Junts i ERC pugnen per apuntar-se l'èxit si s'aprova la amnistia

"No és l'únic que negociem però la investidura de Pedro Sánchez dependrà bàsicament de l'amnistia, després ja ho veurem". Aquesta categòrica frase resumeix la perspectiva de dos dirigents dels partits independentistes catalans que tenen a la mà que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, continuï a la presidència del Govern espanyol o que hi hagi repetició electoral. Ho expressen amb paraules diferents i amb matisos, però tant des d'ERC, com des de Junts, han començat a situar l'amnistia com el punt nuclear per acordar la investidura de Sánchez abans del 27 de novembre.

Tant a Junts com a ERC plantegen altres consideracions per a la negociació més enllà del tema antirepressiu, per exemple el tema delicat del referèndum d'autodeterminació o altres exigències relatives a la gestió. Però dirigents dels dos partits reconeixen que l'amnistia és la clau de volta de l'arquitectura de la investidura i que si es tanca un acord hi ha el 99% de possibilitats que Sánchez la tiri endavant.

Sans (ERC): "La llei d'amnistia és un punt de partida imprescindible, després caldrà posar rumb al referèndum i millorar el benestar de la ciutadania"

Segons la portaveu d'Esquerra, Raquel Sans, "la llei d'amnistia és un punt de partida imprescindible, després caldrà posar rumb al referèndum i millorar el benestar de la ciutadania, que té moltes maneres, com el traspàs integral de Rodalies i els recursos necessaris per posar fi al dèficit fiscal".

Encara que més reticents a parlar en públic sobre una negociació que asseguren encara no ha començat, també a Junts posen l'accent en l'amnistia: "Junts sempre ha treballat amb l'amnistia com a punt de inici i amb l'autodeterminació com a punt final", assegura la presidenta del partit, Laura Borràs.

Les quatre claus de l'amnistia

Amb l'amnistia al centre del tauler de joc, diversos eixos entorn a ella marcaran la negociació. Primer, l'arquitectura legal i el perímetre dels afectats per la llei que es pugui promulgar. Segon, el calendari d'aprovació, abans o després de la investidura. Tercer, com s'escenifica el repartiment del mèrit de l'acord entre Junts i ERC, en pugna constant per anotar-se "victòries". I quart, com s'afronta l'exigència a la renúncia de la unilateralitat que arriba des del PSOE i Sumar, com ja va explicitar la vicepresidenta del Govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz: "L'amnistia ha de ser precedida per un acord polític i social històric i quan hi ha un acord no hi pot haver unilateralitat".

El perímetre: Independentistes i policies

El primer punt, la redacció de la llei, ja té un petit exèrcit de juristes treballant-hi. Tant per part de Junts i ERC com del PSOE i Sumar. I hi ha comunicació i intercanvi de parers. Algunes fonts indiquen que les parts fins i tot podrien haver intercanviat documents jurídics preliminars, però aquest extrem no ha estat confirmat oficialment per cap de les parts a Públic. El debat sobre el perímetre de l'amnistia se centra en la demanda de l'independentisme que inclogui tots els afectats per processos judicials relacionats amb el procés des de la consulta del 9 de novembre de 2014, passant pel referèndum del 2017 i fins a l'actualitat.

La redacció de la llei, ja té un petit exèrcit de juristes treballant-hi i intercanviant parers

I per part del PSOE i Sumar l'exigència que la llei també empari els policies processats per les càrregues de l'1-O. Aquest darrer punt relatiu a les Forces de Seguretat de l'Estat provoca molt de recel als partits independentistes. Tant ERC com Junts rebutgen públicament que es pugui incloure els policies a l'amnistia. Tot i que fonts de l'entorn –i de màxima confiança- de Carles Puigdemont asseguren que "és moment de maduresa, caldrà entendre les dues parts, així són els processos històrics". Tot i que aquestes fonts també apunten que no serà fàcil que les bases independentistes ho acceptin sense indignació: "No agradarà", afirmen.

El calendari: Abans o després de la investidura

El segon punt és el calendari. Ve marcat per l'axioma fixat per Junts per a la negociació amb el PSOE amb l'objectiu de guanyar avantatge a la pugna amb ERC: "Cobrar per avançat", o en paraules de Puigdemont: "Fets constatables". Això voldria dir que primer s'aprova l'amnistia i després es vota la investidura. A Junts mantenen l'exigència que l'amnistia s'ha d'aprovar abans de la investidura, malgrat que des del Govern espanyol ja els han manifestat les dificultats que el procediment jurídic i parlamentari comporta per culminar el procés en un parell de mesos.

Nogueras (Junts): "Junts no afluixarà ni rebaixarà demandes com fan altres. Això va pel català i també per l'amnistia"

Segons la cap de files de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, "Junts no afluixarà ni rebaixarà demandes com fan altres. Això va pel català i també per l'amnistia". Però també cal recordar que Junts va posar com a condició l'oficialitat del català a la Unió Europea per acordar la Mesa del Congrés, i la socialista Francina Armengol ja n'és presidenta però dimarts passat la llengua catalana no va aconseguir l'acceptació d'aquest estatus, almenys al primer intent. I malgrat això, les declaracions públiques van ser d'agraïment al Govern espanyol.

A Esquerra han entrat amb més ambigüitat en aquest tema i mentre la portaveu al Congrés, Teresa Jordà, assegurava que podria valer un "compromís ferm, signat i amb un calendari si no és possible aprovar una llei d'amnistia abans d'una eventual investidura", fonts de la direcció del partit afirmen que cal mantenir el calendari de l'aprovació de l'amnistia abans de la investidura i que "és totalment viable".

La pugna entre ERC i Junts: Qui s'emporta el mèrit

Tampoc no serà menor l'impacte de la pugna entre Junts i ERC per l'hegemonia de l'independentisme en aquesta negociació. Fet que preocupa a la Moncloa, segons fonts del partit socialista. Aquesta batalla permanent també ha arribat a la negociació de l'amnistia i més concretament a com es reparteix el mèrit entre els dos partits si s'arriba a un acord. A Esquerra el mateix president del partit, Oriol Junqueras, ha sortit a atribuir-se el mèrit de manera preventiva donant per fet l'amnistia i situant-la als acords entre ERC i el PSOE per a la Mesa del Congrés. "El nostre acord ja especificava que s'havia de posar fi a tota forma de repressió per totes les vies legals possibles, i l'amnistia n'és una", afirma Junqueras.

Junts demana que la darrera trucada que es faci per part del Govern espanyol, és a dir la darrera rúbrica de l'acord, sigui la de Carles Puigdemont

Per la seva banda, fonts de la direcció de Junts esmentades per Catalunya Ràdio admeten que la negociació per a l'amnistia es realitzarà en termes similars tant per Junts com per ERC, però que es durà a terme "per separat" i asseguren haver fixat com a condició que la darrera trucada que es faci per part del Govern espanyol, és a dir la darrera rúbrica de l'acord, sigui la de Carles Puigdemont.

Unilateralitat: Modulació sí però renúncia impossible

I, finalment, respecte a l'amnistia apareix un escull que no serà fàcil de superar. L'exigència per part del PSOE i de Sumar que l'independentisme renunciï a la unilateralitat per aconseguir la independència si s'aprova l'amnistia. Una condició inacceptable tant per a Junts com per a ERC. Els dos partits estatals apunten a la dificultat de justificar davant de la societat espanyola aquest reinici que suposaria l'amnistia si es manté la intenció i possibilitat de reincidir en els fets del 2017 com agita la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu. Fonts de la direcció d'ERC, però també de Junts, admeten que no estan en els plantejaments de Feliu de declarar la independència l'endemà de l'amnistia. Però les fonts consultades als dos partits coincideixen que "una renúncia explícita de la unilateralitat és impossible".

"Una declaració renunciant a la unilateralitat seria acceptar una rendició, això no es produirà"

Això sí, des dels dos partits independentistes s'admet que la retòrica unilateralista és modulable. De fet, Esquerra ja l'ha tingut aparcada en les seves declaracions els darrers quatre anys; i a Junts, que en canvi l'han mantingut com a bandera en contraposició a Esquerra, admeten que ara "estem en un altre moment polític" i que és un tema en què es poden baixar els decibels si s'avança cap a aquest "acord històric" que plantejava Puigdemont a la seva conferència de Brussel·les.

A Junts plantegen la qüestió amb acritud: "una declaració renunciant a la unilateralitat seria acceptar una rendició, això no es produirà. Aquesta demanda és un error, si es manté, no hi haurà investidura".

A Esquerra es defensa el mateix amb un pragmatisme més gran: "Nosaltres volem una alternativa a la unilateralitat que és el que suposaria una via acordada per aconseguir la independència. A Esquerra tenim la nostra proposta a la ponència estratègica que inclou percentatges de participació i de sí. Però hi pot haver altres propostes i entre totes podem arribar a l'Acord de Claredat que va plantejar explorar el president de la Generalitat, Pere Aragonès". Però aquestes mateixes fonts de la direcció republicana coincideixen amb Junts que la renúncia a la unilateralitat sense un acord per al referèndum és innegociable i que mantenir aquesta condició com a imprescindible suposa la via més ràpida per fer fracassar la investidura de Pedro Sánchez.

El referèndum i les coses de menjar

Així doncs, la investidura de Pedro Sánchez penja, doncs, de l'amnistia. Encara que sorgiran altres debats com el del referèndum d'autodeterminació, en què Esquerra buscarà un compromís per part del Govern espanyol que es negociï el tema a la taula de diàleg durant els propers quatre anys. Junts fins i tot plantejarà la necessitat d'acordar un calendari sobre el referèndum. I també temes de gestió molt rellevants s'entrecreuaran a la taula negociadora.

Els republicans posaran el traspàs integral de Rodalies sobre la taula negociadora

Els republicans, per exemple, posaran el traspàs integral de Rodalies sobre la taula negociadora. Una negociació que encara que s'ha començat a gestar no es formalitzarà fins després de l'intent d'investidura de la setmana que ve del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, per desig exprés de la Moncloa que vol respectar els temps institucionals malgrat donar per fracassada i "una immensa pèrdua de temps" l'intent de Feijóo. També tant ERC com Junts estan per negociar de manera bilateral un nou sistema de finançament autonòmic que elimini l'anomenat dèficit fiscal entre Catalunya i l'Estat. Just aquesta setmana la consellera d'Economia del Govern de la Generalitat, Natàlia Mas, feia pública l'última xifra, de rècord, que situa en 22.000 milions d'euros la diferència entre els impostos recaptats a Catalunya i el que hi inverteix l'Estat.

Tots aquests temes són de pes i estaran presents en el debat públic de la negociació. Especialment per part d'Esquerra: "Governem Catalunya i la nostra obligació és aconseguir també aspectes rellevants que millorin la vida de la ciutadania, i el mal funcionament dels trens que depenen de l'Estat és un cas claríssim", assegura una consellera del Govern. Tot i que cap dirigent d'Esquerra ha volgut supeditar la investidura de Pedro Sánchez a acordar el traspàs de Rodalies abans que es voti. La portaveu mateixa d'Esquerra, Raquel Sans, assegura que "és un tema complex i no podem avançar esdeveniments. Nosaltres volem el traspàs de Rodalies perquè és bo per als ciutadans de Catalunya i en això estem. Veurem en quin punt ens trobem quan arribi el moment de tancar un acord o no".

Tot això indica que la negociació serà àrdua i complexa. Amb temes d'importància transcendental sobre la taula. Però que si fem cas a la informació que transmeten tant Junts com ERC, l'amnistia serà el fonament imprescindible sobre el qual se sustenti la investidura, i l'únic element que ara mateix pot fer trontollar l'edifici a construir per a la governabilitat de l'Estat els propers quatre anys.