L'ampliació de l'aeroport i la seva governança marcarà la relació del Govern d'Illa amb ERC i Comuns en el nou curs polític
L’Executiu català vol tirar endavant el projecte expansiu, que afecta diverses zones naturals, sense passar pel Parlament, i això pot complicar les relacions amb els seus socis d'investidura i fer inviables els pressupostos de la Generalitat, tot desestabilitzant la legislatura

Barcelona-
Tot apunta que el curs polític a Catalunya serà intens. Salvador Illa afronta un any clau per poder estabilitzar el seu lideratge al capdavant del país, i això passa per acabar d'ancorar el suport dels seus socis d'investidura, ERC i Comuns. Per, entre d’altres coses, poder aprovar els seus primers pressupostos. Però sembla que el camí no serà fàcil, i més quan el Govern del PSC ha anunciat que vol tirar endavant el projecte d’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, que no compta amb el suport ni d’ERC ni dels Comuns.
El president de la Generalitat va anunciar a principis de juliol un acord entre el Govern, AENA i el Ministeri de Transports i Infraestructures per invertir-hi 3.200 milions d’euros, incloent-hi la creació d’una nova terminal per vols intercontinentals i l'allargament d'una de les pistes centrals de l’aeroport. Per al PSC aquest és un dels projectes estrella de la legislatura, amb l’objectiu de fons de “recuperar el lideratge econòmic de Catalunya”, una de les prioritats del president Illa. Des de l’Executiu es parla de crear un “hub intercontinental” per tenir un aeroport “del segle XXI”.
La polèmica mediambiental
El comitè d’experts que s’ha ocupat de dibuixar la proposta del Govern ha volgut parar atenció en l’aspecte mediambiental, una de les grans polèmiques del projecte d'ampliació de l'aeroport. L’agressió a la reserva verda del delta del Llobregat a les llacunes de la Ricarda i la del Remolar, i en general, l’impacte ecològic, és un dels grans punts de discussió amb els socis d'investidura: “Es guanyen més de 250 hectàrees d’espais renaturalitzats, que significa multiplicar per deu la superfície afectada mediambientalment per l’allargament de la pista”, defensava Illa el dia en què va anunciar la proposta. Tot i que és un projecte a mig termini (les obres començarien al 2030), els partits miren amb recel la proposta i marquen posicions per poder incidir-hi de cara a les negociacions pressupostàries que s’haurien d’activar en pocs dies.
ERC ja ha deixat clar que no avalarà cap ampliació que impliqui destrossa mediambiental. Els republicans ja es van enfrontar en el passat a AENA i al Govern espanyol per un projecte similar que també incorporava l'ampliació de la pista sobre la Ricarda. Tot i que Junts va acordar tirar-lo endavant quan encara estava al Govern, el llavors president del a Generalitat, el republicà Pere Aragonès, el va aturar. Des d'ERC insisteixen que “Catalunya no pot aspirar a ser un país del segle XXI mitjançant la destrucció de zones naturals protegides”. A més, veuen en aquesta operació una manera del PSC de reforçar la seva aliança amb el Govern estatal i amb els grans poders econòmics, una estratègia que xoca frontalment amb la seva idea de desenvolupament sostenible i equilibrat.
ERC posa sobre la taula la governança i el PSC s'obre a negociar
Els d’Oriol Junqueras no volen donar al PSC una victòria fàcil en un assumpte que, a més, toca fibres sensibles dins l’independentisme: la relació amb l’Estat i la dependència d’AENA a l’hora de decidir les grans infraestructures aeroportuàries. De fet, ERC posa l'accent en canviar la governança dels aeroports catalans per "treure AENA de l'equació" i fer que la Generalitat i altres institucions catalanes tinguin tot el poder de decisió sobre la infraestructura aeroportuària, també la del Prat.
Un canvi en la governança que algunes fonts apunten que el Govern d'Illa s'obriria a negociar aquest qüestió i ja hauria començat a parlar amb Esquerra. Però de ben segur, el canvi en el control dels aeroports catalans tindrà l'oposició de l'aparell estatal, com és el cas d'AENA. Els republicans creuen que primer s'ha d'afrontar aquesta qüestió abans d'entrar a perfilar qualsevol projecte d'ampliació.
Una línia vermella pels Comuns
Els Comuns, per la seva banda, també han aixecat la veu contra l’ampliació. La formació de Jéssica Albiach ha convertit la batalla contra l'ampliació de l’aeroport en una de les seves banderes polítiques. Defensen que “no té sentit ampliar pistes quan Europa està demanant reduir emissions i limitar vols de curt radi”. El seu relat connecta amb els moviments ecologistes i amb una part de l’electorat jove metropolità, que veu amb escepticisme els grans projectes faraònics i que reclama un altre model de mobilitat i desenvolupament econòmic. El veto dels Comuns sembla absolut i posa Illa en una situació incòmoda: si vol comptar amb el seu imprescindible suport als pressupostos, haurà de cedir en algun punt o bé oferir contrapartides molt significatives.
A més, hi ha un altre element clau que amenaça de complicar encara més el projecte: la Unió Europea ja ha advertit que no avalarà cap ampliació de l’aeroport si abans no s’han executat les compensacions ambientals acordades l’any 2002, quan es va allargar la tercera pista. Aquelles mesures, que havien de servir per preservar i restaurar espais naturals de l’entorn del delta del Llobregat, mai s’han desplegat del tot i segueixen pendents dues dècades després. Aquesta via europea, que també han posat sobre la taula els Comuns, podria esdevenir un obstacle jurídic i polític de primer ordre, ja que situa el Govern en la tessitura d’haver de complir deutes mediambientals antics abans de poder plantejar nous creixements de l'aeroport.
Una imposició pot ser contraproduent pel PSC
Així doncs, el projecte estrella del PSC amenaça de convertir-se en un obstacle majúscul per a la governabilitat. Illa pretén esquivar el debat parlamentari argumentant que es tracta d’una qüestió de competències compartides amb l’Estat i que l’acord ja està tancat amb AENA i el Ministeri. Però aquest moviment pot irritar ERC i Comuns, que reclamen que una decisió d’aquest calat passi pel Parlament de Catalunya. Si Illa opta per imposar el projecte sense buscar consens, corre el risc d’aïllar-se políticament i de perdre suports en altres carpetes, començant per uns comptes que han de garantir l’estabilitat del seu Govern.
Els pròxims mesos, doncs, marcaran una pugna determinant: o Illa aconsegueix que l’ampliació de l’aeroport es digereixi dins d’una negociació pressupostària complexa, o bé pot veure com la seva primera gran aposta de la legislatura li genera més enemics que aliats. I, sobretot, posa a prova fins a quin punt el PSC és capaç de bastir majories estables en un Parlament fragmentat, on cada decisió estratègica passa per la capacitat de seduir uns socis que, de moment, li giren l’esquena.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.