L'acumulació de càrrecs institucionals i orgànics, una pràctica que va més enllà del PDECat

BARCELONA.- Separar els càrrecs orgànics dels institucionals o, com a mínim, fixar unes incompatibilitats estrictes per evitar una excessiva acumulació de càrrecs és una tendència cada cop més estesa entre les formacions polítiques. Ara bé, això no significa que ja no hi hagi alcaldes o regidors amb seient a parlaments autonòmics o al Congrés estatal i que, alhora, també formin de la direcció del seu partit. No passa a totes les formacions, però en el cas català d'exemples se'n troben al PDECat, ERC, PSC, PP i, a un nivell diferent, a EUiA. En qualsevol cas, cada partit és qui decideix quines incompatibilitats estableix.

El debat més recent al voltant de la qüestió es viu al Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat). La formació hereva de CDC va aprovar al seu congrés fundacional, celebrat al juliol, un règim d'incomptabilitats que teòricament impedeix l'acumulació de més dos càrrecs alhora -sense comptar que els integrants d'organismes supramunicipals, com diputacions o consells comarcal, han de ser obligatòriament regidors.

Ara bé, quatre dels membres de la direcció del PDECat l'incompleixen, fet que portarà a alguns d'ells a demanar una excepció al consell nacional que la formació celebrarà el proper 28 de gener. La qüestió genera certa polèmica interna. Segons va informar l'agència Efe la setmana passada, diversos presidents de federació del partit han traslladat a la cúpula els seus recels per l'acumulació de càrrecs de quatre integrants de l'executiva.

Els que incompleixen els estatuts del PDECat són Elsa Artadi, directora general de coordinació interdepartamental del govern i responsable d'estudis i projectes del partit; Albert Batet, alcalde de Valls, diputat al Parlament i responsable d'implantació amb nous sectors del PDECat; Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, diputada i responsable de relació amb les institucions de la formació; i Lluís Guinó, alcalde de Besalú, diputat i responsable de món local. Fins ahir també ho feia la consellera de la Presidència Neus Munte, que comparteix la presidència del partit amb Artur Mas, però aquest dilluns va renunciar a l'acta de diputada. Els altres quatre estudien demanar una excepció, que ha ser aprovada per dues terceres parts dels membres del consell nacional.

Sense formar part de l'executiva del PDECat, i per tant sense vulnerar el règim, també acumulen càrrecs altres alcaldes del partit, com els diputats al Parlament Maria Rosell, alcaldessa de Sant Sadurní d'Anoia; Jordi Munell, alcalde de Ripoll; Albert Batalla, alcalde de la Seu d'Urgell; Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei; o Ferran Bel, diputat al Congrés i alcalde de Tortosa.

Els estatuts d'ERC no estableixen les incompatibilitats entre càrrecs orgànics i institucionals, però seguint el mateix criteri del PDECat trobaríem els casos de Pere Aragonès, Jordi Solé i Montserrat Fornells. El primer té un càrrec al govern autonòmic, ja que és el secretari d'Economia de l'executiu; alhora que és portaveu del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Pineda de Mar i secretari de Política Econòmica i Coneixement del partit. Solé és diputat al Parlament europeu des d'aquest mes, alhora que alcalde de Caldes de Montbui i secretari de Relacions Internacionals d'ERC. Abans de fer el salt a l'Eurocambra, Solé era el secretari d'Afers Exteriors i Unió Europea de la Generalitat, ocupació que compatibilitzava amb els càrrecs a l'ajuntament i al partit. Fornells és diputada autonòmica, alcaldessa de Vilanova d'Aguda i presidenta del Consell Municipal d'ERC. Tres diputats més d'ERC són alcaldes, però no tenen càrrecs orgànics. Són Roger Torrent, de Sarrià de Ter; David Rodríguez, de Solsona; Bernat Solé, d'Agramunt.

El PSC és un altre partit que històricament ha enviat part dels seus càrrecs municipals al Parlament i al Congrés. Actualment dos dels seus membres són alhora diputats, càrrecs locals i dirigents orgànics. Són Òscar Ordeig, regidor a la Seu d'Urgell, diputat al Parlament i secretari de Món Rural i sector Agroalimentari del partit; i Jordi Terrades, diputat, regidor i tinent d'alcaldia a l'Ajuntament de Granollers i secretari de Territori, Infraestructures, Energia i Medi Ambient.

El cas més flagrant de tots, però, es dóna al PP de Catalunya, on l'absència d'un règim d'incompatibilitats estricte permet que el líder de facto del partit, Xavier García Albiol, sigui alhora diputat al Parlament -i president del grup parlamentari-, regidor i cap de l'oposició a l'Ajuntament de Badalona, i coordinador general de la formació, a l'espera d'assolir-ne la presidència en el proper congrés. El president del partit a Tarragona, Alejandro Fernández, és alhora primer tinent d'alcaldia a l'Ajuntament de la capital provincial i diputat i portaveu de la formació al Parlament.

Ni la CUP ni Ciutadans presenten casos d'acumulació de càrrecs d'aquest nivell. Cap dels diputats de la formació de l'esquerra anticapitalista és membre del secretariat nacional, la seva executiva, una opció que no permeten els estatuts cupaires. Pel que fa a Ciutadans, sí que hi ha diputats al Parlament o al Congrés, començant pel seu líder, Albert Rivera, a la direcció orgànica, però no tenen alhora càrrecs municipals.

Finalment, a l'espai dels Comuns tampoc hi ha regidors que alhora siguin diputats i membres de les direccions del seu partit. No passa ni a Barcelona en Comú, ni a ICV ni a Podem. L'únic cas proper és el de Fèlix Alonso, que ara mateix és alcalde d'Altafulla i diputat al Congrés d'En Comú Podem i alhora és un "convidat permanent" a la coordinació nacional d'EuiA, però no hi té vot.