L'acord pel finançament estreny la relació entre els socialistes i ERC, a l'espera dels pressupostos
El pacte entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras per un model financer autonòmic, que suposarà 4.700 milions anuals més per a Catalunya i la garantia del principi d'ordinalitat, entreobre la porta a la negociació pressupostària tot i que amb la recaptació d'impostos com l'últim escull

Barcelona-
L'acord pel finançament singular de Catalunya tancat aquest dijous a la Moncloa, per part del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, és probablement un dels pactes més importants entre Catalunya i l'Estat dels darrers 20 anys, des que es va acordar l' Estatut de Catalunya el 2006. D'entrada, suposa una millora substancial per a les finances de la Generalitat en particular, que –a l'espera de conèixer els detalls- s'ha situat a l'entorn de 4.700 milions extraordinaris d'ingressos, i assumeix la garantia del principi d'ordinalitat, un aspecte cabdal assolit per primer cop i que ha estat un dels grans nusos de la negociació. De fet, tot plegat obre una via a la reforma del sistema ordinari del finançament autonòmic des d'un punt de vista estructural del model, més enllà de si el resultat és una xifra o altra.
Però al marge dels detalls tècnics i econòmics, l'acord d'aquest dijous a la Moncloa adquireix una gran rellevància política en plena convulsió a l'entorn del PSOE pels casos de presumpta corrupció, o els escàndols d'assetjament masclista de dirigents socialistes. I és que l'acord entorn del finançament -i altres consecucions dels pactes entre ERC i el PSOE com la imminent creació de l'empresa mixta Generalitat-Estat que gestionarà Rodalies o la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic- és que obre una nova etapa en les relacions entre uns socialistes immersos en una crisi considerable i uns republicans que miren de superar la desfeta del darrer cicle electoral.
La fotografia d'aquest dijous és paradigmàtica. La visita d'Oriol Junqueras a la Moncloa suposa la primera d'un dirigent independentista directament implicat en l'organització del referèndum del 2017, a la residència de la presidència del Govern espanyol. Junqueras ho fa quan encara resta inhabilitat per aquells fets, després de quasi quatre anys de presó i el posterior indult. Al marge de nombroses trucades els últims anys, Sánchez i Junqueras només havien mantingut una breu salutació presencial al Congrés quan el dirigent republicà va sortir momentàniament de la presó per recollir l'acta de diputat al 2019. Ara, Junqueras ha estat rebut per Pedro Sánchez com a interlocutor polític de primer nivell. I l'acord de finançament és un pas molt important, encara que no definitiu, per activar la negociació pressupostària, pendent encara del serrell sobre la recaptació dels impostos de Catalunya per part de la Generalitat, que encara no ha estat acordada.
La recaptació, últim escull pels pressupostos
La negociació de pressupostos ha estat fins ara vetada per Esquerra per la supeditació al compliment dels acords d'investidura per a investir Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol i a Salvador Illa com a president de la Generalitat. Fonts de la presidència dels republicans veuen factible una entesa per a la recaptació del impostos a Catalunya per part de l'Agència Tributària de Catalunya. "Som conscients de les dificultats tècniques hores d'ara que fan impossible portar-ho a terme, però la recaptació s'ha de traspassar com vam acordar i hem de tenir un full de ruta al respecte", assegura el portaveu d'ERC, Isaac Albert.
D'altra banda, l'acord de finançament també suposa una bombolla d'oxigen pel Govern espanyol, almenys pel que fa a un des seus socis: "Per a nosaltres és important que la legislatura continuï", ha asseverat Junqueras a la sortida de la Moncloa. Tot i que en el cas la del Govern espanyol la negociació pressupostària serà més complexa, ja que tot i si arriba a aconseguir el suport d'ERC restarà pendent de l'actuació d'altres actors polítics molt més inestables com Junts o Podem.
Junqueras és taxatiu sobre l'escull per a la negociació pressupostària: "encara no es donen les condicions". Però també ha refermat el "compromís i voluntat" del seu partit perquè hi hagi pressupostos tant a Catalunya com a l'Estat. Fonts de la direcció d'ERC es mostren convençuts que aquest dijous s'ha fet un primer pas important: "Nosaltres sempre hem dit que si hi havia acord de finançament hi hauria negociació pressupostària, i serem conseqüents amb el que diem", assegura, però recalcant que "no podem passar les pantalles tan ràpidament".
Les fonts de la direcció d'ERC consultades consideren que l'acord de finançament que "és quelcom molt important, però primer caldrà desencallar la recaptació per obrir la negociació de pressupostos i després caldrà negociar-los, perquè nosaltres no tenim cap xec en blanc preparat i sí moltes demandes sobre com utilitzar els recursos per a la ciutadania".
Amb tot, fonts de la direcció d'ERC admeten que s'han posat les bases per aconseguir uns bons pressupostos en el cas de la Generalitat si es desencalla la negociació amb l'escull de la recaptació: "ERC ha aconseguit que Catalunya disposi de més recursos amb aquest acord de finançament que no ha estat gens fàcil de tancar, això garanteix que el Govern podrà elaborar uns bons pressupostos ".
El Govern vol accelerar amb els comptes
Fonts del Govern socialista de la Generalitat asseguren que volen accelerar a partir d'ara tota la tasca per poder tenir els nous pressupostos en vigor el més aviat possible "almenys sense cap demora que es pugui evitar". De fet, recorden que la voluntat del president de la Generalitat, Salvador Illa, hauria estat tramitar-los per poder tenir-los en vigor a 1 de gener i evitar la pròrroga pressupostària que finalment s'ha hagut d'activar. Però finalment es va optar per no tirar endavant el projecte de pressupostos "fins tenir tancat un acord amb ERC i els Comuns", que són les dues forces amb qui el Govern del PSC està disposat a mantenir una negociació preferent. Aquest divendres està previst que Illa i Junqueras parlin al respecte en la reunió que mantindran al Palau de la Generalitat. Illa també es reunirà amb la dirigent dels Comuns Jéssica Albiach.
L'objectiu del Govern seria el d'arribar a un acord tant amb ERC com amb els Comuns durant el primer trimestre d'aquest nou any que permeti aprovar el projecte de llei al Consell Executiu i tenir l'aprovació al Parlament a l'abril com a molt tard. En paraules de Salvador Illa, el Govern "es deixarà literalment la pell per tenir uns pressupostos per a Catalunya aquest 2026". Aquests pressupostos serien estratègics per a Illa, ja que a banda d'incrementar la disponibilitat de recursos permetria establir una base pressupostària gairebé per a la resta de la legislatura, en cas que els pròxims anys es compliquin les aritmètiques al Parlament. La voluntat d'Illa d'esgotar la legislatura és clara i contundent: "La legislatura dura quatre anys. Acaba el 2028 i és el que tinc al cap", assegura, i els pressupostos del 2026 són un element clau per aconseguir-jo.
Els Comuns iniciaran en breu les negociacions
Pel que fa als Comuns, el Govern treballa amb poder iniciar en els pròxims dies els primers contactes amb l'Executiu de cara als pressupostos de la Generalitat per al 2026. En aquesta negociació, els Comuns posaran condicions relacionades amb l'habitatge com a eix central. Per una banda, el compliment estricte de la nova Llei d'Habitatge i l'aplicació de sancions als infractors. I per altra banda demanen reforçar el Pla de Barris. La primera convocatòria detalla un total de 20 municipis, entre els quals hi ha les quatre capitals catalanes. Però els Comuns volen duplicar-ne la xifra de cara al 2026.
El portaveu al Parlament, David Cid, assegura que una de les condicions que situaran en unes futures negociacions per als pressupostos serà que hi hagi 40 municipis beneficiats pel Pla de Barris. El portaveu parlamentari ha argumentat que cal que el projecte no sigui una mera "operació cosmètica", i doblar els recursos. Els Comuns confien que, si s'engega la negociació pressupostària, l'Executiu socialista contempli aquesta petició. De fet, ja hi ha hagut unes primeres converses en aquesta línia.
Estabilitat i musculatura pel Govern d'Illa
Els pressupostos que el Govern pugui arribar a pactar amb ERC i Comuns donaria sobretot estabilitat i musculatura política a Illa. És cert que l'afectació econòmica de l'absència de pressupostos es pot minimitzar per la via de decrets de suplements de crèdit, que en el 2025 van comportar uns 4.000 milions d'euros -3.936,7 milions exactament- d'ingressos per aquesta via. Però fonts del PSC asseguren que no volen repetir una fórmula que va ser "feixuga i lenta", ja que les negociacions es van allargar amb ERC i els Comuns i es va haver de trossejar en fins a tres decrets.
Pel que fa als pressupostos generals, ERC també es mostra disposada a entrar en una negociació si es desencalla la carpeta de la recaptació d'impostos a Catalunya, però admeten que la situació és diferent: "Els vots d'ERC són imprescindibles, però també ho són els del PNB, Bildu, el BNG, Podem o Junts, i és responsabilitat del Govern arribar a acords".
Sobre la possibilitat que Junts voti en contra del finançament com ha amenaçat, Isaac Albert recorda que "són tant imprescindibles com tota la resta de forces, no és una cosa d'ells només, però com a partit català haurà d'explicar a la ciutadania del país si està d'acord o no en que Catalunya rebi milers de milions d'euros més pel finançament dels serveis públics i moltes més coses."
"El nou model sorgeix de les demandes i necessitats de la societat catalana i si l'haguéssim aconseguit en la legislatura passada hauríem disposat hores d'ara de 20.000 milions més, tothom pot pensar si és molt o poc però vetar-ho és restar recursos al país i a les seves necessitats". A més, fonts de la presidència d'ERC recorden que, al marge dels recursos econòmics, hi ha un substancial canvi de model: "Els diners ens donen més poder econòmic, però el nou model ens dona més poder polític com a país", afirmen fonts pròximes a Oriol Junqueras.
ERC i Comuns descarten entrar a Govern
Més enllà dels pressupostos, totes les fonts consultades dels republicans admeten que l'acord de finançament obre una nova etapa en la relació amb els socialistes, tot i que es mostren cauteloses. "Anirem pas a pas i tema a tema ", assegura un destacat membre de la direcció. El propi portaveu del partit, Isaac Albert, admet que si s'ha arribat a un acord "ha estat sobre unes negociacions que han generat confiança", un concepte que en l'acord d'investidura d'Illa, on es va comprometre el nou finançament assolit aquet dijous, es va deixar molt clar que era inexistent: "El principal problema amb els socialistes és que els tenim una gran desconfiança perquè mai compleixen" van dir els republicans en aquell moment, tot i tirar endavant amb els acords.
Sobre la possibilitat que el nou escenari que obre l'acord de finançament permeti anar més enllà amb una possible entrada al Govern d'ERC, fonts del més alt nivell en la direcció dels republicans deixen clar que "no està en el nostre full de ruta per a la legislatura". Una negativa que també explicita el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, per part de la formació d'Ada Colau.


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.