Israel continua assassinant a Gaza i frenant el camí cap a la pau un mes després de l'alto el foc

El nombre de palestins morts pel genocidi comès per Israel a Gaza l'octubre del 2023 s'acosta ja als 70.000. I són més de 240 els gazians assassinats des que fa un mes va entrar en vigor l'alto el foc signat amb el grup palestí Hamàs. En aquest mes, Israel ha trencat i reprès la treva quan ha volgut, al·legant que Hamàs estava retardant el lliurament dels cossos dels israelians segrestats per la milícia palestina. I encara que el Parlament israelià va aprovar la primera fase de l'alto el foc, la pau només avançarà amb dures negociacions en què l'extremisme jueu hi tindrà molt a objectar. Ho va deixar anar aquest dilluns el primer ministre Benjamin Netanyahu: "La guerra no s'ha acabat."  

Malgrat tot, la Casa Blanca no vol que el procés descarrili. Hi ha massa interessos geopolítics i econòmics en joc, amb la reconstrucció de Gaza com a aposta personal del president dels Estats Units, Donald Trump, destinada a engrandir el seu ego com a "pacificador" i futur mereixedor del Premi Nobel de la Pau, i a enriquir les arques del seu país amb la rehabilitació immobiliària de Gaza.

Per això, Trump va enviar a Tel-Aviv el seu gendre, l'empresari i "intermediari" Jared Kushner, que aquest dilluns, acompanyat de l'enviat especial de la Casa Blanca per a l'Orient Mitjà, Steve Witkoff, es va reunir amb Netanyahu. Els tres van abordar la qüestió dels quatre ostatges de Hamàs els cossos dels quals el grup encara ha de retornar, el darrer suposat escull per a la nova fase del procés de pau.

El 13 d'octubre, Hamàs va alliberar els darrers vint ostatges vius que mantenia capturats des que el 7 d'octubre de 2023 va atacar la frontera israeliana, va assassinar 1.200 persones i en va segrestar 251 més. A canvi d'aquests vint ostatges israelians, el govern de Netanyahu va alliberar 2.000 palestins que romanien a les presons d'Israel, molts d'ells sense cap judici.

A més, quedaven els cossos de 28 ostatges israelians en mans de Hamàs. A poc a poc, l'organització islamista en va retornar 24; amb moltes dificultats, ja que bona part estaven sepultats sota les runes en què Israel ha convertit la majoria de les ciutats de Gaza. Aquesta lentitud en la recuperació, en què han col·laborat especialistes de diversos països, ha servit d'excusa a Netanyahu per ordenar diverses vegades la represa dels atacs a Gaza, amb el resultat d'almenys 242 morts i més de 620 ferits en aquest mes de treva.

La segona fase del procés de pau, a l'aire  

El retard en el retorn dels cossos dels ostatges israelians morts ha servit també a Israel per anar ajornant l'inici de la segona fase del procés de pau, al qual Netanyahu es va comprometre després de nombroses pressions dels Estats Units.

En aquesta segona etapa s'ha de negociar el desarmament i la desmilitarització de Hamàs, el desplegament d'una força militar internacional d'estabilització, el desenvolupament d'un pla de reconstrucció de la Franja i també han de començar els contactes per examinar la forma d'administració que ha d'entrar en funcionament a Gaza amb la finalitat d'anar retornant a la Franja palestina una mínima governabilitat.

El pla de Trump preveia una mena de monitoratge de transició per part d'una junta de govern de tecnòcrates palestins, liderada pel mateix president nord-americà i en què hi tindria un cert paper l'exprimer ministre britànic Tony Blair, una figura molt poc apreciada als països àrabs i a la mateixa Palestina pel seu paper en la invasió de l'Iraq el 2003 al costat dels EUA.

En el que portem de mes de treva, les tropes israelianes continuen controlant més de la meitat de Gaza i no sembla que tinguin massa intenció de retirar-se gaire lluny de les seves posicions actuals i de la denominada "línia groga", almenys fins que es produeixi el desarmament total de Hamàs. L'organització palestina continua tenint una presència activa al territori que no resta sota control directe d'Israel i ha protagonitzat escaramusses armades amb l'exèrcit israelià, que ha replicat amb bombardejos massius contra la població gaziana, malgrat la treva.

En dues ocasions, el 19 i el 28 d'octubre, Israel va acusar Hamàs d'atacar les seves posicions a Gaza i va reprendre els bombardejos amb una virulència similar a la dels pitjors dies de la invasió, amb prop de 150 gazians massacrats en aquelles jornades en què el procés de pau va estar a punt d'ensorrar-se.

Milers de cossos sota les runes  

La treva ha permès recuperar més de mig miler de gazians massacrats per l'ofensiva israeliana d'entre les runes en què els atacs han convertit la Franja. Tanmateix, podrien quedar uns 10.000 cossos entre les runes dels edificis de les ciutats gazianes.

L'ajuda humanitària va començar a entrar un cop signat l'alto el foc. No obstant això, Israel també ha incomplert el que s'hi havia acordat, limitant el volum d'entrada d'aliments, aigua, medicines i béns bàsics per als més de dos milions de gazians que malviuen en camps de refugiats, en tendes de campanya atrotinades i entre les restes demolides de les seves llars.

Només 150 dels 600 camions diaris d'ajuda humanitària pactats en el pla de pau de Trump estan entrant a Gaza, va denunciar aquest dilluns la directora executiva del comitè espanyol de l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats Palestins a l'Orient Pròxim (UNRWA), Raquel Martí.

En aquests moments, va afirmar Martí, "centenars de milers de persones malaltes no tenen accés a medicaments", no hi ha aigua potable i, a causa de les tones de residus, deixalles i runes que no poden ser retirades a Gaza, "s'estan propagant les malalties i epidèmies entre la població."

L'ONU ha indicat que només s'han pogut fer arribar als desplaçats a Gaza poc més de 5.400 tendes de campanya de les 190.000 promeses. L'arribada de l'hivern a Gaza farà de nou molt difícil la supervivència dels refugiats, especialment si ni tan sols el menjar i l'aigua entren amb regularitat i fileres de camions esperen bloquejats a la frontera egípcia per accedir a la Franja.

Els generadors elèctrics, per exemple, són considerats per l'exèrcit israelià com a material susceptible de ser utilitzat amb fins militars i no es té en compte que són imprescindibles per bombar aigua corrent o produir electricitat als hospitals, que intenten recuperar una mínima atenció per a les desenes de milers de persones ferides durant aquests dos anys de genocidi i neteja ètnica.

Els EUA lluiten perquè Netanyahu escolti les seves recomanacions  

A Israel hi ha dos centenars de nord-americans, entre militars i personal tècnic, encarregats de monitorar el procés de pau. Però aquesta presència no ha pogut impedir les ruptures de la treva per part de l'exèrcit israelià i encara menys aturar l'ofensiva llançada pels colons il·legals israelians a l'altre territori palestí, Cisjordània, que l'extrema dreta jueva pretén annexionar a Israel.

Per això han estat necessàries successives delegacions enviades a Israel per Trump, molt preocupat que el seu tan proclamat èxit de pacificació a Gaza es dilueixi d'un dia per l'altre. Així, en aquest primer mes de treva s'han reunit amb Netanyahu el vicepresident dels EUA, JD Vance; el secretari d'Estat, Marco Rubio; la directora d'Intel·ligència Nacional, Tulsi Gabbard, i l'enviat especial Witkoff.

La visita de Kushner a Israel aquest dilluns va tenir finalment un matís d'advertiment. Segons la premsa israeliana, els enviats nord-americans van tractar amb Netanyahu l'estat de l'alto el foc a Gaza i les condicions existents per començar a negociar "ja" la segona fase del pla de pau de Trump. Kushner ja havia estat a Israel quan es va posar en marxa l'acord, abans de la seva reiterada vulneració. I el missatge que va portar aquesta setmana a Tel-Aviv va ser més clar: els EUA no consentiran que Netanyahu torni a dinamitar, com va fer en ocasions anteriors, la treva i la negociació amb Hamàs.

Com a mostra d'aquesta determinació dels EUA de fer complir el pla de Trump, el cap del Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM), l'almirall Brad Cooper, va visitar Israel el cap de setmana passat per supervisar el funcionament del nou centre de comandament nord-americà a Kiryat Gat, que coordina amb l'exèrcit israelià. Un dels punts de fricció dels EUA amb el govern de Netanyahu és la distribució de l'ajuda humanitària. Israel vol controlar-la al màxim possible per tenir una palanca de pressió sobre la futura administració de Gaza, sigui o no palestina. En aquest sentit, el govern de Trump vol reconduir el lliurament d'ajuda humanitària a Gaza i evitar-ne el control per part d'Israel.

La força de pau, clau perquè Israel deixi Gaza  

Un altre element de discussió entre israelians i nord-americans és el desplegament d'aquesta futura força internacional a la part de Gaza que no es troba directament sota la bota d'Israel. Se n'està negociant la composició des de fa setmanes, amb moltes objeccions israelianes. Malgrat tot, segons va revelar la directora d'Intel·ligència Nacional dels EUA, hi ha 16 països, la majoria islàmics i àrabs, i una vintena d'ONG treballant per establir les bases d'aquesta "força d'estabilització" mixta, amb civils i militars a les seves files.

Diumenge, Qatar i Egipte, països que fan de mediadors des de fa dos anys en les negociacions entre Hamàs i Israel, van demanar que s'estableixi ja el mandat i els poders d'aquesta força d'estabilització. Aquest mandat podria durar almenys dos anys, segons les converses que tenen lloc a Nova York. Encara no se sap quins països podrien integrar aquest contingent.

Una de les qüestions clau serà el poder que tindran els EUA sobre aquesta força i la seva independència respecte d'Israel. Les amenaces més reals per a aquests militars desplegats a Gaza podrien venir no sols d'elements islamistes relacionats d'alguna manera amb Hamàs o la Jihad Islàmica, sinó sobretot del mateix Israel i dels extremistes d'aquest país que aposten pel fracàs del pla de Trump, amb la finalitat de culminar l'annexió i recolonització jueva dels territoris palestins.