Una UE barallada davant el genocidi a Gaza acaba legitimant la Junta de Pau que impulsa Trump

La divisió entre els estats membres de la Unió Europea és habitual en qualsevol dels temes que es posin sobre la taula. N'hi ha un que és especialment sensible i provoca unes diferències que costen molt d'apropar: el genocidi d'Israel contra els gazians. Aquesta esquerda s'ha tornat a fer evident arran de la Junta de Pau que ha organitzat Donald Trump a Washington aquest dijous a la tarda, la qual forma part del seu acord de pau a Gaza. 

Tot i que en un inici la UE va descartar participar-hi, la Comissió Europea liderada per la conservadora alemanya Ursula von der Leyen va enviar-hi una representant, cosa que ha indignat diversos països del bloc comunitari, especialment els més propalestins, segons informen fonts diplomàtiques a Público.

Sigui per falta de voluntat o per la gran divisió interna, els líders europeus no van ser capaços d'aturar ni temporalment el genocidi israelià a Gaza i es van veure empesos a acceptar l'acord de pau anunciat pel president dels Estats Units. D'aquesta manera, tot i que en general dirigents europeus ho van celebrar a contracor, van assistir a la signatura del pacte liderat pel magnat novaiorquès. Ara bé, la gran majoria de caps d'estat i de govern de la Unió Europea es van negar a acceptar l'invent de Trump, la Junta de Pau. És un organisme que presideix el mateix president dels Estats Units, pretén substituir l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i enderrocar el multilateralisme basat en regles sorgit després de la Segona Guerra Mundial.

Per aquest motiu, la Unió Europea no va voler enviar a algun dels seus principals dirigents, com podria ser Von der Leyen, el president del Consell Europeu, António Costa, o la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. De fet, tampoc cap estat membre ha enviat cap alt representant, a part d'Hongria. El primer ministre hongarès, l'ultradretà Víktor Orbán, ha assistit presencialment a l'acte organitzat per un dels seus principals aliats internacionals, com és Trump. Així, la intenció inicial, tant de Brussel·les com d'alguns Estats membres, era enviar com a màxim a representants diplomàtics i mers observadors.

No obstant això, l'executiu comunitari de Von der Leyen va decidir enviar a una representant d'un pes major del que esperaven una part important dels estats membres. Finalment, Brussel·les ha destinat a la Junta de Pau a la comissària europea per Mediterrani, Dubravka Suica, i el servei de portaveus de la Comissió Europea no ha aclarit en roda de premsa exactament amb quin objectiu s'envia una comissària en l'invent de Trump que pretén substituir l'ONU. "Volem ser actors, no només jugadors", s'ha limitat a respondre aquest dijous la portaveu de l'executiu comunitari, Paula Pinho.

Diverses delegacions diplomàtiques d'estats membres davant la Unió Europea expliquen a Público que la decisió a última hora i sense avisar als països de Von der Leyen va provocar indignació entre els ambaixadors d'alguns Estats membres, com França, Bèlgica, Espanya, Irlanda, Eslovènia, Suècia i Portugal. La seva visió és que s'acaba legitimant, encara que sigui parcialment, l'invent de Trump per substituir l'ONU.

França i Espanya han estat dos dels països més durs contra el moviment a última hora de Von der Leyen. “La Junta de Pau planteja seriosos dubtes pel que fa a la seva compatibilitat amb el Dret Internacional i al fet que Autoritat Nacional de Palestina no està convidada quan hauria d'estar en el centre del procés. I això no és compatible amb la posició de la UE de donar suport a la solució de dos estats", apunten a aquest diari fonts del ministeri d'Exteriors ."Ens sorprèn perquè no té un mandat del Consell per assistir i participar en aquesta reunió de la Junta de Pau. "Haurà de donar explicacions quan torni", va declarar el portaveu d'Exteriors francès, Pascal Confavreux.

Fins i tot alguns dels països històricament més prosionistes de la Unió Europea, com pot ser Països Baixos, han criticat el moviment de la Comissió Europea. El govern neerlandès ha enviat un diplomàtic a la reunió i fonts diplomàtiques d'aquest mateix país es mostren favorables a assistir-hi. "S'ha de ser pragmàtic", asseguren, alhora que critiquen la gestió de Von der Leyen. "Es podria haver fet millor", accepten.

A part de Països Baixos, hi ha hagut més Estats membres de la UE que han enviat representants diplomàtics, cosa que evidencia una vegada més les diferències entre socis europeus. També tenen observadors a la Junta de Pau països com Alemanya, que és la principal potència prosionista del bloc comunitari; Àustria, República Txeca o, entre d'altres, Grècia. Més enllà de la UE, també han participat al mateix nivell de representativitat Regne Unit i Noruega, on se celebrarà la propera reunió de la Junta de Pau, segons ha anunciat aquest dijous el mateix Trump.

Una altra crisi de Von der Leyen amb Gaza

Von der Leyen ha estat molt criticada per la seva posició proisraeliana des que, després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, Netanyahu va reiniciar el genocidi contra el poble palestí. La presidenta de la Comissió Europea, en plens atacs de Tel Aviv contra Gaza, va visitar i va donar tot el seu suport al dirigent israelià, i no li va recordar ni que havia de complir amb el dret internacional i humanitari, tal com marcava la posició consensuada pel global de la Unió Europea. De fet, especialment els països més propalestins, s'han mostrat molt crítics per la manca d'acció i pressió de la Comissió Europea contra Israel, tot i que un informe tècnic dels serveis d'exteriors de la mateixa UE va concloure que l'exèrcit israelià estava perpetrant un “genocidi” a Gaza.

En aquest sentit, cal recordar que la Comissió Europea i els Estats membres gairebé no han pres cap mesura per frenar el genocidi de Netanyahu, tant per les reticències de Von der Leyen com per la divisió entre governs estatals. La Unió Europea només es va limitar a congelar part de l'Acord d'Associació amb Israel, que li dona un marc prioritari en relacions comercials i permet al país israelià beneficiar-se de programes de finançament europeus, sobretot en matèria d'educació, ciència i memòria històrica.