també al 3% dels que van donar suport a Ciutadans en les anteriors eleccions generals. I els 140.000 electors socialistes que ara diuen que votarien Vox suposen el 2,6% dels vots que va obtenir el PSOE el 2016.

Així que no hi ha dubte que el fenomen de Vox es deu a una escissió pura i dura del sector més ultramuntà que sempre va niar en el PP i que ara s'escapa cap a l'extrem dels nostàlgics de l'autoritarisme tradicionalista.

I, pel que fa a les possibilitats que PSOE i Ciutadans s'aliessin en un suposat centre social, resulta que tampoc sumarien més que 172 escons, exactament la mateixa xifra que la resultant de PP + Cs + Vox.

Sembla que l'electorat està disposat a deixar els polítics davant el dilema de negociar per fi acords amb els seus rivals o trobar-se amb una ingovernabilitat absoluta.