INTERVENCIÓ DE L'AUTOGOVERNEl 155 i la manca de Govern perjudiquen greument la seva salut

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar al setembre que la seva administració començava a controlar les despeses de la Generalitat, una intervenció de facto dels comptes prèvia al 155. Des de llavors, el sindicat Metges de Catalunya critica que no s'ha pres cap de les decisions urgents que Salut necessitaria perquè l'assistència sanitària recuperés la qualitat.

"A l'efecte pervers de la intervenció s'uneix també la falta de Govern" matisa Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya. Sense un executiu que marqui les línies estratègiques i les prioritats en matèria de salut, la simple administració d'un sector com la Sanitat, afectat ja per anys de retallades, no és suficient.

Des de la intervenció dels comptes han passat set mesos en què, segons Metges de Catalunya, "el sistema està funcionant per la professionalitat i experiència dels funcionaris". Des del Govern central, Puig critica que els comptes se supervisen de manera "molt gelosa" perquè els diners "no vagin a res que mantingui viu el procés" sobiranista. Així, s'haurien denegat algunes iniciatives "per si de cas".

Aquestes manies haurien afectat un dels plans més ambiciosos del Departament de Salut: l'Estratègia Nacional d'Atenció Primària i Comunitària (ENAPISC), que es va acabar de redactar el maig del 2017. El pla pretenia implantar un nou model en la sanitat catalana contractant 5.000 professionals més entre metges, infermeres, treballadors sociosanitaris i administratius i sumar altres 300 a la Xarxa d'Atenció Primària. Però no només preveia contractacions, sinó també un programa de formació sabàtic del qual se'n beneficiarien 500 professionals cada any, i programes territorials per a altres 500. A més, reconeixia l'especialitat d'infermeria de família, una reivindicació de gremis com el Sindicat d'Infermeria (SATSE), ja que avui dia no se solen tenir molt en compte les especialitats de cada infermera a l'hora de designar nous treballs. L'aplicació del pla implicava destinar-hi 397 milions d'euros addicionals al pressupost sanitari, però el Govern no va arribar a donar la seva aprovació abans del 155, i Madrid, des que n'ostenta la gestió, l'ha desestimat.

Menor però no menys greu ha estat la manca de reforços per al Pla integral d'urgències de Catalunya (PIUC). És un pla que la Generalitat elabora cada any des de 1999 "per fer front a l'increment de la demanda de serveis sanitaris durant l'hivern o altres períodes com l'estiu, a determinades zones", segons la web del Departament. Metges de Catalunya critica que, sabent la importància de l'epidèmia de grip aquest any, que es preveia per l'hivern austral, "no van arribar diners ni als CAP ni als hospitals per reforçar les estructures davant l'allau", relata Puig. Si a l'hivern 2015-2016 es van gastar 16.866.950 milions d'euros, Salut no ofereix les dades d'aquest any però sí que les desplega per hospitals. Això sí, parla només de nombre de llits als hospitals, no del finançament. Públic ha intentat en diverses ocasions posar-se en contacte amb el Departament de Salut, sense èxit.

La conclusió que fan els sindicats és que la Sanitat a Catalunya "es va deteriorant i el 155 ha accelerat el ritme". Però no tota la responsabilitat recau únicament en la intervenció del Govern central, que segons Metges s'ha dedicat a "mantenir la velocitat de creuer", entre altres coses, perquè aquesta operació duraria quatre mesos. La incapacitat dels partits independentistes per formar govern llasta les necessitats d'una sanitat a la qual "Alemanya i altres països del nord dediquen al voltant del 9% del PIB, mentre Espanya va decidir que el 6% i Catalunya que tirava amb un 4%. Com pot ser la Sanitat pública un pilar per als ciutadans així?", conclou Puig.

No només l'atenció està patint les conseqüències de la manca de lideratge polític. També la investigació, que necessita l'impuls executiu. I també els pacients: la llei d'universalització sanitària, que hauria de consolidar la instrucció del CatSalut per la qual els immigrants empadronats a Catalunya tenien dret a la sanitat encara que no estiguessin en situació legal, tampoc ha sortit del calaix. Tot i que la llei es va promulgar el juny de 2017, el Govern es donava de termini tres mesos per aprovar les disposicions necessàries per al seu desenvolupament i execució. I, amb la intervenció del 155, això no ha passat. No s'han adoptat les mesures necessàries per a garantir la universalitat de la sanitat catalana.

L'austeritat també afecta la tecnologia

La Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin) valora que la quantitat i antiguitat dels equipaments hospitalaris revela les "preocupants conseqüències de les mesures d'austeritat" aplicades als sistemes sanitaris. Les dades d'aquest lobby s'han de prendre amb precaució perquè el seu interès principal és moure el mercat de les infraestructures, però reflecteixen les desigualtats en l'accés a les tecnologies entre l'Estat espanyol i la resta d'Europa.

L'últim informe d'aquesta patronal, amb dades del 2014, assenyala que en moltes comunitats s'han registrat les instal·lacions més antigues de les últimes dues dècades, i que algunes d'aquestes tecnologies s'han usat durant més de deu anys. El més preocupant és que Fenin troba un "increment general en la pèrdua de traçabilitat del manteniment d'equips", és a dir, que no s'estan seguint els processos per controlar que els equipaments sanitaris funcionen correctament. A això cal afegir que la demanda del sistema sanitari augmenta en els últims anys, amb l'envelliment de la població.

La patronal del sector arriba a titllar la situació de les infraestructures als hospitals de "crítica" i d'un "elevat nivell d'obsolescència". Però les seves advertències no són les úniques: l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) també apuntava la manca de manteniment preventiu dels equips, que xifrava entre un 20% i un 60%. Segons el European Coordination Commitee of the Radiological, Electromedical and Healthcare IT Industry, almenys el 60% dels equipaments haurien de tenir una antiguitat inferior als cinc anys. A Catalunya, només el 42% de les màquines que realitzen els TAC tenen menys d'un lustre, mentre el 16% tenen més de deu anys. Com subratlla Fenin, les màquines amb aquesta antiguitat són més difícils de mantenir i reparar i la seva substitució és "indispensable". Però els canvis hauran de seguir esperant un nou govern.