La Justícia obliga a repetir el judici contra l'assetjador de Paula Bonet al considerar nul l'atenuant de trastorn mental

L'Audiència de Barcelona obliga a repetir el judici contra l'assetjador de Paula Bonet al considerar nul l'atenuant de trastorn mental. L'òrgan judicial estima el recurs presentat per la Fiscalia i anul·la la sentència que condemnava Victor Galindo a tres anys i tres mesos d'internament psiquiàtric per assetjament, amenaces de violació, d'esquarterament i de mort, i trencament continuat de mesures cautelars.

L'Audiència no qüestiona els delictes pels quals va ser condemnat l'acusat, sinó que qüestiona com la jutge va argumentar que Galindo patia un trastorn delirant de tipus erotomaníac, aplicant-li, així, un eximent. L'òrgan judicial creu que no es pot aplicar cap atenuant per alteració psíquica perquè les pericials psiquiàtriques no ho avalen. Sense aquest eximent, l'assetjador hauria d'anar a presó i no internat a un centre psiquiàtric.

Per tant, l'anul·lació de la sentència juga a favor de Bonet, tal com ha detallat a través de Twitter l'advocada de l'artista. "L'Audiència ha estimat el que demanàvem les acusacions: la nul·litat per tal de motivar la sentència, és a dir, argumentar més i millor. En cap cas no ha caigut la condemna. Tant fiscalia com nosaltres considerem que no existeix tal transtorn i que la condemna ha de ser de presó", ha dit Carla Vall.

La sentència assenyalava que l'assetjador estava immers "en una realitat paral·lela que afectava el seu pensament i comportament" de manera irracional, cosa que li impedia "actuar amb normalitat". També va especificar que patia un trastorn mental diagnosticat com a deliri erotomaníac encapsulat, cosa que "condicionava completament la seva voluntat".

Ara, l'Audiència la declara nul l'atenuant de trastorn mental, per tal que la mateixa magistrada la torni a dictar "amb la valoració necessària de tot el material probatori generat en el procés" i amb el "grau de motivació que es raona en la resolució". "En aquest cas és precís desenvolupar l'argumentació que faci entendre de quin tipus de patologia és el trastorn i quin tipus d'afectació te per el component cognitiu de la capacitat psíquica", conclou. "S'ha d'explicar la relació de causalitat entre el trastorn i el fet o l'activitat que integra la infracció, tenint en compte els factors que l'envolten, com el temporal", afegeix el text.