L'aliança de PP i Vox al País Valencià i les Illes posa en peu de guerra les entitats en defensa de la llengua

Quan tot just fa un mes i mig que van començar a caminar els nous ajuntaments i algunes setmanes que van arrencar els nous executius autonòmics sorgits de les eleccions del 28 de maig, al País Valencià i les Illes Balears ja hi ha hagut una significativa reacció de la societat civil.

Especialment, de les entitats en defensa de la llengua que comencen a mobilitzar-se contra algunes de les primeres mesures dels governs fruit de l'aliança entre el PP i Vox, encaminades a reduir la presència del català o valencià a l'ensenyament i al conjunt de l'administració.

La Plataforma per la Llengua, l'Obra Cultural Balear (OCB) o Acció Cultural del País Valencià (ACPV), tres de les principals entitats en defensa de la llengua pròpia en els dos territoris, han protagonitzat pronunciaments en contra els nous governs liderats pel PP i amb presència o, com a mínim, influència de l'extrema dreta. També han convocat les primeres mobilitzacions, ja sigui per la retirada del nom Vicent Torrent de l'Auditori de Torrent (València) o per la censura a revistes en català a la biblioteca de Borriana (Castelló). En els dos municipis el govern està integrat per PP i Vox.

Acció Cultural es presenta com el "dic de contenció dels intents de regressió"

Literalment, l'OCB avisa el PP que si actua dinamitant determinats consensos socials contra la llengua tindrà una "legislatura calenta" i ACPV es presenta no només com "el dic de contenció dels intents de regressió", sinó com "la palanca per articular i fer visible un projecte renovat de futur, en clau valenciana, que ajude a il·lusionar i mobilitzar la majora social". Literalment aquestes organitzacions estan en peu de guerra contra uns governs que, no ho amaguen, tenen intenció de portar a terme polítiques que empitjorin la situació del català, que ja es troba en un estat precari per un retrocés en el seu ús social.

Després dels comicis del 28-M, el PP va aconseguir la presidència dels governs autonòmics de les Illes i del País Valencià -en el segon cas amb l'extrema dreta de Vox a dins de l'executiu-, així com les alcaldies de València, Alacant, Castelló, Elx i la resta de principals ciutats valencianes, a banda de la presidència de les tres diputacions provincials; mentre que a les Illes controla el Consell Insular de Mallorca -amb Vox com a soci- i l'alcaldia de Palma, entre d'altres.

Reducció del valencià a l'escola

El nou govern del País Valencià, presidit per Carlos Mazón (PP) i amb el torero Vicente Barrera (Vox) de vicepresident i conseller de Cultura, ja ha anunciat que "garantirem la lliure elecció de la llengua d'ensenyament entre les dues oficials en totes les etapes educatives".

A l'espera que s'aprovi el canvi normatiu -inclòs en el pacte de govern entre la dreta i l'extrema dreta-, el més probable és que suposi anar cap a dos models educatius diferenciats, és a dir, a la segregació escolar per motius de llengua, quan fins ara -arran de la llei de plurilingüisme aprovada el 2018 pel govern del Botànic- s'exigia un mínim del 25% de les classes en valencià a tots els centres.

Paral·lelament, el valencià deixarà de ser vehicular a tot el territori, ja que es modificarà la llei perquè en puguin quedar exempts els alumnes de les vuit comarques castellanoparlants on, en resum, desapareix el 25% de valència.

Amb la "lliure elecció de la llengua d'ensenyament" PP i Vox redueixen la presència del català a l'escola

A més a més, el coneixement de la llengua pròpia deixarà de ser un requisit per treballar a l'administració i el nou Consell té intenció d'eliminar totes les subvencions a les entitats que defensin els Països Catalans o la unitat de la llengua catalana, entre les que hi ha, per exemple, la Plataforma per la Llengua.

En un comunicat emès el 4 de juliol, ACPV deixava clar que el 28-M no hi havia hagut "cap allau electoral de la dreta", sinó que la clau de la seva victòria era "l'abstenció d'una part de l'espai d'esquerres i valencianista" i avisa que "ja té experiència a l'hora de fer front a governs antivalencians". En aquest sentit, subratlla que "impulsarà la mobilització dels sectors més conscients de la societat valenciana no només per fer front als intents de regressió, sinó sobretot per fer visible que hi ha una majoria social que vol continuar avançant en drets i llibertats".

Acció Cultural afirma que "impulsarà la mobilització" de la societat per fer visible que una majoria "vol avançar en drets i llibertats"

I, finalment, recalca que "treballarà per teixir complicitats i coordinar actuacions amb l'extens espai institucional favorable a les polítiques de progrés i país". Tot plegat, amb la intenció de no només ser el "dic de contenció dels intents de regressió", sinó també "la palanca per articular i fer visible un projecte de futur, en clau valenciana, que ajude a il·lusionar i mobilitzar la majoria social".

De fet, la resposta ja s'ha començat a mostrar, arran de dues iniciatives de governs de PP i Vox en clau local. Conjuntament amb la Plataforma per la Llengua, ACPV va participar en la mobilització a Borriana (Plana Baixa) contra la censura a diverses revistes en català a la biblioteca municipal. La manifestació va congregar un miler de persones el 17 de juliol. La pressió social, finalment, va provocar la rectificació del govern de la ciutat.

El 26 de juliol, també al voltant d'un miler de persones van concentrar-se davant l'Auditori de Torrent (l'Horta Sud) per refusar la retirada del nom de Vicent Torrent de l'auditori municipal. Fundador d'Al Tall i originari de la ciutat, Torrent és un emblema de la música en valencià, i la retirada del seu nom de l'equipament va ser una de les primeres decisions del govern local de PP i Vox.

Anna Oliver, presidenta d'APCV, ha afirmat que els primers passos del Govern de Mazón són una "declaració de guerra" i ha fet una crida a la mobilització i a passar l'acció davant un "risc evident que es folkloritze l'ús de la llengua".

L'Obra Cultural Balear ja parla de "legislatura calenta"

En el cas de les Illes, el nou govern autonòmic està integrat en solitari pel PP i el presideix Marga Prohens, però va ser investida gràcies a un pacte amb Vox, que a canvi va entrar als governs dels consells insulars de Mallorca i Menorca. Una part dels 110 punts programàtics van directament destinats a atacar el català.

L'element més destacat per l'extrema dreta és el de fixar la "llibertat d'elecció" dels pares de la llengua d'escolarització dels seus fills, el que a la pràctica comportarà liquidar el model d'immersió lingüística a les Illes, que fixa un mínim de 50% de classes en català. El nou model encara no s'ha detallat, però es posarà en marxa el curs 2024-2025, inicialment només a primària però amb el compromís de traslladar-lo també a la secundària abans que acabi la legislatura.

Com al País Valencià, el català no serà un requisit per poder aspirar a una plaça de feina a l'administració –"el desconeixement del català no penalitzarà en l'accés a la funció pública" i s'eliminarà l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüística per crear una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística.

A nivell local, entre d'altres actuacions, l'Ajuntament de Palma ha aprovat a instàncies de Vox canviar el reglament de normalització lingüística, que implica que les comunicacions del consistori es puguin fer en castellà, tot i que els ciutadans l'interpel·lin en català.

És una decisió que segons l'OCB suposa "trencar gairebé 40 anys de consens en matèria lingüística a l'Ajuntament de Palma". La Plataforma per la Llengua recorda que el règim jurídic de les Illes fixa "que les comunicacions de les administracions amb els ciutadans han de ser en català" i emprendrà accions legals contra la mesura.

Un cop es va anunciar l'acord autonòmic entre PP i Vox, l'OCB va reaccionar amb un comunicat en què subratllava que el Partit Popular es convertia en "en còmplice i actor necessari per aplicar les polítiques de Vox en matèria de llengua i cultura. Unes polítiques que només tenen una finalitat: destruir la nostra identitat".

L'OCB avisa: "Cada vegada que el PP ha fet política contra la llengua catalana ha trobat la societat disposada a defensar-la"

El text afegia que "l'acord deixa clar que el PP no té cap escrúpol a l'hora de triar entre el poder i la destrucció de tots els fonaments que han mantingut la convivència a les Illes Balears; i les polítiques en matèria lingüística i educativa han estat fonamentals per aconseguir aquests objectius". I avisava la nova presidenta, Marga Prohens, que "cada vegada que el PP ha fet política contra la llengua catalana ha trobat la societat disposada a defensar-la".

En aquest senti, l'entitat també apunta que l'anterior president de les Illes del PP, José Ramón Bauzá, en bona part va ser derrotat a les urnes pel rebuig que va generar el seu decret del trilingüisme, que pretenia acabar amb el model d'immersió en català a l'escola per reduir-ne les hores en benefici del castellà i l'anglès.

El rebuig al conegut com a TIL va provocar les majors manifestació de la història democràtica de les Illes, amb més de 100.000 persones omplint els carrers de Palma el setembre del 2013. Com a conclusió, l'organització avisa que si el PP no rectifica, hi haurà una "legislatura calenta", mentre insta "tota la societat mallorquina a preparar-se per estar a l'alçada d'aquesta nova envestida contra la nostra llengua i la nostra cultura".

Dies després, l'OCB va promoure un manifest de la societat civil en contra de l'acord entre PP i Vox, que entre d'altres van avalar els sindicats CCOO i UGT, l'ecologista GOB, la mateixa Plataforma per la Llengua, el moviment veïnal, entitats de memòria o col·lectius feministes, entre molts d'altres.

Entre una cosa i l'altra, la mobilització ciutadana es va activar ja de cara a les generals del 23-J, on la suma de PSOE i Sumar tot just va quedar 21.000 sufragis per sota de la de PP i Vox (234.000 vots a 255.000), mentre que a les autonòmiques del 28-M la dreta havia superat el bloc progressista (PSIB-PSOE, Més i Podem) en gairebé 50.000 vots.