PRESOS POLÍTICS I EXILIATSLa justícia espanyola es nega a tramitar la citació a declarar del jutge Llarena a Bèlgica

El jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, no cursarà per la citació al jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que hauria de comparèixer davant un tribunal de Bèlgica el proper 4 de setembre, per respondre sobre la demanda presentada per Carles Puigdemont.

Fonts jurídiques han informat a l'agència Efe que el jutge degà ha rebut un escrit del tribunal belga perquè lliuri notificació al jutge Llarena, però també han assenyalat que no té intenció de fer-ho, perquè no considera "procedent" la citació.

Carles Puigdemont i els membres del seu equip de govern, exiliats a Bèlgica, van presentar el passat 5 de juny una demanda civil contra el jutge Llarena per no respectar "el seu dret a la presumpció d'innocència" i per no actuar amb imparcialitat.

Puigdemont i la resta de demandants pretenen d'aquesta manera aconseguir la recusació del magistrat., perquè segons la Llei Orgànica del Poder Judicial un jutge no pot seguir en una causa si ha estat demandat per una de les parts.

Però la resposta del jutge degà de Madrid a les autoritats judicials belgues serà de rebuig absolut a la petició per a que Llarena comparegui a Brussel·les. En el seu escrit no entrarà ni tan sols a valorar la demanda sinó que es limitarà a contestar que no considera "procedent" tramitar aquesta petició, perquè pensa que un jutge d'un altre país no pot entrar a valorar la instrucció d'un altre com a conseqüència d'una petició dels investigats en aquest procediment, afegeixen les fonts consultades per l'agència.

La justícia belga, però, pot recórrer davant les autoritats espanyoles la decisió del jutge degà.

Denúncia davant el Consell de Drets Humans de l'ONU

En relació a la justícia espanyola, L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Associació Catalana pels Drets Civils, impulsada per familiars dels dirigents independentistes empresonats, han assenyalat aquest dimecres davant el Consell de Drets Humans de l'ONU, a Ginebra, les "deficiències del sistema judicial" de l'Estat espanyol.

En un comunicat, ambdues entitats expliquen que l'advocat Jordi Palou, en nom de les plataformes, ha criticat durant una intervenció en el Consell "la falta d'imparcialitat d'alguns jutges espanyols" en els casos d'aquests dirigents.

"Encara avui 16 membres del Govern i del Parlament --incloent-hi consellers i president-- pateixen presó provisional o exili forçat. Ni es va respectar el dret a una tutela judicial efectiva i el dret de defensa en citar-los per delictes de rebel·lió, a alguns d'ells amb menys de 24 hores d'antelació", ha dit el lletrat, que ha criticat que se'ls mantingui en presons madrilenyes.

Advocats demanen l'acostament a Catalunya

Els degans dels col·legis d'advocats de Madrid, José María Alonso, i de Barcelona, María Eugenia Gai, han subscrit un comunicat en el qual han defensat  l'acostament dels dirigents polítics i socials catalans privats de llibertat a presons de Catalunya, per reforçar el dret de defensa. Així ho han manifestat tots dos en roda de premsa al final de la trobada que han mantingut a la seu del Col·legi madrileny.

En el mateix assenyalen que "en una situació com l'actual, tan necessitada d'impulsos cívics i institucionals que vagin en la línia de restar tensió i crispació, l'Advocacia pot ajudar des de la seva força a il·luminar i conquistar espais d'entesa i a arbitrar vies de sortida a processos de conflicte".

"Com a lletrats elevarem la veu de l'Advocacia amb major nitidesa i abast que en el passat sitiéndonos especialment concernits i compromesos amb la defensa dels principis i valors democràtics en els quals es fonamenta l'Estat de dret doncs som un element indispensable per a la concòrdia i la convivència ciutadana", afegeixen tots dos degans.

En declaracions als periodistes María Eugenia Gai ha manifestat que un trasllat dels presos a Catalunya i en concret a Barcelona, on es troben els seus advocats, suposaria reforçar el dret de defensa.

Per la seva banda José María Alonso ha comentat que "després d'una desgràcia familiar i una malaltia la situació de presó és la més difícil per a una persona" i  "seria positiu que estiguin més prop dels seus advocats i les seves famílies".

María Eugenia Gai ha assenyalat que "estem passant moments de crisis i és necessari un replantejament del que suposa la convivència, el diàleg i la pau social" pel que estima que col·legis tan forts com els que representen han de tenir un "paper rellevant" en qüestions com la defensa de l'Estat de dret, la democràcia i la Constitució.

"L'Advocacia és fonamental per salvaguardar l'Estat de dret i hem de fer una reflexió del plantejament que hi ha d'Espanya que passa pel diàleg i l'entesa" i "els estadistes sabran", ha remarcat. La degana, però, ha volgut deixar clar que "respecten el procés i la independència judicial i no qüestionen el sistema".

Ha dit que "els mesos de setembre, octubre i novembre van ser molt tibants a Catalunya amb una situació excepcional que afortunadament s'ha anat suavitzant, però els responsables polítics han d'abordar el conflicte".

José María Alonso ha destacat que els col·legis d'advocats de Madrid i Barcelona representen a uns cent mil dels més de dos-cents mil lletrats de tota Espanya. "Els advocats volem donar un exemple d'entesa i diàleg i servir d'exemple al conjunt de la societat", ha abundat.

D'altra banda el degà del Col·legi d'Advocats Madrid ha mostrat la seva disposició a mantenir una reunió conjunta amb la seva homòloga de Barcelona i amb la nova ministra de Justícia, Dolores Delgado, per abordar qüestions que consideren urgents com la llei del dret de defensa i el torn d'ofici.