Junts activa la inviable investidura de Puigdemont i no descarta un nou Junts pel Sí en cas de repetició electoral

A Junts per Catalunya -o Puigdemont per Catalunya com s'ha batejat la darrera candidatura de l'espai postconvergent-, el resultat electoral ha deixat un sabor agredolç al partit. S'han aconseguit dos dels objectius plantejats: créixer en escons, encara que limitat a un increment de tres, passant de 32 a 35 diputats. I superar ERC per recuperar la posició hegemònica de l'independentisme. Però s'ha fracassat en dos objectius més, potser més importants: guanyar les eleccions passant per davant del PSC i, sobretot, aconseguir la presidència de la Generalitat i formar Govern, per a la qual cosa calia reeditar la majoria absoluta independentista al Parlament i recompondre les malmeses relacions amb ERC i la CUP. El segon repte ja no caldrà perquè el primer no ha estat possible. L'independentisme ha perdut la majoria per primer cop des de l'inici del procés el 2012.

"Ni Illa serà president amb els vots de Junts, ni hi haurà un Govern amb el PSC, això no passarà"

Amb aquest escenari no previst per la cúpula dirigent, a Junts només li queda dues opcions: O quedar-se a l'oposició si Salvador Illa aconsegueix ser investit president de la Generalitat i formar Govern. O pactar amb els socialistes un Govern sociovergent. Donada les complicitats programàtiques que els darrers temps han mostrat socialistes i postconvergents en temes clau per a Catalunya com el Hard Rock, les infraestructures viàries, o l'ampliació de l'aeroport, tindria lògica la segona opció. Però parlem de Catalunya, on la política segueix els propis impulsos. Un dirigent pròxim a Puigdemont ho deixa clar: "Ni Illa serà president amb els vots de Junts, ni hi haurà un Govern amb el PSC, això no passarà". Però a Junts tampoc no es resignen a continuar a l'oposició.

Una investidura inviable

Amb les dues opcions lògiques encallades, a Junts han optat per una tercera via, anunciada pel mateix Carles Puigdemont. Forçar un intent d'investidura de l'expresident, tot i no comptar amb els suports necessaris. La justificació és que Junts lidera un bloc independentista de 55 diputats amb Esquerra -o 59 si es compta amb la CUP- superior al del bloc d'esquerres que amb el PSC i els comuns suma 48 escons. Però el problema és que, encara que ERC hi participés, tampoc surten els números perquè la majoria absoluta se situa al Parlament en 68 diputats. I per guanyar amb la majoria simple en segona votació caldria l'abstenció del mateix PSC.

Parlon (PSC): "El PSC no farà president Puigdemont encara que amenacin de bloquejar el Govern progressista de l'Estat"

Aquesta maniobra és considerada per tots els actors consultats com a "inviable". Però ho certifiquen tant des del PSC com des d'ERC. La portaveu dels socialistes catalans, Núria Parlon, assegura que "cal acceptar el principi de realitat", fent referència al resultat que invalida la investidura de Puigdemont. Sobre la qual Parlon és contundent. "El PSC no farà president Puigdemont encara que amenacin de bloquejar el Govern progressista de l'Estat". I el president d'ERC, Oriol Junqueras, també ho deixa clar: "No volem fer volar coloms que ens paralitzin i generin més desgast i frustració".

Els objectius col·laterals de la maniobra

Cal preguntar-se, doncs, quin és l'objectiu de Junts per plantejar una investidura de Puigdemont absolutament abocada al fracàs. Per a Puigdemont és el seu legítim dret: "El 2006, Artur Mas va guanyar les eleccions amb sis diputats més dels que ara té el PSC, però no va governar. L'any passat, Jaume Collboni va perdre les eleccions municipals de Barcelona, va ser alcalde gràcies a un pacte amb el PP i té un Govern en minoria. Pedro Sánchez va perdre les eleccions del 2023, malgrat venir de presidir quatre anys el Govern espanyol, i avui segueix al càrrec en minoria. Discutir la legitimitat que ara a Catalunya es pugui fer el mateix em sembla molt incoherent i estrany, i un error dels que s'han beneficiat sempre d'aquest joc però ara el desqualifiquen", assegura Puigdemont.

Puigdemont: "Discutir la legitimitat que ara a Catalunya es pugui fer el mateix em sembla molt incoherent"

Però dirigents de Junts consultats apunten altres objectius polítics més tàctics. En primer lloc, la investidura de Puigdemont obliga ERC a posicionar-se entre el PSC i Junts. En segon lloc, manté Puigdemont a l'aparador polític i l'expresident guanya temps, ja que cal recordar que es va comprometre a deixar la política si no era investit president de la Generalitat. Donar per fet que no ho serà, obligaria a prendre decisions en aquest sentit. I, en tercer lloc, la pressió sobre ERC pot comportar que finalment els republicans no accedeixin a investir Salvador Illa, amb el conseqüent bloqueig i la repetició d'eleccions a principis d'octubre.

El nou 'Junts pel Sí 2.0'

I és aquí on entra un nou objectiu col·lateral. No són poques les veus a Junts que plantegen que l'escenari de repetició electoral hauria de ser aprofitat per reeditar amb ERC una llista independentista conjunta que emuli el Junts pel Sí del 2015. Una candidatura que òbviament a Junts plantegen que lideri Carles Puigdemont. Però que veuríem si ERC estaria disposada a acceptar-ho.

"Hem de recompondre la unitat de l'independentisme, quan ho hem fet ens ha anat molt bé"

Aquest és un escenari que ningú verbalitza en públic, de moment, a Junts per Catalunya. De fet, la versió oficial del partit és que no volen la repetició electoral. Ara bé, en privat més d'un membre de la direcció argumenta les bondats d'una segona volta electoral i de l'operació 'Junts pel Sí 2.0'. D'una banda, asseguren, "hem de recompondre la unitat de l'independentisme, quan ho hem fet ens ha anat molt bé", assegura un dirigent.

Aquesta mateixa font es mostra convençuda que "molts dels independentistes que s'han quedat a l'abstenció ho han fet per l'afartament de la confrontació entre nosaltres, una llista conjunta podria reactivar-los i motivar-los a tornar a les urnes amb un resultat que multiplicaria la suma actual de Junts i ERC". Un plantejament que figures clau de l'època de Junts pel Sí com Artur Mas veuen amb molt bons ulls, assegura una font molt propera a l'expresident de la Generalitat i últim líder de Convergència. "El president Mas està convençut de l'encert que va suposar Junts pel Sí i ho tornaria a fer, avala aquesta opció i està compromès a treballar per recosir l'independentisme", assegura aquesta font.

La defensa d'aquest nou Junts pel Sí també té una justificació tàctica aritmètica, segons explica un dirigent de Junts: "Tant si creixem més o menys, junts sempre sumarem més que el PSC i els comuns. De manera que la investidura es decantaria a favor de l'independentisme. I plegats, Junts i ERC tenim prou força per exigir que es faciliti la investidura amb la legitimació que dóna la primera posició a les eleccions". En una evident referència, sense explicitar-ho, al paper decisiu que els dos partits independentistes tenen al Congrés per al Govern espanyol del PSOE i Sumar.

Guanyar temps per a l'amnistia

Al marge d'aquesta operació, la repetició electoral té un altre avantatge afegit per a Junts. Suposaria guanyar temps en l'aplicació de l'amnistia si, com està previst, s'aprova definitivament al Congrés aquest 30 de maig. Tot i que els assessors jurídics de Junts, capitanejats per Gonzalo Boye, asseguren que la seva aplicació i efectes seran immediats, hi ha un cert desassossec a Junts sobre quina serà l'actuació dels jutges en els dos mesos que la llei preveu per dictaminar en cada cas del procés independentista.

La repetició electoral suposaria guanyar temps en l'aplicació de l'amnistia

L'últim dia per a una investidura abans de l'activació automàtica per a noves eleccions és el 26 d'agost. I cal recordar que Carles Puigdemont hauria d'estar físicament al Parlament per a la sessió d'investidura, tal com va dictaminar el Tribunal Constitucional en la seva investidura no nata del 30 de gener del 2018, després de les eleccions del 21 de desembre del 2017, en plena aplicació de l'article 155 de la Constitució posterior a la Declaració d'Independència.

Inviable o no, ja ho veurem, Junts ja ha començat a armar un procés negociador tot i estar destinat a quedar encallat en dic sec. Mantindrà reunions amb tots els grups parlamentaris en paral·lel al que faci el PSC. I aquest dijous mateix, Puigdemont reunirà els electes del nou grup parlamentari per analitzar l'estratègia relativa a la seva investidura. Cal veure si la investidura de Puigdemont s'acabarà produint i si serà abans o després de la de Salvador Illa. En això tindrà una gran rellevància la composició de la Mesa del Parlament que surti en la constitució de la cambra catalana el proper 10 de juny. Ja que serà l'encarregada de prendre una decisió sobre això. Però en qualsevol cas, caldrà estar més atents als resultats col·laterals d'aquesta operació, que no pas als de l'aritmètica parlamentària que la fan pràcticament inviable, si la sessió s'acaba produint.