Jaume Roures es querella per denúncia falsa contra dos inspectors de la Policia Nacional

El productor audiovisual Jaume Roures ha presentat aquest dimarts una querella contra dos inspectors de la Policia Nacional per acusació i denúncia falses arran de la seva imputació en l'anomenada trama russa del procés, causa ja arxivada judicialment. Ho ha fet amb el suport del Centre de Defensa de Drets Humans Irídia. L'advocada i directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, ha subratllat que van acusar "falsament" el productor de traïció i organització criminal. "No es pot permetre que aquesta gent tingui la sensació d'impunitat sense que ningú els cridi l'atenció", ha lamentat Roures en una roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona.

Tots dos inspectors van elaborar un informe que justificava l'acusació de Roures per delictes que poden comportar penes de fins a 20 anys de presó. Segons la querella, que s'ha presentat a Barcelona, en el document policial s'analitzaven comunicacions que van tenir lloc durant set anys. A banda d'informació falsa sobre la vida personal de Roures, l'única referència a l'acusat es troba en una frase dins d'una "suposada" conversa entre dues persones. Es tractaria d'un àudio del 16 de maig de 2018 extret d'un dels dispositius mòbils obtinguts en els registres practicats per aquesta investigació policial.

"Tot l'informe policial demostra que volen anar contra una víctima i que després van afegint informació manipulada per donar-li contingut i pes. M'adjudiquen un pare i una mare que no tinc. Mai he viscut a Sant Cugat", ha explicat Roures. El productor ha carregat contra el cos de policia per elaborar un informe "fals", contra determinats mitjans de comunicació estatals per "airejar" els fets i contra la manca de neutralitat del poder judicial, especialment contra el jutge Aguirre. L'Audiència de Barcelona va obligar aquest magistrat a tancar la causa per "frau de llei".

"Irídia no ha tingut accés a la causa, així que només podem denunciar la mentida per part dels agents. Tot i això, som conscients que no només hi ha un problema en termes policials, sinó que també hi ha mitjans que amplifiquen les falsedats i membres del poder judicial polèmics. Aguirre perseguia clarament objectius polítics", ha afegit Franquesa. Tant Roures com la directora d'Irídia han denunciat la "clara manca d'imparcialitat" i la necessitat de crear "mecanismes independents" que fiscalitzin aquestes actuacions.

Més casos d'abús policial

Durant la roda de premsa també s'han il·lustrat altres dos casos d'abús policial. En primer lloc, la víctima va ser el fotoperiodista freelance Isidre García, acusat d'agredir un policia mentre treballava en el desallotjament d'un banc expropiat al barri barceloní de Gràcia el 2016. L'agent va al·legar una ruptura del tendó d'Aquil·les i va demanar una indemnització de 70.000 euros, tot i que va canviar la versió fins a tres vegades. La sentència definitiva va ser absolutòria.

D'altra banda, l'advocada penalista d’Irídia Laura Medina ha exposat el cas que afectava un jove racialitzat. Segons ha explicat, es va redactar una minuta falsa per "donar cobertura" a una detenció il·legal. Els fets van tenir lloc al novembre del 2020 i l'acusat era al carrer més tard del toc de queda. Els agents van detenir violentament el jove, el van agredir i van expressar comentaris vexatoris cap a ell. No obstant això, van ometre tota aquesta informació i el van acusar de donar una puntada de peu a un policia. Tota l'actuació va ser desmentida gràcies a un vídeo que va gravar una veïna des d'un balcó i el jove va poder denunciar els agents, que van rebre una sentència condemnatòria que encara no és ferma.

"És necessari erradicar aquestes pràctiques. Cal denunciar-les i visibilitzar-les per enfortir la resposta col·lectiva", ha argumentat Franquesa. Irídia ha denunciat la indefensió que genera aquest tipus d'actuacions en funció dels recursos de les persones afectades. Per aquest motiu, ha dit la directora, continuaran denunciant les clavegueres policials.