L'addicció dels adolescents al mòbil preocupa els experts: com afrontar-la?

L'addicció a les pantalles és una qüestió que fa temps que està sobre la taula i cada vegada més experts alerten sobre el seu perjudici en la salut mental d'infants i joves, que s'ha deteriorat de manera notable els últims anys i ja ofereix dades tan esfereïdores com que el 43% d'adolescents catalans ha tingut pensaments suïcides.

La salut mental dels adolescents s'ha deteriorat en els últims anys

En aquesta situació d'incertesa, i davant l'evidència que el mòbil distreu i aïlla els adolescents, alguns instituts van anunciar a l'inici de curs que en prohibien el seu ús. És el cas de l'INS La Ribera, a Montcada i Reixac, o el Pla Marcell, a Cardedeu.

Això ha forçat Educació a posicionar-se, tot i que finalment va descartar el veto i aposta perquè cada centre en reguli l'ús com consideri a través de diversos documents i estudis catalans i internacionals sobre el paper de les tecnologies a l'aula.

Parlem amb dos experts sobre els efectes de les pantalles en el cervell dels infants i adolescents i la seva salut. Prohibir-los a l'escola és una bona mesura? Responen Rosa Calvo, psiquiatra del servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Hospital Clínic, i Àngel Guirado, psicòleg expert en educació.

Una realitat que no es pot obviar

Les tecnologies i les pantalles fa anys que han arribat per quedar-se i Guirado apunta que "la realitat no la podem ignorar ni canviar", alhora que es mostra convençut que anem "tard" en el control i regulació de l'accés dels joves als dispositius mòbils. 

Una major quantitat d'hores de pantalla s'associa a trastorns com la depressió

Segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el 2021 els adolescents d'entre 13 i 17 anys passaven de mitjana vuit hores al dia davant d'una pantalla, i el 77% no tenien cap límit de temps en l'ús del mòbil.

Calvo assenyala que ja comença a haver-hi evidència científica que associa una major quantitat d'hores de pantalla a trastorns mentals com la depressió. També hi ha estudis que vinculen una exposició de set hores al dia a un còrtex cerebral més prim. Es tracta de l'àrea del cervell relacionada amb la percepció, la imaginació o el pensament, entre d'altres.

"Un ús excessiu de pantalles el que fa és modificar l'estat físic i mental del subjecte. També canvia l'organització del cervell, un cervell en estat de maduració" en el cas dels infants i adolescents, sosté Guirado. Un ús massiu de les pantalles redueix també l'activitat física i els experts ho vinculen a més sedentarisme i fins i tot una major incidència de casos d'obesitat i diabetis que abans.

L'insomni provocat per l'hiperconnexió -prop d'un 20% de la població té problemes per dormir derivats de les pantalles, assenyala Guirado- redunda en un impacte sobre la tensió arterial. Tot plegat no es pot desvincular de la salut mental. "Això afavoreix que apareguin mes trastorns d'ansietat, depressius i alteracions de conducta", enumera Calvo.

I és que entre 2015 i 2020 s'han multiplicat per dos els casos de joves que demanen atenció en salut mental: del 4% al 10%. "Hi contribueix un conjunt de factors: potser la inestabilitat social, econòmica, la pandèmia... però també hi ha una part que pertoca a l'ús d'aquesta tecnologia inapropiada i excessiva", diu Guirado, que és president de la Delegació Territorial de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

La prohibició, un pas endavant amb "clarobscurs"

Els dos professionals es reconeixen molt preocupats per una situació que veuen com en els últims anys ha anat empitjorant. El Col·legi de Metges de Barcelona, del qual Calvo està a la Junta de Govern, està preparant actualment una guia de recomanacions per fer-hi front "sense alarmismes" però amb la realitat que es troben en el dia a dia.

Alerten que la prohibició trasllada el problema a un altre espai, com la llar

Els dos professionals coincideixen en què la prohibició no és la mesura ideal, en el sentit que trasllada el problema a un altre espai, com pot ser la pròpia llar, i no el soluciona. Tampoc aborda l'ús social que fem de les pantalles. Per Guirado, té "clarobscurs" perquè no implica canviar-ne l'ús quan sí que s'hi té accés, per exemple, a casa.

"No dic que estigui malament, però com a societat segurament hauríem de fer un plantejament molt ampli i proposar eines perquè no tot recaigui en els pares o els propis adolescents", coincideix Calvo, que també apunta que els adults sovint tampoc fan un bon ús dels dispositius.

Quan es retira el mòbil, els adolescents milloren la comunicació entre ells, interaccionen més, es millora la concentració i el treball. "Són canvis que s'haurien d'anar estenent a la majoria de centres. Regular en quins moments es pot utilitzar el mòbil és un millor camí que la prohibició", afirma Guirado.

I els ordinadors?

La majoria de centres fa anys que han incorporat els portàtils com una eina de treball més a l'aula. Això, al final, suposa també una exposició extra a les pantalles. Segons l'últim informe de la Unesco sobre l'educació al món, "no hi ha gaires proves sòlides sobre el valor afegit de la tecnologia digital a l'educació". 

La Unesco sosté que "no hi ha proves sòlides" del valor afegit de les TIC a l'educació

Tot i que l'organisme destaca que l'aprentatge en línia va permetre seguir l'educació durant la pandèmia, critica que les pantalles poden tenir un efecte "perjudicial" si s'utilitzen "de manera inapropiada o excessiva".

"El treball a l'aula amb ordinadors és temporal i reduït, mentre que al mòbil les hores són excessives i priva de fer altres tipus d'activitat", diferencia Guirado. 

Ja hi ha resultats que vinculen el mòbil amb uns pitjors resultats acadèmics i 14 països han conclòs que "el mer fet d'estar a prop d'un dispositiu mòbil distreu els estudiants i té un efecte negatiu en l'aprenentatge". 

Més enllà d'això, l'estudi apunta que malgrat el 54% de països del món han incroporat les competències digitals al currículum, moltes vegades aquestes són definides per actors "comercials". Per a Calvo, "probablement ha entrat la tecnologia [a l'aula] molt abans que les persones responsables tinguessin tots els coneixements".

Què es pot fer davant l'addicció?

Precisament perquè la prohibició del mòbil al centre no en soluciona l'addicció fora, els professionals aposten per diverses propostes per millorar la situació d'addicció a què molts joves -i també adults- es veuen abocats respecte a les pantalles.

Espais lliures de mòbils i no donar-ne fins els 12 anys, entre les recomanacions

Per la psiquiatra, caldria implementar a casa nostra la Digital Act europea, que regula l'ús de les pantalles però també de les pròpies tecnologies, a vegades ja programades per provocar addicció.

"No és el mateix fer servir WhatsApp que Tik Tok, ni jocs que ja estan dissenyats per propiciar que s'hi passi moltes hores". Igual que es va fer amb la publicitat, caldria regular aquest sector, afegeix Calvo. 

Els dos experts defensen que hi hagi espais lliures de mòbils, com pot ser l'habitació on es dorm, però també espais socials com els restaurants. "La societat ha d'anar trobant mecanismes, perquè això es converteix en un problema de comunicació. Les addiccions s'han de poder controlar", afirma el psicòleg.

Tot i això, una de les principals recomanacions és endarrerir l'edat a partir de la qual es dona accés a les pantalles als infants. Fins als dos anys, els experts recomanen zero exposició, en ser "una finestra de desenvolupament molt vulnerable". Entre els dos i els cinc anys, un màxim d'una hora al dia, comptant els dibuixos i la televisió, per exemple. 

A partir dels sis anys, un màxim de tres hores. I mòbil, els dos sostenen que fins els 12 anys no és recomanable, i que si es decideix a donar-lo a aquesta edat, que no sigui amb carta blanca. Guirado apunta que alguns experts ho allarguen fins als 13 o 14 anys, una etapa en què el cervell ja està més format. "El recomanable seria esperar el més tard possible per a l'ús indiscriminat d'aquest instrument".

Els dos coincideixen que un dels majors problemes és quan l'infant o adolescent que no té mòbil esgrimeix que els seus companys sí que en tenen i això deriva en discussions a la família, i per això reclamen trobar consensos més enllà de l'àmbit purament educatiu. També quan els propis pares donen el terminal per poder controlar el fill o tenir-hi una comunicació contínua.

"El que fem i permetem que facin els adolescents ho traslladarem a la persona adulta, és un contínuum. Les conseqüències van més enllà de l'adolescència i s'ha de tractar des del punt de vista de la salut", conclou el psicòleg.