L'acord pel finançament eixampla l'esquerda entre ERC i Junts tot i les crides a un front comú a Madrid

"Davant de qualsevol acord d'ERC sempre el mateix: La dreta espanyola diu que és una traïció per excés i la dreta catalana diu que és una traïció per defecte. PP, VOX i Junts amb diferents banderes però mateixa supèrbia. Bé. Doncs només dues coses: 1) Que si volen votar en contra que ho facin però que ho expliquin. 2) I que no siguin pesats. Sobretot això. I sobretot Junts". Aquest és l'incisiu missatge amb que el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, responia aquest divendres a la campanya desfermada per diversos dirigents de Junts contra l'acord de finançament que van tancar aquest dijous el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president d'ERC, Oriol Junqueras. Ofensiva dels de Puigdemont i resposta dels republicans que indica clarament com aquest acord de finançament ha eixamplat encara més l'esquerda que des de fa uns anys s'ha anat generant en la relació entre els dos principals partits independentistes.

L'amenaça expressada per la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, de votar en contra de l'acord de finançament pactat entre socialistes i republicans, si no s'inclou el concert econòmic, assegurant que presentaran una esmena a la totalitat amb text alternatiu en el tràmit parlamentari, ha caigut malament a les files republicanes, ja que això suposaria que no pugui tirar endavant. Una amenaça que tensa les ja sempre complicades relacions entre tots dos partits en la pugna per l'hegemonia de l'independentisme.

Paradoxalment, aquesta forta topada arriba enmig d'una estratègia de Junts basada en fer una crida a ERC per articular un front unitari de l'independentisme a Madrid. Una crida a sumar els 14 diputats dels dos partits que, amb l'atac a l'acord de finançament dels republicans, s'entreveu absolutament inviable. Tant el vicepresident de Junts, Antoni Castellà, com la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras, van sortir en tromba divendres passat per instar a ERC a negociar plegats el concert econòmic. Un plantejament que Nogueras també ha fet extensiu a la negociació per alguns dels traspassos pendents o el desplegament efectiu de l'amnistia. Però a Esquerra parlen de "deslleialtat" pel fet que Junts no només es mostri disconforme amb el sistema acordat sinó que amenaci de boicotejar-lo.

 Una gran desconfiança acumulada  

I és que els intents d'una acció unitària de l'independentisme topa amb una realitat persistent: la desconfiança acumulada entre les dues formacions i un historial de relacions trencades que fa molt difícil imaginar una unitat sostinguda més enllà de moments puntuals.

Els dos partits arriben a aquest punt després d'un període convuls. Junts va sortir del Govern de la Generalitat l'any 2022, cosa que va suposar un trencament de relacions amb ERC que encara dura avui dia. Al Congrés, la dinàmica tampoc no ha estat diferent. Des de la investidura de Pedro Sánchez el 2019, ERC ha defensat una estratègia basada a negociar amb l'Estat, convencent-se que la resolució del conflicte polític passava per situar-se a la taula de negociació. D'aquesta línia van sorgir moviments dels republicans com la taula de diàleg i, posteriorment, el debat sobre els indults. Junts, en canvi, va mantenir una posició més escèptica i ha estat anys acusant els republicans de "traïdors" per construir una relació amb l'Estat que, a parer seu, era aliar-se amb la repressió.

Aquell desacord va obrir una escletxa que amb els anys s'ha convertit en distància estructural. Amb la paradoxa que després d'una legislatura plena de retrets contra ERC per haver pactat amb el PSOE va ser Junts qui va arribar el 2023 a un acord amb els socialistes per investir president del Govern espanyol a Pedro Sánchez. Fet que va provocar la crítica dels republicans que van considerar que posava de manifest "la hipocresia" dels de Puigdemont.

 Des dels indults, res a parlar a Madrid  

La carpeta dels indults és una de les que més han marcat aquesta distància. Els juntaires s'hi van desmarcar, fins i tot dient que no els volien. Però ERC, amb la seva estratègia clara de desjudicialització del procés, hi va apostar fort. Aquestes posicions divergents van fer que els dos partits s'allunyessin de manera clara, no només en l'àmbit polític, sinó també en el personal. Cal tenir present que tots els dirigents empresonats dels dos partits van poder ser alliberats, i als d'ERC -amb Oriol Junqueras al capdavant- no els va agradar els retrets de Junts "mentre s'aprofitaven dels beneficis de la negociació [d'ERC]", asseguren fonts republicanes.

I el mateix ha passat amb altres carpetes clau, també en aquesta legislatura. L'ampliació de competències, el debat sobre el finançament i el traspàs de Rodalies, han estat escenaris on ERC ha buscat articular propostes intentant sumar a Junts en votacions clau, però els juntaires han preferit mantenir un perfil propi, recelosos de lligar-se a estratègies que consideraven massa condicionades pels ritmes fixat entre ERC i el PSOE. Immersos en una estratègia de confrontació amb el PSOE, malgrat els acords que durant aquesta legislatura han anat establint, fins i tot després del recent trencament de relacions.

Relacionat amb aquest tema

Junts presentarà una esmena a la totalitat al nou finançament i insta ERC a apostar per un concert econòmic

Judit Castaño

Així doncs, la idea d'un front independentista no sembla gaire viable ni a Madrid ni a Catalunya. Més enllà del fet que no hi ha cap coordinació, actualment, entre tots dos partits, el fet que l'estratègia dels postconvergents hagi passat els darrers anys per desmarcar-se de gairebé tot el que han fet els republicans genera molta distància. Des d'ERC recorden que, quan en el passat han plantejat acords de fons i protocols de coordinació, la resposta de Junts sempre ha estat negativa, i ara, ja no se'ls creuen. "Són adorables", deia irònicament una font del partit de Junqueras el dia que Nogueras demanava aquest front comú. De fet, només veuen en Junts moviments per tàctica política i no per una voluntat real i de fons de què hi hagi unitat d'acció.

Tot i això, no tots els ponts estan trencats i els republicans mai no han rebutjat mantenir converses. D'altra banda, Míriam Nogueras assegurava aquest mateix divendres a Públic, en plena tempesta política pel  finançament amb durs enfrontaments, que "els dos partits parlem" i posava d'exemple les trobades entre els dos presidents dels partits, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. També al Parlament es manté un pont obert entre les dues formacions que mantenen diversos membres dels grups parlamentaris, i especialment amb el president dels republicans al Parlament, Josep Maria Jové i la cap de files de Junts, Mònica Sales, al capdavant.

 Junts veu una finestra d'oportunitat  

Junts, per la seva banda, defensa que el moment polític és excepcional i que cal aprofitar la debilitat del Govern espanyol per "consolidar la nació". La formació subratlla que l'independentisme té l'oportunitat de convertir la seva força parlamentària en resultats i que, sense un front mínimament compartit, cada partit corre el risc de negociar en solitari i perdre capacitat d'influència. Això, però, pot sonar també contradictori amb la trencadissa de relacions amb el PSOE de fa dos mesos.

La història recent, però, pesa. Els episodis acumulats de descoordinació i les diferències d'estratègia s'acumulen. L'herència de la ruptura del Govern català i la desconfiança en les relacions personals, que té en els caps de files de Madrid, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, la màxima expressió, continuen condicionant qualsevol temptativa d'aliança. A més, el canvi de discussió en l'eix polític posiciona a tots dos partits en "blocs" diferents. ERC prefereix mirar més cap a l'esquerra i això dificulta pactes polítics amb una formació com Junts cada cop més escorada a la dreta. 

I, per altra banda, Junts vol preservar la seva autonomia discursiva i evitar la percepció de subordinar-se a una estratègia que considera massa lligada a la conjuntura estatal, mentre accentua la posició de dretes pressionat fortament pel creixement de la ultradreta independentista d'Aliança Catalana. Totes dues posicions tenen coherència interna, però xoquen frontalment.

Relacionat amb aquest tema

Junqueras defensa l'acord de finançament amb l'aval d'Illa i els Comuns, tot i que admet que "queda feina per fer"

Ona Falcó

Hores d'ara, la crida de Junts a la unitat sembla més un globus sonda que quelcom que es pugui traduir políticament. La qüestió de fons és si Junts i ERC són capaços de superar la inèrcia del passat i convertir la seva presència decisiva al Congrés en una eina compartida. O si, per contra, les diferències estratègiques i els comptes pendents continuaran bloquejant qualsevol intent de front comú, i es continua imposant l'eterna lluita per l'hegemonia de l'independentisme a Catalunya. Hegemonia que, mentre Junts i ERC se la disputen, a cada enquesta queda més amenaçada per un nou actor, l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols. Formació que, a diferència de la CUP que sempre ha estat un actor minoritari de l'independentisme -encara que molt decisiu en alguns moments-, la demoscòpia ja situa en aquesta pugna amb gran força.