L'absolució de Trapero, escac a la Guàrdia Civil, la Fiscalia i el Suprem

L'Audiència Nacional (AN) va trencar amb el fil argumental jurídic generat pel Tribunal Suprem (TS) sobre els fets de l'1 d'octubre de 2017 amb la sentència del passat 22 d'octubre. La sentència absolutòria del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la resta de la cúpula d'Interior, conté una detallada argumentació que dista molt de les consideracions del magistrat Manuel Marchena sobre el procés. Sense anar més lluny, l'AN certifica que la policia catalana no estava alineada amb el projecte independentista del Govern encapçalat per Carles Puigdemont. L'atomització de la macrocausa independentista i les diferents sentències dictades ha portat amb ella una sorprenent disparitat de criteris entre dues grans institucions del poder judicial, que mentre absolen al responsable dels Mossos durant el referèndum de l'1-O, mantenen a la presó amb una pena de deu anys al llavors responsable polític del cos, l'exconseller d’Interior, Quim Forn.

"Vam rebre la sentència amb una immensa alegria. Una condemna per desobediència [la mínima a la qual s'afrontava Trapero] també hagués suposat un retret duríssim", explica l'advocada del major, Olga Tubau. Després de les duríssimes crítiques que ha rebut el sistema judicial espanyol des del sobiranisme, Tubau rebaixa el to emmarcant l'absolució de Trapero en la plena normalitat: "Aquesta és la grandesa del judici d'un sistema democràtic amb dret penal modern. El que li ha passat a Trapero passa als tribunals cada dia".

Tubau confia en la justícia espanyola: "El que li ha passat a Trapero passa als tribunals cada dia"

No poden dir el mateix la resta de líders independentistes, tal com apunta el lletrat Jaume Alonso-Cuevillas, qui comparteix l'opinió de l'advocada però emfatitza el contrast amb la resolució de Marchena: "L'AN ha fet el que s'havia de fer amb molta valentia per part dels magistrats. En canvi, el TS és un tribunal polititzat. A Espanya, hi ha 5.000 jutges que fan la seva feina, i una cosa molt diferent és la politització de la cúpula". "El Suprem va anar a santificar la instrucció -atestats i declaracions policials- mentre que l''AN va demanar quines proves tenien per a sustentar l'acusació", opina amb contundència el jurista Joan J. Queralt. La contundència d'una absolució ha portat a la Fiscalia a no presentar recurs contra la sentència, un fet que ja imaginaven els lletrats entrevistats per aquest mitjà, malgrat el vot particular de la magistrada Concepción Espejel, contrària a l'absolució: "Segons la jurisprudència del TEDH, tan sols podrien haver recorregut demostrant una valoració irracional de l'AN o si haguessin existit proves de càrrec no valorades pel tribunal", fets que segons Tubau no s'ha donat en aquest cas.

Pérez dels Cobos i Baena, desacreditats

Un dels elements centrals de la sentència per entendre l'absolució de Trapero és el nul pes que es dóna a les declaracions del coronel Diego Pérez dels Cobos, el coordinador de l'operatiu policial durant l'1 d'octubre, i el tinent coronel Daniel Baena, instructor de la causa. Tots dos van voler acreditar suposades connivències entre Trapero i el projecte independentista, així com la inacció dels Mossos durant la jornada del referèndum i el 20-S. Abans que s'iniciés el procés a l'AN, el jutge Manuel Marchena ja va creure a Trapero quan aquest va declarar com a testimoni al TS i va explicar que durant les reunions dels dies 26 i 28 de setembre entre el major i el Govern els va notificar que persistir en la celebració del referèndum amb milions de persones i milers de policies al carrer suposaria un perill greu. Aquesta declaració ajudaria a tombar el delicte de rebel·lió que pesava sobre els líders independentistes i faria pública la fractura entre el cos de Mossos i el Govern de Puigdemont.

El que no va creure Marchena va ser que Trapero no hagués estat negligent en l'actuació policial, permetent la realització del referèndum i obligant a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a suplir la seva inacció. Aquesta és la tesi que tira per terra l'AN: "La sentència avala la gestió com un model de negociació, diàleg i mediació, avalat per altres models europeus", explica Tubau sobre l'actuació de Mossos durant l'1-O. En efecte, l'AN considera que el dispositiu de Mossos era suficient i que va estar dirigit a "minimitzar els danys, encara que això suposés la celebració del referèndum il·legal", i fins i tot llança un dard verinós contra l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, ja que afirma que havien de parar la votació però no a qualsevol preu: "Si això produïa un mal irreparable, ell seria el responsable i la gestió hagués estat un fracàs", diu el text sobre Trapero.

Jaume Alonso-Cuevillas: "La crítica a la Guàrdia Civil és duríssima"

"La crítica a la Guàrdia Civil és duríssima", considera Cuevillas. Tubau, en canvi, no creu que l'AN sigui descortès amb la resta de cossos: "Jo mai vaig qüestionar [en el judici] el que va fer la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. La sentència valora positivament el dispositiu de Mossos, però aquí no s'està dient el contrari de la resta de cossos". L'alt tribunal també rebutja donar-li credibilitat al relat de Baena en considerar que es tracten de valoracions personals que "no aporten elements objectius", al contrari del que va fer Marchena, qui per contra va denegar testimonis ciutadans sobre l'1-O o va tallar la declaració de Marina Garcés per la seva "càrrega emotiva". Tubau valora l'equanimitat de la sentència quan rebutja els testimonis: "No diu en cap moment que menteixin, sinó que es tracta d'una valoració personal".

Sobre la suposada connivència amb el Govern, l'AN no sols descarta les afirmacions de Baena i Pérez dels Cobos, sinó que també cita la declaració feta pel secretari general del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, qui va negar que hi hagués hagut cap comentari per part de Trapero a la reunió del 28 de setembre que donés a pensar que existia connivència entre el major i el Govern.

Sánchez i Cuixart eren interlocutors "aptes"

Queralt: "El Suprem va anar a santificar la insutrcció de Baena mentre l'AN ha demanat quines proves tenien per sustentar l'acusació"

L'aval de l'AN sobre el dispositiu dels Mossos posa en tensió algunes de les qüestions que han estat fonamentals per condemnar els líders independentistes. Sense anar més lluny, el mateix conseller d’Interior, Joaquim Forn, condemnat com a responsable polític de la policia catalana contra la qual no existeix lloc al retret segons l''AN. "Si jo fos responsable polític de l'Estat espanyol, em posaria molt vermell", explica Cuevillas. "Qualsevol podria denunciar a Baena i a Pérez dels Cobos per testimoni fals, un fet que podria portar a reobrir la causa del TS. Encara que això no voldria dir que es canviés la sentència dels líders independentistes, perquè el TS s'ha basat en diverses proves", afegeix Queralt.

D'altra banda, la sentència que absol Trapero també acredita que l'operatiu del 20 de setembre de 2017, quan es van concentrar milers de persones per protestar contra el registre a la seu del departament d'Economia, va estar dirigit a permetre la feina de la comitiva judicial, un fet que va negar Marchena. Així mateix, l'alt tribunal reconeix Jordi Cuixart i Jordi Sànchez com a interlocutors "especialment aptes" per "convèncer a la multitud congregada", la qual a més, segons l'AN, no va fer res més que manifestar-se sense agressivitat, lluny de "l'alçament tumultuari" necessari per a la sedició. "Tot això demostra la indefensió que genera l'atomització de la causa i la indefensió que ha generat creure's a cegues els atestats policials", sentència Cuevillas.