L'Audiència Nacional absol Trapero i la cúpula dels Mossos en l'1-O

Ho apuntaven diversos rumors les darreres setmanes i s'ha confirmat aquest dimarts al vespre: l'Audiència Nacional ha absolt el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula del cos durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 de qualsevol delicte. Segons ha avançat la Cadena SER, la secció primera de l'Audiència Nacional ha absolt Trapero per la majoria dels vots del delicte de sedició que li atribuïa la Fiscalia, que demanava una condemna a 10 anys de presó, i tampoc s'ha contemplat com a alternativa el delicte de desobediència que hauria comportat una pena d'inhabilitació, com havia plantejat el ministeri públic. També han estat absolts la intendent Teresa Laplana i els aleshores caps polítics del cos policial: César Puig, secretari general d'Interior, i Pere Soler, director general dels Mossos. 

La sentència es comunicarà a les parts dimecres al matí, però ha transcendit unes hores abans. La decisió, que no s'ha pres per unanimitat -la presidenta de la sala ha emès un vot particular discrepant-, arriba després que el tribunal no hagi considerat acreditat que Trapero i la cúpula dels Mossos l'octubre del 2017 intentessin impedir o dificultar el compliment de les ordres dels tribunals per intentar aturar el referèndum de l'1-O. Segons el particular relat de la Fiscalia, la cúpula del cos havia actuat en connivència amb els membres del Govern per tal de culminar el projecte independentista, una versió que no ha comprat el tribunal.

Durant el judici, Trapero va negar que desobeís el mandat dels tribunals que van intentar aturar l'1-O i, de fet, va explicar que preveia detenir l'aleshores president del Govern, Carles Puigdemont, si proclamava la independència i així li ordenava la justícia. El judici, celebrat a l'Audiència Nacional, es va veure interromput per l'esclat de la pandèmia i en les conclusions finals la Fiscalia va rebaixar les peticions de condemna i, de fet, va canvia els delictes, obviant la rebel·lió per passar a acusar als quatre de sedició. Per a Puig i Soler demanava deu anys de presó, com per a Trapero, mentre que la petició per a Laplana era de quatre anys.