Vídeos amb "coses que exploten": els resums diaris que Trump rep sobre la guerra de l'Iran

Una de les preguntes que pesa més conforme la guerra d'Iran es dilata en el temps concerneix a l'assessorament que rep el president d'EUA Donald Trump. Un dels mitjans a través dels quals el president és informat sobre l'evolució del conflicte són els videoresums. 

Cada dia, des que va començar la campanya militar, els oficials de l'exèrcit han de confeccionar un clip de la jornada per informar el president, segons expliquen fonts coneixedores a la NBC. El muntatge dura al voltant de dos minuts i bona part del contingut són imatges de "coses explotant".

Malgrat que aquesta no sigui l'única via a través de la qual Trump rep informació i assessorament sobre la guerra, aquests vídeos generen preocupació perquè suggereixen que el president potser no té la foto completa de la situació. Un altre oficial de l'exèrcit explica que els informes que presenten al president solen tenir més bona recepció entre els seus assessors quan se centren en les victòries obtingudes.

Aquests vídeos, en part, podrien explicar per què Trump es mostra tan indignat amb les informacions que publiquen els mitjans sobre la guerra. No és cap novetat que el president qualifiqui de fake news qualsevol cosa que li vagi en contra, però és cert que ha estat especialment bel·ligerant amb la campanya militar.

L'existència d'aquests vídeos tampoc respon completament a la pregunta de com el president és aconsellat. De fet, abans que comencés la guerra, el Pentàgon ja havia advertit el mandatari que una guerra amb l'Iran tenia un alt nivell de risc per la possibilitat de baixes nord-americanes i pel minvat arsenal de l'Exèrcit. Tot i tenir aquesta informació, Trump va decidir ordenar l'operació amb un: "Cap retirada, bona sort".

Un altre detall que mostra com Trump pren les decisions és el fet que, el dia abans de l'inici de l'atac, va demanar consell al senador Ted Cruz. El congressista de Texas, que ha mostrat moviments de voler disputar la candidatura presidencial el 2028, va explicar al podcast Triggernometry que el magnat el va consultar i ell li va dir que ataqués Teheran. Segons Cruz, era el moment perquè Cruz que el règim estava en el seu punt més feble. Les paraules del legislador al final van pesar més per a Trump que les dels informes d'intel·ligència del Pentàgon.

El transcurs dels dies ja ha mostrat com probablement Trump esperava provocar un aixecament popular en les primeres hores de l'operació Fúria Èpica. En la primera onada de bombardejos conjunts amb Israel es va aconseguir matar el líder suprem Ali Khamenei, i el president ja va fer les primeres crides perquè els iranians sortissin als carrers. Però no va passar, i l'operació aèria s'ha anat complicant mentre el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, insistia fa dues setmanes que: "No es pot fer una revolució només des de l'aire, es necessita una operació terrestre també".

Tot i que els vídeos no són l'única informació que rep el president sobre la guerra, sí que podrien estar contribuint a alimentar el parany de l'escalada. Es tracta d'un concepte encunyat pel professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Chicago, Robert Pape. Cada victòria tàctica comporta una escalada més per part de Administración perquè no s'està obtenint una victòria estratègica. Quan Pete Hegseth, secretari de Guerra, diu que matar el líder suprem suposa un èxit i una victòria, és cert. No menteix. El problema aquí és que l'èxit tàctic no equival automàticament a un èxit estratègic. I "amb la guerra de l'Iran, això és el que està passant", explicava la setmana passada en una conferència de premsa amb els mitjans.

Pape ha assessorat durant dècades les diferents administracions que han passat per la Casa Blanca, inclosa la primera presidència de Trump. L'expert en operacions aèries destaca que, en canvi, aquesta vegada no ha rebut cap trucada per part del Govern per demanar-li consell.