L'amnistia queda a l'espera de la justícia europea després del primer aval del Constitucional

La llei Orgànica 1/2024, del 10 de juny, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya disposa ja de l'aval de constitucionalitat després de la sentència que, a l'espera de conèixer els detalls, ha dictat aquest dijous el Tribunal Constitucional en resposta al recurs presentat davant l'alt tribunal pel Partit Popular. La sentència ha arribat poc més d'un any després de l'aprovació i entrada en vigor de la llei.

Com ja va explicar Públic la sentència del TC no té, d'entrada, efectes pràctics sobre el veto del Tribunal Suprem a aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i altres dirigents independentistes, perquè no entra a valorar la malversació. Però el expresident de la Generalitat ja ha anunciat que demanarà al TC l'aplicació de mesures cautelars per neutralitzar l'ordre de detenció que està activa contra ell, i poder tornar a Catalunya sense perill de ser detingut. Puigdemont té 30 dies per presentar la petició i després el Constitucional haurà de resoldre si ho accepta o no, i en quins termes.

 Pel que fa a la constitucionalitat de la llei, el camí queda traçat amb aquesta primera sentència i ara l'amnistia queda a l'espera de la resolució de la justícia europea  

A partir d'ara, el TC haurà de resoldre la resta de la trentena de recursos i consultes que té sobre la taula. Però pel que fa a la constitucionalitat de la llei, el camí queda traçat amb aquesta primera sentència i ara l'amnistia queda a l'espera de la resolució de la justícia europea. En principi, de la resolució que pugui fer el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg. Però tampoc es pot descartar que en els pròxims mesos pugui arribar la primera sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, respecte als recursos presentats pel dirigents independentistes condemnats, empresonats, i després indultats parcialment en el judici pel referèndum de l’1-O.

 Quatre qüestions a la taula del TJUE  

El camí europeu de l'amnistia començarà el pròxim 15 de juliol amb la vista que celebrarà el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per estudiar les consultes prejudicials presentades per diverses instàncies jurisdiccionals de l'Estat espanyol. El TJUE ha rebut fins ara quatre consultes prejudicials. La presentada pel Tribunal de Comptes, que té oberta una causa per la presumpta despesa irregular suposadament realitzada per una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat per a l'organització del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, i sobre les activitats per la internacionalització del procés. Una altra seria la relativa a l'Operació Judes per part de l’Audiència Nacional que afecta una dotzena d'activistes independentistes acusats de formar part d'una "organització terrorista de caràcter secessionista". La Fiscalia va demanar-ne l'aplicació de l'amnistia però el cas està pendent del pronunciament de la instància judicial europea.

 El camí europeu de l'amnistia començarà el pròxim 15 de juliol.   El TJUE ha rebut fins ara quatre consultes prejudicials

Les altres dues causes admeses per l'alt tribunal europeu són la consulta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per una causa relativa als dirigents d'ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Aquesta és especialment significativa, ja que tocaria el tema de la malversació que ha estat la principal eina utilitzada pels jutges del Tribunal Suprem per vetar l'aplicació de l'amnistia. I la quarta consulta sobre l'amnistia pendent del TJUE és un cas de presumpta desobediència per negar-se a retirar un llaç groc a Vilanova i la Geltrú i que es troba al Jutjat Penal número 3 de la capital del Garraf.

 La consulta clau sobre la malversació  

En el cas del TSJC, l'alt tribunal de Catalunya admet, a diferència del Tribunal Suprem, que “cap de les acusacions ha plantejat com a tesi acusatòria que els acusats s’haguessin beneficiat personalment” durant la presumpta malversació de fons. Amb tot, el TSJC demana que sigui el TJUE qui es pronunciï sobre possibles vincles amb els interessos financers de la UE perquè considera que és un concepte massa “ampli”. El dubte es defensa sota la idea que la presumpta desviació de “fons públics propis del pressupost d’una comunitat autònoma d’un estat membre en l’intent, declarat il·lícit, d’aconseguir la secessió" posa en risc “la integritat territorial de la UE i conseqüentment també els seus pressupostos anuals”.

 El TJUE pot optar per unificar les quatre consultes prejudicials per fer un dictamen unificat sobre l'amnistia  

Tot i que, inicialment, el 15 de juliol només s’havien de veure les dues primeres consultes, fonts jurídiques de Junts preveuen que "el TJUE optarà per unificar les quatre consultes prejudicials per fer un dictamen unificat sobre l'amnistia", tal i com havien reclamat “per evitar contradiccions interpretatives i distorsions processals”. Aquestes mateixes fonts indiquen que la voluntat del tribunal europeu, amb aquesta unificació, seria enllestir en un sol procés tot el referent a l’amnistia. De forma que el TJUE optaria per “resoldre'ls en bloc, concloent així el debat amb claredat i autoritat”.

 Un torpede a l'estratègia dilatòria del Suprem  

Aquestes mateixes fonts també apunten que aquest agrupament de causes no és un tema menor perquè, de realitzar-se aquesta operació judicial, es podria veure frustrada la intenció del Tribunal Suprem de presentar també una qüestió prejudicial al Tribunal de Luxemburg després de la sentència del Constitucional, amb l’objectiu d’allargar encara més la no aplicació de l’amnistia als dirigents independentistes, entre ells els presidents de Junts i ERC, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, respectivament.

 La doctrina del TJUE és clara en aquest sentit: una vegada existeix una sentència que resol una qüestió jurídica, no és procedent admetre noves prejudicials sobre el mateix assumpte  

L’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ho argumenta en els seu anàlisi jurídic: “La doctrina del TJUE és clara en aquest sentit: una vegada existeix una sentència que resol una qüestió jurídica, no és procedent admetre noves prejudicials sobre el mateix assumpte”. La qual cosa suposaria que el Tribunal Suprem espanyol no tindria opció a presentar la seva prejudicial.

La sentència del Tribunal Constitucional que avala la constitucionalitat de la llei d’amnistia no suposa el tancament del viacrucis judicial en aquest afer. Però és un fonament important en favor de l’aplicació de l'amnistia als processats, que Boye defineix com “un pas determinant en la clarificació jurídica i política sobre la llei d’amnistia”. Una sentència, la dictada pel TC, que obre la porta a uns mesos que Boye defineix com “intensos i complexos”. Un termini que les fonts jurídiques consultades -tant d’ERC com de Junts- situen entre octubre i novembre per a posar el punt final del procés europeu.

 L'Operació Judes de suposat terrorisme, el cas més delicat  

Evidentment, les defenses pensen que això es produirà amb un dictamen favorable a l’amnistia per als independentistes processats. Almenys pels que estan acusats de malversació, derivació comptable o desobediència. Els advocats defensors dels dirigents dels dos principals partits independentistes consideren poc viable que el TJUE entri en aquest apartat, en considerar que no hi ha afectació a fons europeus per part de res que tingui a veure amb el procés independentista català.

En canvi, alguns experts en jurisprudència europea assenyalen el cas de presumpte terrorisme de l’Operació Judes com el més complex i sensible en la resposta que pugui donar el TJUE, ja que amnistiar presumptes delictes de terrorisme, tot i que encara pendent de judici i amb el posicionament favorable de la fiscalia, sempre produeix controvèrsia en instàncies judicials europees com ha estat el cas de les consultes pels indults a Irlanda del Nord.

 No hi ha una voluntat real d’aclariment jurídic per part del TJUE, que és el que tocaria, sinó d’obstruir i allargar l’aplicació d’una llei democràticament aprovada i plenament constitucional  

Relacionat amb aquest tema

El Tribunal Constitucional avala la llei d'amnistia per sis vots a quatre

Samuel Martínez

Per la seva banda, l’equip jurídic d’ERC acusa els tribunals espanyols d’instrumentalitzar la justícia europea en contra de la llei d’amnistia. “No hi ha una voluntat real d’aclariment jurídic per part del TJUE, que és el que tocaria, sinó d’obstruir i allargar l’aplicació d’una llei democràticament aprovada i plenament constitucional”, asseguren pel que fa al TSJC, l’Audiència Nacional i el jutjat de Vilanova i la Geltrú. A més, l’advocat d’Oriol Junqueras, Marc Marsal, qüestiona especialment la prejudicial al TJUE del Tribunal de Comptes, ja que la “jurisdicció comptable és una jurisdicció sense jutges”, explica. “Són càrrecs nomenats pel Govern espanyol de torn, i els quals tampoc són escollits pels seus coneixements de dret, ja que no hi ha criteris objectius ni de meritocràcia”, i per això no compleixen els requisits d'imparcialitat, conclouen des d’ERC. Una conclusió que també és compartida per la defensa jurídica de Junts que lidera Gonzalo Boye.

La defensa d’Esquerra també exposa que en l'organització del referèndum de l'1-O i en la despesa d'Acció Exterior "no s'han afectat fons financers de la UE" ni de cap altra administració, malgrat la sentència per malversació contra alguns dels membres del Govern de Puigdemont.

 La polèmica posició de la Comissió Europea  

En el procés judicial del TJUE tindrà rellevància el polèmic informe de la Comissió Europea presentat a principis de desembre passat en el marc de la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Comptes. El dictamen de l'Executiu comunitari consideren que la llei "sembla una autoamnistia" i no sembla que respongui a interessos generals. No obstant això, diu que no creu que l'acció exterior i el referèndum de l'1-O afectessin els interessos financers de la Unió.

El document, de 36 pàgines i 115 paràgrafs, ha estat polèmic per la filtració de parts interessades del contingut i pel paper d'algun dels juristes de la Comissió d'origen espanyol. La Comissió Europea ha manifestat el seu malestar per la filtració, i també consta que hi ha malestar en el TJUE. D'altra banda, els juristes de la defensa dels independentistes al·legaran que una "autoamnistia" no és un concepte jurídic, sinó polític. I que en qualsevol cas, cap dels diputats del Congrés dels Diputats que va votar la llei d'amnistia se'n veurà beneficiat. Després de la vista del TJUE del 15 de de juliol caldrà esperar a la presentació de l’informe de l’Advocat General europeu i la deliberació del tribunal, que pot durar fins al mes de novembre, aproximadament.

 La feina pendent al Constitucional  

A la espera del TJUE, queden encara tres qüestions pendents al TC, després de la sentència d'aquest dijous, que no seran menors. En primer lloc, el Constitucional haurà de resoldre la resta de recursos contra la llei d’amnistia presentats per les comunitats del PP i la socialista Castella-la Manxa. Es preveu que la sentència favorable d’aquest dijous “marcarà el to de la resta de procediments pendents”, asseguren els advocats dels independentistes. En segon lloc, el TC haurà de resoldre els recursos d’empara dels dirigents independentistes al quals el Suprem ha negat l’aplicació de l’amnistia. I això farà que s’hagi de pronunciar sobre l’aplicació de l’amnistia en el cas de la malversació, que ha estat la principal justificació per rebutjar-ne l'aplicació en considerar que va haver-hi enriquiment personal.

 Puigdemont reclamarà al TC que retiri la causa del Suprem i mesures cautelars contra l'ordre de detenció que li permeti tornar a Catalunya  

El TC haurà de resoldre els recursos dels sentenciats pel tribunal presidit pel jutge Manuel Marchena, ja presentats, i a partir d’aquest dimecres també el de Puigdemont després que hagi estat finalment desestimat pel Suprem. Puigdemont reclamarà al TC que retiri la causa del Suprem per no ser competent per investigar els fets del quals se l’acusa pel referèndum de l’1-O, i que la causa quedi en mans del TSJC. Segons els advocats de l’expresident de la Generalitat, aquest tribunal tindrà “un altre tarannà menys polititzat a l’hora de valorar l’aplicació de l’amnistia”.

Relacionat amb aquest tema

El llarg camí d'una amnistia que encara no arriba als principals dirigents de l'1-O

Marc Font

 Mesures cautelars contra l'ordre de detenció de Puigdemont  

I en tercer lloc, el TC podria dictar mesures cautelars que, tot i que el Tribunal Suprem mantingui el rebuig a aplicar l’amnistia als dirigents encausats per l’alt tribunal, obligui a la retirada de l’ordre de detenció dictada pel jutge instructor Pablo Llarena contra Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, i faci viable el retorn dels tres dirigents independentistes que queden refugiats a Brussel·les, sense perill de ser detinguts i empresonats. Tot aquest procés el TC preveu avaluar-lo i pronunciar-se abans d’acabar l’any. I algunes fonts jurídiques veuen com a possible un escenari de tornada de Puigdemont en llibertat emparat pel TC, però d’entrada sense tenir garantida l’amnistia per part del Suprem, a l’espera del que acabi passant.

 El TEDH, l'última esperança dels independentistes  

Finalment, l’altra front que, de forma silenciosa però inexorable, avança és el dels recursos presentats pels dirigents independentistes condemnats el seu dia al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Des de les defenses es veu factible que la primera sentència d’aquest tribunal arribi en alguns mesos i, en cas de veredicte favorable pels encausats, “això suposaria l’anul·lació de la sentència i que decaiguin totes les penes encara en vigor després de l’indult parcial per molt que el Suprem no vulgui aplicar l’amnistia”. Aquest escenari seria un revés molt important per a l’Estat espanyol, i especialment pel Suprem que hauria de decidir si arxiva totalment el cas o decideix repetir el judici, amb tot el que això comportaria.

 Una sentència favorable del TEDH suposaria l’anul·lació de la sentència de l'1-O i que decaiguin totes les penes  

Fonts jurídiques d’ERC expliquen que la voluntat del Govern espanyol era defensar davant el TEDH la inoperància d’una sentència contrària a l’Estat pel fet que l’indult parcial primer, i l’amnistia després, havien eliminat els efectes de la decisió del Suprem en el judici per l’1-O. Però el veto del Suprem a aplicar l’amnistia manté la total vigència del que pugui decidir el Tribunal d’Estrasburg.