L'advocat general del TJUE es posiciona a favor de Llarena respecte a les euroordres contra els exiliats de Bèlgica

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) Richard de la Tour s'ha manifestat aquest dijous a favor de la interpretació del Tribunal Suprem respecte de les euroordres i rebutja que Bèlgica hagi desestimat el lliurament de l'exconseller de la Generalitat, Lluís Puig, per perill de vulneració dels drets fonamentals.

D'aquesta manera s'ha pronunciat aquesta figura jurídica destacada de la justícia europea sobre les prejudicials del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre les euroordres contra l'expresident Carles Puigdemont i la resta de polítics catalans que resideixen a Bèlgica reclamats per la justícia espanyola.

Bèlgica no pot rebutjar una euroordre basant-se en la presumpció de vulneració de drets fonamentals de l'Estat espanyol

Richard de la Tour considera que Bèlgica no pot rebutjar una euroordre basant-se en la presumpció de vulneració de drets fonamentals de l'Estat espanyol si no demostra deficiències democràtiques generalitzades que avalin aquesta tesi. L'advocat general assegura que caldria provar "deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l'estat membre emissor", en aquest cas l'Estat espanyol.

Pel lletrat "no es disposen de dades que permetin demostrar, mitjançant una apreciació global basada en dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades, que existeixi un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu". I considera que cal "una comprovació en profunditat, per part de l'autoritat judicial de l'execució -la belga-, de l'existència d'un risc de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu quan no existeixen deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l'estat membre emissor no seria altra cosa que l'expressió d'una desconfiança cap als tribunal d'aquest estat membre".

No es pot dubtar de la competència del TS

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea també especifica que la regulació que regeix les euroordres no permet a la justícia belga -ni qualsevol que hagi de gestionar una petició de lliurament d'un altre estat membre- decidir si l'autoritat judicial que la emet és competent. La justícia belga havia considerat que el Tribunal Suprem espanyol no era la instància competent per emetre l'euroordre ja que es vulnerava la competència del jutge natural perquè era una instància judicial superior i no un jutjat de Catalunya, lloc on es van produir els fets encausats.

Finalment, De la Tour especifica que a parer seu, Llarena pot tornar a emetre una nova euroordre contra la mateixa persona, en aquest cas Lluís Puig. I al mateix país, és a dir a Bèlgica, malgrat que la petició ja va ser rebutjada.

Revés per a Puigdemont i la resta d'exiliats

El dictamen suposa un revés important per als equips jurídics de Carles Puigdemont i la resta de polítics catalans exiliats a Bèlgica i encausats pel Tribunal Suprem pel referèndum de l'1-O. Tot i que quan arribi la sentència definitiva del TJUE -si segueix els passos de l'advocat general- tindria una conseqüència relativa i centrada en Lluís Puig, ja que malgrat que Llarena pugui emetre les euroordres Puigdemont i els altres dos eurodiputats demandats mantenen de moment la immunitat com a europarlamentaris.

"Es tracta d'una opinió que en cap cas no és vinculant per als magistrats però és molt orientativa. La sentència s'espera per finals d'any

De moment, es tracta d'una opinió que en cap cas no és vinculant per als magistrats, que hauran de respondre posteriorment de manera definitiva sobre les qüestions plantejades pel jutge del Suprem. Però el dictamen de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea és habitualment molt indicatiu i coincident amb les sentències que els jutges del TJUE solen imposar.

La sentència definitiva no té una data fixada, però s'espera que es resolgui abans de final d'any. El veredicte del TJUE serà la resposta al jutge Llarena sobre les consultes en l'aplicació de les euroordres i hauria de marcar l'actuació del magistrat del Tribunal Suprem espanyol.

El procés, que aquest dijous ha fet un pas important, es va generar davant la negativa de Bèlgica a lliurar els encausats pel referèndum de l'1-O que Llarena reclamava a les seves euroordres. Concretament es troben en aquesta situació a Bèlgica l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els exconsellers Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí. La situació de la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, i de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel és diferent ja que resideixen a Suïssa que no és territori de la UE i, per tant, les euroordres no tenen vigència i depenen d'un procés d'extradició bilateral tradicional.

La justícia belga va al·legar risc de vulneració de drets fonamentals dels polítics catalans reclamats per la justícia espanyola en el primer cas plantejat que va ser el de Lluís Puig -les euroordres contra Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van quedar paralitzades després d'ocupar el seu escó com a eurodiputats a principis del 2020. Una argumentació que l'advocat general del TJUE acaba de desestimar en espera que es pronunciïn els magistrats.

Davant d'aquesta decisió el jutge Llarena va traslladar els seus dubtes –fins a set preguntes- al TJUE sobre la interpretació que fan els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres.

El cas del tribunal de Luxemburg és una peça important del procés judicial per la demanda d'extradició de Puigdemont, però Bèlgica i Itàlia són els qui tindran l'última paraula. De moment, tots dos països mantenen paralitzat el procés en espera que Luxemburg també decideixi sobre el cas de la immunitat de Puigdemont i els altres dos eurodiputats. Lluís Puig queda al marge d'aquesta qüestió. Cap dels dos països encara s'ha pronunciat sobre si es pot extradir l'expresident de la Generalitat pel delicte de sedició.